Artículos - Biografias

VICENÇ FALCÓ CONILL I EL RETAULE DE SANT VICENÇ DE BESALÚ

VICENÇ FALCÓ CONILL I EL RETAULE DE SANT VICENÇ DE BESALÚ

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.187, juliol 2015, p.50

Batejat a l'església parroquial de Santa Maria dels Turers, el 8 de novembre de 1654 amb els noms de Vicenç Benet Josep Carles, era fill de Pau Falcó ?notari públic de Banyoles entre 1654 i 1664? i de l'olotina Marianna Conill Alzina, amb qui s'havia casat el 28 de gener de 1651, la qual a la mort del seu primer marit l'any 1664, es va tornar a casar amb Miquel Merla.

Pertanyia a una família força ben posicionada en tots els sectors, com ho demostra el fet de que els seus pares fossin enterrats al monestir de Sant Esteve, davant l'altar de Sant Baldiri. El seu avi patern, Vicenç Falcó, n'era el notari de Castelló d'Empúries; el seu oncle matern, fra Dionís Conill Alzina, va estar entre 1671 i 1674 prior del convent dels carmelites d'Olot; i el seu germà, també nascut a Banyoles, Miquel Falcó (1660-1710), doctor en drets i jutge de la cort reial de la vila i vegueria de Besalú.

Poc, per no dir res, sabem de la seva infantessa i joventut, la que suposem deuria de passar a Banyoles, fins que entre els anys 1704 i 1710 el trobem residint a la ciutat de Girona. Casualment aquest any de 1704 és l'any de la mort a Girona del també escultor afincat durant un breu espai de temps a Banyoles, Antoni Barnoia, del qual en fou testimoni testamentari, un fet que pot donar a pensar que entre ambdós escultors (es duien sis anys) hi havia una certa amistat i fins i tot que en Falcó arribés a treballar en el taller d'en Barnoia, primer a Banyoles i més tard a Girona.

De la seva obra escultòrica n'ha transcendit ben poc i a banda del retaule de fusta policromada de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria de Bàscara, bastit l'any 1696 i obra d'en Vicenç Falcó, juntament amb els gironins Mateu Solivera i Jaume Timó, coneixem també que en fou l'autor del retaule de la Mare de Déu dels Dolors de l'església parroquial de Sant Vicenç de Besalú. D'aquest darrer, ja en tenim constància arrel del llegat testamentari del seu germà Miquel, el qual a la seva mort ocorreguda el mes de maig de 1710 va deixar un important llegat testamentari per tal de que es dués a terme la fabricació d'aquest retaule a l'església parroquial de Besalú «se fasssa lo Retaula de la Capella de nostre Sora. dels Dolors de la Iglesia parroquial de St.Vicens de Besalú. Y que aquella fassa Vicens Falcó Escultor de Gerona mon Germa». Malauradament, però fou destruït com tants d'altres, entre ells l'altre obre coneguda d'en Vicenç, l'any 1936.

I tot i que en Vicenç acceptà de bon grat l'encàrrec i el retaule era assentat l'any 1712, el cunyat del difunt, el Dr. Josep Gay, prevere beneficiat de Figueres i marmessor major del finat, es va negar a satisfer l'import de la talla de la Mare de Déu de la Pietat que havia d'acompanyar al retaule i que s'havia encarregat a Barcelona. Tot i els reiterats acords de la Junta de la congregació per que es dues a terme el pagament, en Vicenç va morir a Besalú el febrer de 1713 sense que s'hagués resolt la qüestió.

El seu cos fou inhumat a l'església parroquial de Besalú, probablement a la tomba del seu germà. I tot just un any després de la seva mort, el febrer de 1714, el fill d'en Vicenç, també escultor, i que es deia Miquel, com el seu oncle el jutge de qui n'era el fillol, va signar un rebut per valor 500 lliures per les tasques de confecció del retaule.

Bookmark and Share