Artículos - Biografias

JOSEFA ESTRACH I FELIU: LA PRIMERA MESTRA QUE EXERCÍ A BANYOLES

JOSEFA ESTRACH I FELIU: LA PRIMERA MESTRA QUE EXERCÍ A BANYOLES

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.115, juliol 2009

Tot i que l'any 1838 i seguint amb les inquietuds sensibilitzadores vers el sexe femení iniciades arrel de l'anomenat trienni liberal s'aprova una nova "Ley de Educación" que en el seu article 35 diu que s'han d'habilitar "escuelas separadas para las niñas, donde quiera que los recursos lo permitan" no serà fins l'any 1850 en que el consistori banyolí, presidit per Miquel Soler ho posi en pràctica nomenant professora de l'escola de nenes a la Senyora Josefa Estrach, convertint-se així en la primera dona que en els mes de deu segles que es portava d'ensenyament a la nostra ciutat, exercí aquesta tasca.

Així doncs, l'any 1850, la Josefa, nascuda l'any 1824 a Girona, juntament amb el seu marit, Manuel Estela, fuster de Selva de Mar, i la seva filla Isabel (1949), que també va exercir el magisteri, es va traslladar a Banyoles, anant a viure al carrer de Girona número 98. L'any següent, naixia el seu segon fill, en Ricard.

Enviudà uns anys desprès i es casà en segones núpcies amb Miquel Bustins, molt mes gran que ella (es portaven trenta quatre anys) anant a viure a la Plaça dels Turers número 1. Amb el seu segon marit va tenir dues filles mes: Lluïsa (1859) i Encarnació. Anys mes tard, el 1882, essent novament vídua, la trobem vivint al carrer de la Rambla número 10.

Fruit d'aquest dos casaments i pel fet d'adoptar el nom del marit en varies ocasions, trobem que en els documents escolars de l'època surt esmentada de moltes maneres: Josefa Estela (1850), Josefa Bustins (1861), Josefa Estela i Bustins (1867), Josefa Estrech i Estela (1878), Josefa Estrech de Bustins (1879), Josefa Estrach viuda de Bustins (1880) i Josefa Estela i Feliu (1881), encara que el seu vertader nom fou el de Josefa Estrach i Feliu, que es com surt en el cens de 1882, sent ja vídua del seu segon marit.

Pel que fa a la seva vida professional li va tocar exercir en una època molt convulsa, en la que les guerres estaven a l'ordre del dia i degut a l'ocupació militar que sofria la Vila, i als diferents usos que se li donava a l'escola, que era situada on avui en dia hi ha el Museu Darder, les classes de les nenes, a l'igual que passava amb la dels nens, es veieren obligades a fer un recorregut itinerant per altres edificis de la ciutat. Des de l'any 1848 fins el 1852 la guarnició el fa servir de caserna, el 1854 i el 1869 es ocupat pels progressistes i el 1872 pels republicans, i tot i que el 1873, l'edifici torna a les seves funcions d'escola, el 24 d'octubre de l'any següent, per ordre del comandant en cap de les tropes carlines, Francesc Savalls, es enderrocat,

Com el sou de mestre no donava per molt (l'any 1861, cobra dels alumnes una mensualitat de "quatro libras las que aprendan a bordar, de tres las que se dediquen a coser y de dos las que lo hagan de hacer calceta") i per tal de poder tenir uns ingressos mes bons, a part d'exercir com a mestre oficial de l'escola pública també donava classes a casa seva. El pregó municipal del 18 de desembre de 1850, proclamava: " ... tots aquells pares y mares que vulguian fer enseñar a suas fillas de mitja, cusir, brodar, de llegir i escriure y demés á que estiguia obligada la Mestra pública de noyas de dita vila, que es Dña. Josepa Estela, que se presentian ab ella en la casa del Sor Colomer del carré de Girona - corresponia al número 98, que era on ella vivia - ab lo ben entes que la espresada Mestra no admetera noya de menos de sinch anys, ni estará obligada á enseñar de franch, sino á las que li presentaran un document firmat per algun dels dos Señors Reverents Parrocos de esta Villa, en que constia que son pobres." .

L'any 1881, essent vídua per segona vegada, va deixar el càrrec de mestre de l'escola de nenes.

Bookmark and Share