Artículos - Biografias

JOAN ILLA MASSEGUR, MILITAR PER CONVICCIÓ

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.240, desembre 2019, p.86.

Germà de Francisco i Ramon, en Joan va nèixer a Serinyà l’any 1783, i era fill de Josep Illa Casas i de Rosa Massegur Serrat-Mariner, de Sant Privat d’en Bas. Ramon fou canonge de la col·legiata de Sant Pere de Besalú, prior de la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de la mateixa població, l'any 1801, i segons podem llegir a la Noticia del Plan de la Rifa Publicada en la Ciudad de Gerona en 30 de setiembre del año pasado de 1807 va ser un dels comisionats per signar el bitllets que es varen vendre a Besalú, «sin cuyo requisito [en cas de sotir premiat] no se pagaran».

L'altra germà, Francisco, va ser cap de miquelets durant la Guerra Gran, perit judicial, notari i administrador de l’hospici, que presentantse davant l'Audiencia Reial com a «Labrador Hacendado» va aconseguir, juntament amb el seu fill Josep Illa Bosch, un ban penal per tancar les seves finques de manera que les entrades quedessin restringides –i vigilades per un guarda particular–, quedant expressament, «prohibida sin autorización mía la pesca en el río llamado Ser, en el trozo ó distancia de cuarto y medio de hora que media desde el llamado Gorch vert hasta el denominado Gorch blau en el término de Seriñá».

Pel que fa en Joan, el 1808 va prendre part, com a capità de la 4a Companyia del Terç de Voluntaris de Girona, al primer setge que va patir la capital gironina. Desprès va prendre part en diferents accions, entre elles a Cardona i a Figueres, on entre els seus homes es trobava el tinent Tomàs Morgat Frigola, de can Morgat de Porqueres. El mes de maig de 1810 participà en l’acció d’Hostalric, on prengué la decisió d’abandonar la fortalesa per manca de queviures, aconseguint salvar a tota la seva guarnició, acció que li va comportar l’ascens a tinent coronel.
El 29 juny de 1811, en el decurs del setge de Tarragona on van perdre la vida més de 2.000 soldats, fou fet presoner pels francesos al Fortí de l’Oliva i conduït a França, al dipòsit de Besiers, on va romandre fins que aconseguí escapolir-se el 22 d’octubre de l’any següent.

Empresonat de nou, aquest cop per la Gendarmeria, va anar de presó en presó fins acabar a la ciutadella de Montpeller, d’on va tornar a escapar-se, aconseguint arribar a Catalunya i presentar-se, el 20 de març de 1814, davant del baró d’Eroles, capità general de Catalunya.

El 1823, en ple Trienni Liberal, abandonà les files constitucionals per incorporar-se a les files reialistes a Saragossa, on desprès d’un judici depuratiu va passar a exercir de fiscal militar fins l’any 1824. Acabat aquest període i restablert Ferran VII en el poder, va començar un període força ambivalent en el que el rei, per tal de mantenir-se en el poder, va haver d’acceptar algunes reformes administratives que el decantaren una mica cap a l’esperit de la Il·lustració, i que el van obligar a conservar dins les seves files, tant polítiques com militars, a gent de pensament lleugerament liberal. I és en aquesta ambivalència on trobem en Joan, doncs si bé ell va continuar amb la seva vida com a militar, era tingut en compte per ambdós bàndols, d’una banda pels partidaris del monarca que contaven amb ell per acabar amb aquest regim de liberalisme, i de l’altra pels liberals, que veien en ell algú que havia de ser «degollado o expatriado».

Condecorat amb la creu que es concedia a tots els oficials empresonats en castells o fortaleses de França, va morir solter el 12 de setembre de 1829 a Guadalajara.