Artículos - Biografias

JACINT BREMON I MASGRAU, UN RADIÒLEG ESPERANTISTA

JACINT BREMON I MASGRAU, UN RADIÒLEG ESPERANTISTA

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.196, maig 2016, p.60

Nascut a Banyoles el 28 de gener de 1885, era fill de Joan Bremon Gratacós i de Carme Masgrau Cordomí, i net de Jacint Masgrau Teixidor i M.Teresa Cordomí Giralt, de Can Nocaire de Banyoles. Degut a la primerenca mort de la seva mare, el seu pare va marxar a Olot, i en Jacint, juntament amb els seus germans Lluïsa, Carme i Salvador, va quedar a càrrec del seu oncle Salvador Masgrau.

Va estudiar a l'institut de Girona, on acabà el batxillerat l'any 1901, matriculant-se desprès a la Facultat de Medicina de Barcelona, on es va llicenciar en Medicina i Cirurgia l'any 1911, ampliant els seus estudis a París.

Instal·lat a Barcelona, —on es va casar l'any 1914 amb Carme Jutglar Escubós, amb qui va tenir dos fills: Josep Maria (1917-1993) i Joan (1915-1996)—, va exercir a la Mútua Regional d'accidents de treball a la vegada que al seu despatx del carrer del Bruc, 46, s'iniciava en una branca de la medicina de recent creació, la radiologia, entrant a formar part dels facultatius de la Mútua de l'Aliança, com a radiòleg titular.

Com a científic no va parar d'investigar arribant a presentar a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, un dispositiu de radiografies duodenals en sèrie, pràctic, ràpid i econòmic, que va ser nomenat «Chasis Bremon» a iniciativa del Doctor Valentí Carulla, president d'aquella institució, a la vegada que rector de la Universitat de Barcelona i un dels fundadors de l'Hospital Clínic. I es dona el cas que instal·lat en un nou despatx, a l'entresòl primer del carrer de Balmes 102, va tenir al seu costat un tècnic alemany, qui li revelava les radiografies amb els últims avenços alemanys.

Va actuar de ponent en Congressos Mèdics Catalans i va impulsar la creació de la Sociedad Catalana de Radiologia. Fou un dels iniciadors i organitzadors de la Guia mèdica de Catalunya, col·laborà amb Infantia Nostra (1922) i va ser redactor en cap del Butlletí de la Mutual Mèdica del Sindicat de Metges de Catalunya (1924) i membre del comitè de redacció de la revista Medicina Física. Portantveu de la Societat de Radiologia i Electrologia de Catalunya (1934). Aixi mateix col·laborà en els Annals de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques.

A banda de la seva vida professional fou un dels grans difusors de l’esperanto a Catalunya, un llenguatge creat per l'oftalmòleg polonès L.L.Zamenhof el 1876 amb l'esperança que es convertís en llengua auxiliar internacional. Va formar part de Lingva Komitato, i va ser president de la Societat Espero Kataluna i de Kataluna Esperantista Federacio. Redactor en cap de la revista Tutmonda Espero, va ser membre del Comitè organitzador del V Congrés Internacional d’esperanto (1909).

Va col·laborar en l’organització d’esdeveniments i reunions en el funcionament d’algunes organitzacions esperantistes i va recolzar la creació del grup esperantista de Banyoles.

Es autor de diversos llibres: Gramática y vocabulario de la lengua internacional esperanto, de la que es varen fer diverses edicions. Quiere Vd. aprender esperanto?: Manual de la conversación esperanta: método Willemans, que va tenir dues edicions i una tercera amb un lleuger canvi en el títol El esperanto al alcance de todos. Manual de la conversación esperanta (1952). I també Hejmo Prozo, amb el subtítol Kolekto de de tradukoj eldonitaj okaze de la XII Kataluna Kongreso en Palma de Mallorca (1925).

Va morir a Barcelona el 21 d’abril de 1960, desprès de que se li diagnostiqués una complicació vascular de la qual no va voler ser intervingut.

Bookmark and Share