Artículos - Biografias

FELIP PARELLADA MATA, MESTRE DE CAPELLA I ORGANISTA

FELIP PARELLADA MATA, MESTRE DE CAPELLA I ORGANISTA

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.212, agost 2017, p.28.

Fill de Felip Parellada Alegret (Vilanova i la Geltrú, 1628 – Girona, 1669) i de Maria Mata Llanussa ( – Girona, 1679), va ser batejat el 18 de gener de 1653 a l'església parroquial de Santa Maria de la Geltrú, essent el segon dels deu fills que tingué el matrimoni, dels quals, els sis primers —Gabriel (1651), Felip (1653), Maria, Caterina, ?, Joan (1661)— varen néixer a Vilanova i la Geltrú, mentre que els altres quatre —Narcisa (1663), Francisco (1666), Orosia (1668) i Jaume (1669)— ho varen fer a Girona.

Es important destacar que el fet de que pare i fill portessin el mateix nom i els dos ostentessin el mateix ofici, mestre de capella de la seu gironina, a vegades por dur a confusions tal i com demostra Francesca Roig, en un article titulat «Felip Parellada, dos mestres de capella de la seu de Girona amb el mateix nom», publicat a Revista Catalana de Musicologia, núm.9, 2016.

Com ja hem dit, el seu pare Felip Parellada Alegret, va ser el mestre de capella de la Catedral de Girona des de l'any 1661 fins a la seva mort ocorreguda el 5 de setembre de 1669, moment en que el seu fill, Felip Parellada Mata, en va heretar el càrrec convertint-se amb tant sols 16 anys en organista i mestre de capella de la seu gironina, i exercint com a tal al llarg de dotze anys, fins que el 23 de gener de 1682 va presentar la renúncia del seu càrrec, tot i que es va oferir per a romandre-hi interinament fins que fos nomenat un successor i formant part del jurat qualificador per escollir el nou mestre.

Mentre estava a la ciutat de l'Onyar, va col·laborar en les tasques de reparació i posada a punt de l'orgue de la catedral que aquells anys estaven duent a terme els orgueners Bartomeu Triaÿ i Josep Boscà. Aquest darrer, en acabada la seva feina, col·laborà amb l'orguener Joan Pau en el projecte de l’orgue de Sant Esteve de Banyoles (1688). Durant la seva etapa banyolina Boscà va conèixer la seva futura esposa, Helena Espanya (Barcelona, 1670 – Cadaqués, 1707), filla de Jaume i Àngela, botiguers de Banyoles, amb qui es va casar a la col·legiata de Sant Feliu de Girona, el dia de Corpus de 1688, davant la presència de nombrosos veïns, entre ells el governador de la plaça, Carles Sucre, i el seu ajudant Antonio de la Araya, casat amb la banyolina Magdalena Corominas, bona amiga de la núvia.

Acabada la seva etapa gironina, el 4 de juliol de 1682, Felip va ingressar com a monjo benedictí en el monestir de Sant Salvador de Breda, tot i que havia rebut les ordres majors amb anterioritat, ja que així consta en documents anteriors a la seva entrada a Breda, com són els capítols matrimonials publicat en motiu del casament de la seva germana Narcisa o s’esmenta que Felip Parellada és «Prevere i Mestre de Capella de la ciutat de Girona».

Vestit amb l'habit de Sant Benet, sis anys més tard, el 1688, ingressa en el monestir de Sant Esteve de Banyoles, però el 1695 demana el que avui en dia podríem anomenar una excedència per fer d'organista i mestre de capella a la parròquia de Sant Antoni Abat de Vilanova, càrrec que ostentarà de l'1 de maig de 1695 fins el 30 d'abril de 1698, en que un nou organista se'n fa càrrec.

De tornada a Banyoles, entre 1699 i 1700 fou cabiscol, el 1700 es nomenat sagristà, i un any més tard, el 1701, i fins a la seva mort ocorreguda l'1 de juliol de 1704, infermer.

Bookmark and Share