Artículos - Biografias

EL METGE DIRECTOR DE BANYS JOSEP MARIA MASCARÓ CASTANYER

EL METGE DIRECTOR DE BANYS JOSEP MARIA MASCARÓ CASTANYER

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.239, novembre 2019, p.46.

En Josep Maria Mascaró Castanyer va néixer a Banyoles el 24 d'octubre de l'any 1869 i era fill del metge Joan Mascaró Cos (Lladó 1840 - Banyoles 1918) i de Teresa Castanyer Moner (filla del metge banyolí Josep Castanyer).

Era descendent d'una nissaga de metges, que havia començat amb el cirurgià Salvi Mascaró († Vilobí 1712), el seu fill Miquel Mascaró († Cassà de la Selva 1766) i el fill d'aquest darrer, Josep Mascaró, que va morir a Argelaguer, lloc de naixença del també metge Silvestre Mascaró Cros (Argelaguer - † Lledó 1859), pare dels germans Mascaró Cos: en Joan (pare d'en Josep Maria), l'Anicet (Lledó 1842 - † Lisboa 1906), fou un eminent oculista, i en Joaquim (Lledó 1845 - † Barcelona 1906), que va pertànyer al cos de Sanitat Militar).

Va estudiar a les Escoles Pies d’Olot on va cursar Humanitats i Filosofia. En acabat es va matricular en la Facultat de Medicina de Barcelona on es va llicenciar l'any 1890, doctorant-se a Madrid dos anys desprès amb la tesi Patogenia y Diagnóstico de la diabetes sacarina.

L'any 1893 va opositar per metge director de banys, ingressant l'any 1894 en el «Cuerpo de Médicos Directores de Baños». Començava així un llarg periple d’interinatge per diversos balnearis de l'estat espanyol: la Puda de Banyoles, Nostra Senyora de la Mercè de Capmany (1896-97), Ribes de Fresser, Santa Coloma de Farners i Sant Hilari Sacalm.

Acabat l'interinatge, el 1927 torna al balneari banyolí, aquest cop com a metge fixe, on hi restarà fins l'any 1932, exercint també als balnearis d'Archena (Murcia), Puente Viesgo (Cantabria) i Alceda (Cantabria). Durant la Guerra Civil, va dirigir el Balneari d’Alhama d’Aragó on va contribuir a muntar un Hospital de Sang. Acabada la conflagració l'any 1939 agafa la plaça de metge de Caldes de Montbui. El 1916 a Madrid va presentar un treball sobre Hidrologia, esdevenint un dels primers metges titulats en aquest camp mèdic. També publicà Los dispépticos erróneamente considerados como tuberculoso, Higiene de las aguas de mesa, Las Hermanas de la caridad y las enfermeras laicas (1930), Topografía médica de Bañolas (1914) i informes sobre l’aigua potable banyolina. Noves orientacions científiques de les aygues sulfuroses de Banyoles (1923).

Però també va tenir una intensa vida pública: el curs 1913-14 dicta un curs de fisiologia a l'Escola Normal de Girona; el 1921, participa en el IV Congrés de Metges de Llengua Catalana que es fa a Girona on presenta la ponència Noves orientacions científiques de les aigües sulfuroses de Banyoles; va ser president de la Congregació de Nostra Senyora dels Dolors de Banyoles; regidor de l'ajuntament de Banyoles els anys 1899-1901 i 1902-1904; tinent d'alcalde l'any 1918; alcalde el 1919 i començaments de 1920 i novament regidor entre 1920-1922.

El col·legi Oficial de Metges de Girona, el nomenà soci d’honor l’any 1940, obtenint així mateix la Medalla d’Or i el Diploma de membre Corresponsal de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona. En Josep Maria, que va morir a Banyoles el 1963, s'havia casat l'any 1905 amb Gloria Roura Casabosch, amb qui va tenir dos fills: Joan i Maria Anna. En Joan, que va exercir de cardiòleg, es va casar amb la gironina Lluïsa Juando, amb qui va tenir tres fills: Josep, Gloria i Jaume. D'ells, els dos nois van conformar la vuitena generació de metges.

Bookmark and Share