Artículos - Biografias

EL DOCTOR FREDERIC DALMAU I GRATACOS, PIONER DE LA PSICOLOGIA EXPERIMENTAL A ESPANYA

EL DOCTOR FREDERIC DALMAU I GRATACOS, PIONER DE LA PSICOLOGIA EXPERIMENTAL A ESPANYA

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.150, juny 2102, p.60

Fill de Climent Dalmau Vergés i de Josefa Gratacós Farró, va néixer a Banyoles l'11 de desembre de 1874. Estudià el batxillerat a l'Institut de Girona, i en acabat, Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, per seguir després la carrera eclesiàstica a Girona, on es llicencià en Sagrada Teologia, en el Seminari Conciliar.

L'any 1897, essent estudiant de quart curs de Teologia, ja va fer una conferència el dia de Sant Tomàs d'Aquino que li va merèixer molts elogis. I l'any següent, en un certamen escolar celebrat a la ciutat de Saragossa, va rebre un premi de la reina regent, en el certamen escolar de Saragossa, per la seva exposició Teoria del Conocimiento Humano segun la filosofia de Santo Tomás de Aquino.

Amb el recolzament de la recent creada J.A.E. (Junta para Ampliación de Estudios e Investigaciones Científicas) va ampliar els seus estudis sobre psicologia experimental a Alemanya i Bèlgica, i en concret a la ciutat flamenca de Lovaina, on va treballar en el laboratori de psicologia, i on sota la direcció del cardenal Mercier, es doctorà en Filosofia i Lletres. La seva recerca experimental sobre l'elecció voluntària, desenvolupada en aquesta universitat el 1911, és un capítol en la història de la renovació experimental de la psicologia neoescolàstica a Espanya.

En Frederic va ser un home arrelat a la terra, i es mantingué sempre a prop de la ciutat de l'estany, amb la que va mantenir forces vinculs. L'any 1898, si be la premsa local el troba a faltar a la processó de la Festa Petita, dies després durà a terme un discurs a la seu de la Joventut Católica, tot i que el periodista es queixa de que l'hora no era l'adequada, ja que "es d'aquells que, per escoltar-lo, es necessari repòs d'intel·ligència per tal de saborejar-lo convenientment" (vaja, que es tenia que tenir el cap clar, i després de tres hores de música, recitals, etc ... no era el cas). Fou obrer major de la Parròquia de Santa Maria dels Turers, i després de l'incendi que va destruir bona part d'aquesta església, hi va contribuir en la seva reconstrucció, de manera que el dia de la Mare de Déu d'Agost del 1916, "s'inaugurà un nou altar major -de marbre i fusta tallada i daurada- conjuntament amb una Verge Assumpta de gran tamany i artística factura", que havia estat costejada per en Frederic. També va intervenir en el homenatge al Dr. Rovira i a la commemoració de la "Guerra de la Independència" l'any 1909.

Va ser professor al Collell, donant-se el cas que fou el primer professor amb tesi publicada:"La sensación. Estudio psico-fisiológico" (1907), però el Seminari no li va saber trobar una càtedra al nivell de la seva preparació i es va passar a l’ensenyament públic. L'any 1910 es presentà a oposicions i guanyà una plaça al Instituto Riojano, a la ciutat de Logronyo, on s'incorpora el 13 d'octubre del mateix any i d'on fou nomenat catedràtic numerari de "Psicología, Lógica, Ética y Rudimentos de Derecho". Dos anys més tard, per permuta concedida per Real Ordre de 2 de febrer de 1912, es traslladà al Instituto general y Tecnico de Gerona, d'on va ser catedràtic de les mateixes assignatures que a la ciutat riojana, a la vegada que Secretari entre els anys 1913 i 1921.

Capellà d'Honor del rei Alfons XIII, va publicar, entre d'altres: Teoría del conocimiento humano según la filosofía de santo Tomás (1898); Resumen de la lógica (1914); La elección voluntaria. Trabajo de psicología de laboratorio (1916) i Compendio de Filosofía para las jóvenes educandas en los colegios de religiosas (1923).

Va morir a Girona el 30 de juliol de 1926

Bookmark and Share