Artículos - Salidas y viajes

UN DIA A LA COSTA VERMELLA

UN DIA A LA COSTA VERMELLA

L'Agenda [Banyoles30]
núm.50, setembre 2016, pp.42-43.

L'arribada del mes de setembre ens porta a un període que dura un parell de setmanes en el que ens trobem com si estiguéssim a l'ull d'un huracà, entre les vacances acabades i el començament de la vida quotidiana. I tot i que ens hi resistim, hi estem abocats, d'aquí que busquem quelcom que l'allargui.

Per això us proposo una sortida d'un dia, al sud del Rosselló, per sota el massís de les Alberes, on gaudirem d'una passejada per una costa meravellosa. Serà un petit recorregut per una part de la Costa Vermella, en concret a l'indret conegut com l'Anse de Paulilles, un seguit de petites platges, ens les que ens hi podrem banyar, separades entre sí per petits promontoris, on podrem gaudir de la natura en el seu estat salvatge. En acabada aquesta i desprès de recuperar forces, us recomano visitar la fabrica de dinamita de Paulilles, de la que resten dempeus les tres naus de la fàbrica i la seva xemeneia de més de 35 metres d’alçada, destinades actualment a lloc de recuperació de la barca tradicional catalana, el mur anti-desembarcament i els magatzems o «silos» de dipòsit de la dinamita, on s’ubica l’espai museogràfic de l’antiga fàbrica, la llotja, els edificis auxiliars i la talaia de visió general de la badia.

Però no ens avancem. Comencem per la caminada i aquí tenim dos opcions. Si sou poc caminadors podeu deixar el cotxe a la platja de Paulilles i si no, a la mateixa fabrica de ciment. En el primer cas caminareu uns 6 o 7 kilòmetres i en el segon el doble. En ambdós casos, la nostre meta serà el far de Cap Bearn.

Sigui quina sigui l'opció escollida, un cop deixat el cotxe, hem d'anar en direcció nord tot seguint la costa, per un meravellós camí de ronda que s'enfila per l'anomenada Costa Vermella, passant pel mig d'un improvisat jardí botànic que la natura ha fet al seu capritx, format per atzavares, figues de moro, romaní, pixallits, estepa negra, caps d'asa, tamarius, fonoll marí, etc.

És una costa aspre, castigada pel vent, per això us recomano que si la marinada fa acte de presència tingueu cura de o bé caminar o bé contemplar el paisatge, dons les dues coses a la vegada, amb els estimballs que hi ha no us ho recomano.

Per aquest camí, que puja i baixa per anar a trobar les platges que abans he esmentat, arribarem a les envistes del far de Cap Béar, moment en el que us recomano que en lloc de seguir recte us enfileu muntanya amunt per tal de passar per sota del castell de Biarra, des d'on enfilarem cap el far, una torre de 27 metres d'alçada, construïda l'any 1905, situada a 84 metres sobre el nivell del mar i que constitueix el darrer far de l'estat francès en aquesta costa. Desprès de descansar una estona i de gaudir d'aquest lloc privilegiat, serà moment de donar mitja volta, de tornada cap als cotxes, però ara si, per la via curta, molt més espectacular que la que ens ha dut per sota el castell, doncs va pràcticament penjada dels penya-segats.

De tornada al cotxe, i si heu fet el recorregut curt, us tindreu que desplaçar un parell de kilòmetres en direcció sud, fins la fàbrica que he esmentat per tal de seguir l'activitat recomanada i en la que podem començar per passejar pels jardins, que foren del director d'aquest complex, on unes maquetes ens donaran una idea del que va ser aquesta indústria que ocupava una extensió de 32 hectàrees i que va ser creada per l'enginyer suec Alfred Nobel, l'any 1870, desprès que el ministeri francès, arrel de la greu desfeta militar soferta per l'exercit de Napoleó III, davant dels exercits prussians de Bismarck, prengues la decisió de crear una nova i moderna fàbrica de dinamita allunyada el més possible de les fronteres amb Alemanya.

Bookmark and Share