Artículos - Indústrias y comercios

VIURE DEL BOSC

VIURE DEL BOSC

El Mirador. La revista del Pla de l'Estan
núm.102, març 2014, p.29

Son molts els oficis, avui en dia gairebé desapareguts, que depenien exclusivament del bosc. Des dels gavellaires i pinyoners, als carboners i costalaires, passant pels remeirers i traginers que, o bé a l'esquena o bé mitjançant animals de càrrega s'atansaven al bosc a buscar-ne i transportar-ne els seus productes. Fou aquesta una vida, la de bosquetaire, que es va allargar gairebé fins ben entrada la segona meitat del segle passat, ja que la duresa de la postguerra civil va fer que molta gent retornés als boscos per a fer-s’hi el jornal de la millor manera possible.

En general, en anys reculats, la gent del poble tenia en els boscos una bona font de combustible en les èpoques en que es cuinava a la llar de foc o en cuines econòmiques. A més del carbó que tenia l'avantatge de no fer fum en cremar, s'utilitzava la llenya de diferents mides per alimentar estufes, llars de foc, cuines...

Del pi en vivien pinyonaires, escorçadors i costalaires. Els pinyonaires feien caure les pinyes del pi per obtenir-ne els pinyons; els escorçadors recollien la seva escorça per a fabricar tints que s'utilitzaven en les adoberies de pell i per a tenyir les xarxes de pesca; i els costalaires es dedicaven a fer-ne uns feixos anomenats «costals», del brancam i les capçades del pi, destinades als forns de pa. Del pi i també de l'alzina en vivien els gavellaries, que feien «gavelles» embolcallat branques d'aquests dos arbres, destinades als forns de calç i obra.

Del bruc, en vivien els brucaires que en cercaven les seves soques per fer-ne pipes de fumar. Però del bruc també se'n feien escombres, tot i que no era un ofici pròpiament dit. A pagès o entre la gent de bosc hi havia qui s'hi dedicava i en treia un petit sobre sou. Només calia una dalla per a tallar els brucs i polir les escombres, filferro per a lligar les escombres i unes tenalles per a fer forta la lligada.

També hi havia els remeiers, que cercaven plantes per curar-ne els mals i els que cercaven el roldor per fer-ne tints i també per adobar pells, tot i que en aquest darrer cas, al Pla de l'Estany no es podia fer aixi com aixi ja que recordem que durant molts d'anys això va ser un dret exclusiu del monestir i el seu abat.

I als voltants de molts d'ells hi havia uns altres oficis que en vivien: els traginers i carreters, que amb les seves mules i matxos es dedicaven a traginar les mercaderies d'un lloc a l'altre.

Peró si bé tots aquest oficis eren del dia a dia, hi ha un que requeria que la gent que l'exercia s'instal·les al bell mig del bosc a viure durant una temporada. Em refereixo als carboners, aquella gent que es dedicaven a transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta, per la qual cosa els calia construir una barraca on viure mentre durava el procés de combustió de la pila de carbó, ja que calia anar-la mantenint i vigilant. El procés de carbonar, que podia durar entre una setmana, les més reduïdes, i dos mesos, les més grans, comprenia les fases de tallada i arreplegada de la llenya, construcció de la pila, encesa, cuita, treta i desembosc.

Altres oficis n'eren per exemple la construcció de pous de glaç, per tal de guardar-ne la neu i el gel durant per la resta de l'any. Generalment aquestes primitives «neveres» consistien en un pou circular, en el que la part superior es tancava amb una coberta en forma de volta que tenia unes obertures per permetre'n la introducció i extracció del gel.

I molt semblant, però amb un fi diferent, n'eren la construcció de jubs per emmagatzemar aglans, i que consistien en una mena de tines molts cops excavades a la roca, amb unes escales per poder-hi accedir, i que que estaven rematades amb una teulada de volta, com una cabana, i servien per guardar-hi els aglans que servien d’aliment als porcs, podent-se el pagès estalviar-se així unes racions de blat de moro.

Totes elles i d'altres que per manca d'espai no he esmentat, son feines d'uns altres temps que si bé avui en dia en alguns casos encara perduren, els mitjans mecànics les han convertit en molt més lleugeres.

Bookmark and Share