Artículos - Indústrias y comercios
ELS "COLMADOS" D'ABANS
El Mirador. La revista del Pla de l'Estany
núm.48 i 49, setembre - octubre 2009, p.31
En aquesta serie d'articles sobre la indústria banyolina, voldria fer un punt i a part per parlar d'aquells establiments relacionats amb el mon de l'alimentació que ocupaven, fins fa poc, la majoria dels carrers de la nostra ciutat. Però tenint present que es un mon molt ampli, doncs hi tindrien cabuda des de les típiques botigues de queviures, fins a les polleries, carnisseries, peixateries, fleques, lleteries ... passant, per que no, per les tavernes i bodegues, em centraré, exclusivament en els populars "colmados", aquells establiments que, a part dels articles de sempre també hi anaven incorporant els que venien d'ultramar, i per això rebien també el nom de botigues "d'ultramarinos". D'aquelles botigues, com la que els meus parents tenien a la plaça del Monestir, amb aquell mostrador al fons, al que hi havia collat una maquina per ratllar el formatge, a la que sempre mi acostava per agafar-ne les engrunes.... o aquella altra botiga, al cap d'amunt del carrer Nou, just davant de l'església de Santa Maria, al carrer de l'Església, que tenia "un aparell", que no vaig aconseguir que em deixessin fer anar mai, on s'hi veia una maneta i un cilindre ple d'un líquid de color daurat, que a mi sempre em semblà màgic,... i que no era una altra cosa que l'oli que es veia a granel,.... en fi, d'aquests tipus d'establiments son dels que voldria parlar. D'aquests que, la majoria de les vegades, no tenien ni nom i eren simplement coneguts pel nom o el motiu del seu propietari o propietària, d'aquests que, moltes vegades t'embolicaven mitja lliura del que fos amb un tros de paper de diari, en resum, d'aquells establiments que, com qui diu, estaven de guàrdia les vint-i-quatre hores del dia.... de dilluns a diumenge.
El nostre recorregut virtual per la segona meitat del segle XX, el podríem començar com si vinguéssim de Sant Miquel Campmajor, on tot just davant de la Font Pudosa s'hi trobava la primera d'aquestes botigues: Ca la Rosa. Seguint recta arribaríem al carrer de Guèmol, amb la botiga de la Rosa Bertran. Desprès, ja al carrer de Jacint Verdaguer, Can Mundu Planells; Cal Xarito, dels Olivers, que venien fruita; Ca la Micaló, de la Rosa Vila; Can Cabrit; el "Colmado Emilio", dels Cos i a la cantonada amb el carrer Vallespirans, Can Porxas, on fins i tot s'hi podia fer el vermut. Arribats a la plaça dels Turers, podíem trobar el Servis-Palma, que si mal no recordo, fou el primer comerç amb aire de supermercat, que va haver-hi a Banyoles. Des d'aquesta plaça, podríem anar cap al carrer de Sant Esteve, on la Dolors Franch, fins fa ben poc encara ens delectava amb l'olor de granusa recent cuita; o be cap al carrer de la Rambla, on trobàvem can Tó, i uns anys mes tard Can Pararols. Si seguíem mes amunt, a la placeta del Carme hi havia la botiga de Can Xavanet i al carrer del Nord (en aquella època així se li deia al carrer del Canat) la de la Cristina, amb els seus sacs plens de llegums davant del mostrador i les botes plenes de vermut i d'altres vins o licors que ara no recordo.
Del carrer del Nord, podríem anar cap al carrer d'Alfons XII (ara de la Llibertat). Tot just a la cantonada hi havia la Pilar de Can Taneta i una mica mes amunt Can Dorca. Tirant endarrera i tornat als Turers, al carrer de la Canal hi havia Ca la Pilar del Rec, i al baixant de Plaça, Can Comerma, que tot just va tancar fa un parell d'anys, i que estava especialitzat en conserves, llegums cuits i aliments secs com el bacallà i les arengades (aquelles caixes rodones plenes de "guardiacivils", que era com s'anomenaven a les arengades). I abans d'entrar a la plaça, al carrer del Born hi havia Ca la Petronila i al fons, al carrer d'Àngel Guimerà, Can Baldiri i Fruites Caliz.
A la plaça, la Plaza d'España de llavors, en Tomàs Teixidor venia queviures a mes a mes de productes de perfumeria i adrogueria, el mateix que en Llorenç Quer, feia a l'altra banda de la plaça. I al mig d'ells dos, podríem dir que el darrer supervivent d'aquella època, Ca la Brugada, on encara avui en dia s'hi pot trobar una mica de tot: productes d'adrogueria, queviures, perfumeria, articles per l'hort i jardí, llaminadures,....
Deixant darrera nostre la plaça, entrem al barri vell, on cada carrer tenia el seu petit comerç. Al carrer Mercadal, Can Xaló i Can Vadó, que venia arengades. Al carrer de Sant Martirià, Ca la Barrala, de la Catalina Oliveras, que tenia alimentació i begudes, el mateix que Can Plami, d'en Mariano Planas; i a tocar de la plaça del Ges, Cal Boter, que venia vi i arengades, i Can Cullera, per que el pare de la propietària hi posava les culleres de fusta que acabava de fabricar, a l'acera per que s'assequessin. Al carrer Major, Ca l'Antonio, conegut també com Cal Mandra, i Can Jana, que desprès s'ho va traspassar a la dona d'en Domingo Cubiñà i que al final acaba traslladant-se al carrer de la Canal. Al carrer de l'Hospital, l'Antonieta de Cal Serraller. A la plaça de la Font, a Can Jepet, a part de pa també venien i venen quelcom de queviures. Al carrer de l'Església, Cal Valentí. Al carrer Nou, just a tocar de la plaça del Monestir, Ca la Carmelita. Al carrer de Sant Antoni, la Lola de Can Cristina i Can Casadevall. Al carrer dels Valls, les dues germanes de Ca les Meirus, ... i de bon segur que me'n deixo mes d'un pel camí, com el que havia a les Cases Barates, on em feien anar a comprar el Viprase, ben fresc, i que si no recordo malament es deia Ca la Bartolí, o Ca la Supina de Mas Palau.
Be, deu ni do els que n'han sortit, només fent un petit exercici de memòria, això si, ajudat per la meva Colla. No sabeu l'engrescador que és, a l'hora dels cafès dir: em podeu ajudar? ... quins "colmados" recordeu de quan hereu petits?... i la veritat es que no donava a l'abast d'escriure. I si no em creieu, feu la prova el proper dia que us trobeu.
