Artículos - Indústrias y comercios

CAFÈS, FONDES I BARS, I ALTRES LLOCS ON FER EL TOC

El Mirador. La revista del Pla de l'Estany
núm.50, 51 i 52, novembre i desembre 2009 i gener 2010

Un altra sopar amb la Colla i un altre article per publicar. I si en l'anterior. vam parlar dels "colmados" d'abans, ara toca fer-ho d'aquells llocs on anàvem a fer el toc, el vermut o a passar la tarda. Aquells on, ben dinat, apartaves els plats i amb un bon "carajillu" i un "caliquenyu" començaves a fer la partida. El problema es que, en aquell temps, la cosa no estava tant ben definida com ara, i tant podies prendre un got de vi en una taverna com en un bar, un hostal, una fonda o fins i tot, en una botiga de les que parlàvem en el darrer article, on a més a més del queviures tenien un parell de botes de les que t'emplenaven el got. Era aquella època en que els dies de mercat i de fires, les fondes i els hostals s'omplien per complet de compradors vinguts de fora i del pagesos que de bon matí hi anaven a fer un bon esmorzar, que més semblava un dinar. Era aquella època en que els "viatjants" s'hostatjaven a l'Hotel Flora de la Plaça dels Turers o al Mundial de la Plaça Major.

Fou una època que es va anar perdent com a conseqüència dels grans canvis soferts per la societat en les darreries del segle XX i per l'entrada en vigor de lleis com la que a partir de 1989 va prohibir la venda de licors de garrafa o a granel ... foren uns anys de canvis i a la vegada uns anys de conviure dues societats, uns canvis que es va començar a albirar a finals dels 70 i que durant els anys 80 va portar a obrir les portes dels primers pubs musicals, com el Galtes, el Passeig, El Clot, o el Bar de'n Xicu. Tots ells llocs de referència on els joves s'hi reunien a menjar el típic frankfurt o planxat, a passar-hi el vespre i a escoltar les novetats musicals del moment. Eren locals decorats i ambientats d'acord amb les estètiques del moment, un tant eclèctiques, canviants i en constant evolució. El Galtes Pub, El Clot o l'Strall, que durant un temps tingué com un annex de bar musical, tenien un aire més clàssic o convencional; el Passeig, amb un caire de disseny "modern"; i el Bar d'en Xicu amb una estètica i un ambient més undergroung, nocturn i alternatiu foren els abanderats d'aquests grans canvis.

Però en aquest article només parlarem dels primers, dels bars, tavernes, hotels, hostals, fondes, bodegues, ..... i per començar aquest recorregut ho farem com en l'anterior, com si entréssim a Banyoles venint de Sant Miquel. El primer lloc, on podríem parar seria a Can Just, o Ca la Justa, inaugurat el 1960 per en Just Busquets, el pare de l'actual propietària, la Teresa, on s'hi feien el seu propi vi i venien licors a granel. Seguint recte i ja al carrer Gran, trobaríem Can Magrill, dels Brugué, on hi tenien un cafè; la bodega de Can Quim del Vi, desprès botiga de gra d'Enric Parnau; l'Hostal Can Llutí, dels Duran; l' Hostal de Can Melo i Can Mundo Planells, desprès ocupada pel bar d'en Pere Guardiola, dit Can Pere dels Elàstics. A la cantonada amb el carrer de Vallespirans, i quasi davant per davant, també hi havia Can Pericus, i Can Porxes, que a banda de vendre queviures també si podia fer el vermut.

Desprès de deixar a la dreta el carrer del Doctor Hysern, amb Can Banal, fundat el 1928 arribem a la plaça dels Turers, on tot just a tocar del carrer de la Rambla hi havia Cal Nunci, on hi feien concerts i ball, i que mes tard passaria a ser l'Sport Bar, fins el 1975 en que va tancar les seves portes; a sota les voltes, el Cafè i Sala de Ball del Mercantil, mes conegut com a Can Xampinya. i una mica mes enllà, a tocar de la carretera l'Ideal Bar, d'en Joan Güell, amb la sala de ball al primer pis, que més tard passaria a nomenar-se Bar Navarra i per últim granja Canadell (Can Grilló).

Dels Turers, i pel carrer de la Rambla, una mica abans d'arribar a les Rodes trobem l'Hostal del Sol, anomenat Ca l'Elies. Ja a la plaça, a la mateixa banda hi havia el Nobel; desprès La Parra, on els esmorzars de ganivet eren tot una especialitat: pota i tripa, sang i perdiu, .... acompanyat d'una amanida i vi; i per últim Ca la Siseta de Can Colomer, que hi tenia botes de vi i on podies prendre un got de vi acompanyat d'una llauna de musclos en escabetx. I a l'altra banda de la plaça, el bar les Rodes, o Can Magrill (que tenia també entrada pel carrer Gran), on també premsaven raïm.

Abans d'anar cap a la carretera encara ens quedaria passar per la plaçeta del Carme, on hi trobaríem la botiga de Can Xavanet, el Rancho Grande, que en un primer moment fou un petit establiment de queviures que poc a poc va començar a fer menjars; i mes enllà, al carrer Buenos Aires, la Fonda La Paz. I ara ja podem anar cap a la carretera, cap a l'actual carrer de la Llibertat, on fent cantonada amb el carrer del Nord, hi havia Can Taneta, on tant i podies fer el toc, com menjar un gelat al sortir de la Vila. I ja de tornada cap els Turers, teníem a ma esquerra la Fonda Sant Antoni, desprès, al carrer de la Canal, la Fonda Comas i al mateix Turers, tot just on desprès va haver-hi el Boulevard, n'hi havia un altre on, com un gran esdeveniment, en Diego (que desprès obriria un bar a la plaça de les Olles) va posar un TV en color per tal de poder veure algun partit del mundial de futbol, però amb un color molt rar, que crec era el d'Alemanya del 1974.

Seguint per la carretera, al tros que correspon a l'avinguda dels Països Catalans hi havia l'Hotel Flora, dels Tarradas, fundat l'any 1865 i que arribà a tenir un clientela fixa durant tot l'any, sobretot viatjants, que anaven a fer les partides de dominó o cartes a Can Xampinya. o be els remers que a la dècada dels setanta estaven hostatjats a Banyoles i als que cada matí, desprès dels entrenaments, se'ls podia veure esmorzar en el seu menjador. Una mica mes avall, a l'alçada de l'horta de les monges, estava el bar d'en Josep Sarquella; a la plaça dels Peixos, Can Planella, on venien vi, i al carrer d'Àngel Guimerà, Can Ribera, que al primer pis hi tenia "maquinas recreativas".

Arribem a la Plaça Major, a l'Hotel Mundial de la família Mitjà, conegut com a Can Nenas, ja que a començaments del segle XX era la Posada Antigua Casa Nenas. Seguim voltant la plaça per la banda dreta trobarem el Casino Bañolense, que estava situat en un primer pis. Canviat de voltes, aniríem ara a Can Ralita, inaugurada l'any 1922, com a negoci de fabricació i venda de licors, però passant més tard a servir, a part de les begudes, menjars com pota i tripa, sang i perdiu o vedella estofada ... i per la tarda, desprès del ball de Can Xampinya, s'hi anava a menjar un entrepà de pops, una tradició, aquesta última, que encara conservem a la Colla, el dissabte de Festa Major mentre fem temps per anar a Teatre, tot i que hem deixat de banda el Viprase, també conegut com a "gas butano", i les banderilles picants. Per últim a les següents voltes un altra establiment emblemàtic, i que al llarg dels anys va anar canviant de nom ja que primerament era el Cafè Vila (quan era la seu de l'Ateneu Republicà), desprès el Café Espanyol (de Ventura Ill) i per últim la seu social del Cercle dels Catòlics, d'on qui no recorda l'entrepà de calamars, acompanyats d'una Citrània, o les tapes de boquerons o de xampinyons que ens servia en Paco del Catòlics, amb el seu vermut i el seu sifó, mentre veies passar la gent? o les reunions de neorurals i de pagesos al migdia dels dimecres de mercat ? ... o els seus futbolins i billars? ... I just al davant, fent cantonada un altre de remarcable, amb una clientela de sempre, i que també a anat canviant de nom al llarg de la seva existència: el Bar la Sibèria, de Francesc Coll, que desprès fou el Bar Canadell, més conegut com a Can Grilló i per últim Bar Plaça. I ja a punt de deixar la plaça endarrera, encara ens queda esmentar, tot just al començament del Baixant de Plaça, Ca l'Andreu, amb les seves botes i sobretot amb aquell moscatell que ens servien els dimecres de mercat....

Seguint cap al cor del Barri Vell, teníem a la Plaça dels Estudis, l'Hostal de la família Palmada, conegut com a ca la Manda on també hi venien vins; mes tard en aquesta mateixa plaça, en Diego hi obriria un bar, amb un retol que posava hamburgueseria, una paraula nova en el vocabulari de l'hostaleria banyolina, on si que ja havia arrelat el "planxat", o com en deien fora de casa nostra "el biquini". Al carrer de Sant Martirià, hi havia Ca la Figa, que venia vi a granel; i a tocar de la plaça del Ges, Cal Boter, que venia vi i arengades.

Al carrer de Santa Maria, a banda de Can Capa del vi, hi trobem un altra d'aquests establiments emblemàtics: Can Bernat, una antiga destil·leria d'aiguardents, que poc a poc, a part de begudes va començar a servir amanides els dies de mercat (els pagesos es portaven el seu propi menjar); a partir del anys seixanta es servia el plat del dia (el mateix que menjava la família) i els dies de mercat s'ampliava l'oferta amb peus de porc, caps de xai, bacallà,... a finals dels seixanta es deixa la destil·leria i s'aboca de ple en la restauració, de manera que als anys setanta l'oferta culinària augmenta amb altra tipus de plat, com els canelons i els caragols,... fins arribar al dia d'avui en que s'ha convertit en un viu exemple del que eren aquests establiments abans que la febre de les darreries del segle passat els fes optar per unes decoracions mes impersonals.

I ja per acabar aquest recorregut encara esmentar-ne un parell mes, tot i que de bon segur que me n'he deixat molts més: Can Gasparich a la plaça del Teatre i Can Raulí, tot just darrera l'església de Santa Maria, on a banda de vendre vi, sempre podies fer un "tragu".