Artículos - Historia local

LES CASES DEL CARRER SANT BENET

LES CASES DEL CARRER SANT BENET

Revista de Banyoles
núm.976, febrer 2015, PP.16-17

L'any 1959, es va redactar un pla parcial de reforma del polígon format pels carrers de Sant Benet, Navata i Sant Martirià, que es va dur a terme pràcticament en la seva totalitat. Només va quedar pendent de perllongar el carrer Navata i les alineacions dels carrers dels Valls i Sant Benet.
Però, tot i que aquesta reforma es va projectar a mitjans del segle XX, el conjunt que formen aquests carrers és dels més antics de Banyoles, i de fet el carrer de Sant Benet, documentalment parlant, n'és el més antic.

L’espai en el passat remot
El monjos, que al segle IX es varen instal·lar a Banyoles, pertanyien a l'ordre de Sant Benet, una ordre fundada al segle VI per Sant Benet de Núrsia. D'aquí que no ens ha d'estranyar que prop del monestir que varen bastir aixequessin també una església o capella dedicada a aquest sant. Aquesta església ja surt esmentada en la butlla de Benet VIII, de l'any 1017 i encara seguia dempeus al segle XVIII. Una església possiblement anterior a Santa Maria, tal i com deixa entendre l'esmentada butlla «[...] constracta est extra monasterium primum in honore sancti Benedicti ecclesia, dinde alia in honore sanctae Mariae», i va cedir protagonisme quan aquesta es va edificar.
I tampoc no ens ha d'estranyar que tot el que va anar sorgint a redós d'aquesta església portés el nom del sant: el carrer de Sant Benet, la plaça de Sant Benet i la porta de Sant Benet. Una de les portes o portals de la muralla que donaven accés a la ciutat era la porta de Sant Benet, ja que recordem que Banyoles, en aquells anys reculats, estava emmurallada i precisament un tros d'aquesta muralla, o millor dit una part del que n'era la part externa de la mateixa, va donar lloc a un dels altres carrers d'aquest polígon, el carrer dels Valls, que correspondria al que havia estat el fossat de la muralla en aquest lloc concret.
El carrer de Sant Benet, —documentat com a tal l'any 1264 amb el nom de “vico sancti Benedicti”— era el que portava des de l'església de Santa Maria dels Turers a la porta de la muralla (a la porta o portal de Sant Benet i a prop de l'església de Sant Benet). I la plaça de Sant Benet, probablement estava darrere de l’església de Santa Maria, havent-hi també un espai públic, del qual no en sabem el nom, a davant de la capella o església de Sant Benet. Així mateix, hi havia una zona d’horts (a darrere de les cases del carrer Nou o Nou d’Avall o Inferior, que donaven al carrer de Sant Benet) i abans d’arribar a la muralla, on hi havia un camí que resseguia tota la muralla i recs que regaven aquests horts. En resum, que en època medieval era un indret una mica diferent d’ara. Era un raval encara no del tot configurat urbanísticament.
Un altre dels carrers afectats per aquest pla, el de Sant Martirià, corresponia, com el de Sant Benet, a una altra de les portes, que duia el mateix nom, i que era la continuació del camí que venia de Girona i que després de travessar la ciutat, sortia per aquesta porta, i menava cap a Besalú, passant per sota el Puig de Sant Martirià (d’aquí el nom del carrer), on hi havia el que avui en dia coneixem com a Convent Vell. Del carrer de Sant Martirià, amb aquest nom en trobem referència el 1577 i abans ja rebia el nom de carrer de Sant Martirià la part de dins de muralla (l’actual carrer del Mercadal).
Per últim, el darrer carrer en joc és el carrer de Navata. Del carrer de Navata trobem una referència documental de l’any 1389 que faria menció d’un carrer de Navata situat a l’interior de muralla (dins de la muralla) i a tocar el carrer de Sant Benet. Altres documents consignats són del 1581 i del 1652. Aquest carrer se suposa que connectava amb la carretera que portava a Navata (o sigui amb el carrer o carretera de Sant Martirià). El primer tram del carrer de Sant Benet, el que sortia de l’església de Santa Maria també va rebre el nom de carrer del Túmul, ja que hi havia davant de l’església (i del carrer de l’Església o del puig de Santa Maria) una font pública anomenada del Túmul. És en aquest tram del carrer de Sant Benet, perllongant-se cap el carrer de Navata, que adossades a l’església de Santa Maria dels Turers s’hi van bastir unes cases, tal i com s'esmenta ja en un document de l'any 1389 en que Francesca Estanyer, filla i hereva del difunt Guillem Estanyer, teixidor d'estams, tenia una casa al carrer de Sant Benet, prop del puig de Santa Maria, que a migdia afrontava amb l'anomenat carrer de Navata i a orient amb el propi carrer de Sant Benet, de la mateixa manera que el sabater Pere de Pla en tenia una altra al carrer de Navata, que a orient afrontava amb aquest carrer i a migdia amb el carrer de darrere l'església de Santa Maria i a occident amb un pati que estava entre l'hort i el mur de la muralla. També tenien casa al carrer Navata, tot i que la majoria donaven al mur de la muralla, el sabater Pere Favas, el teixidor Guillem Perpinyà i els paraires Pere Baurt i Joan sa Font.
Posteriorment també va rebre el nom de carrer de Navata la part de fora de muralla d'aquest indret, o sigui, l'actual carreró que surt de la placeta d’en Ges en direcció al més antic carrer de Navata, que queda partit pel carrer dels Valls. No sabem com estaria connectat amb el de dins de la muralla. Podria ser un cas semblant al del carrer de Sant Martirià, però sense una porta de la muralla.

El lloc abans de la reforma
La muralla banyolina, doncs, antigament tancava, aquests carrers i fora hi havia, fonamentalment, horts. El creixement urbanístic posterior, del segle XX, sobretot, havia de donar una solució a aquest espai que quedava tancat. Entre d'altres reptes urbanístics hi havia el donar sortida a l'antic carrer de Navata que només connectava amb el carrer dels Valls per un petit carreró. Més endavant també es va haver de fer més gran la part que porta cap a la placeta d'en Ges, que avui dia encara no està del tot resolt.
Si ens fixem en el mapa de l’enginyer Ramon Gussiñer de l'any 1905, veurem que tot aquest sector majoritàriament eren camps i les úniques edificacions a banda de l'asil, eren unes cases a la cantonada nord del carrer de Sant Benet amb el dels Valls, unes altres, també a la cantonada nord, del carrer de Sant Benet amb l'actual carrer de Navata, que no estava obert i finalment un grup de cases darrere del que és l'absis de l'església de Santa Maria dels Turers. I la resta eren hortes (entre elles la del rector), d'aquí que quan l'any 1959 es va redactar el pla d'urbanització d'aquesta zona, en principi les úniques cases afectades eren les que estaven a tocar de l'església, les quals varen ser enderrocades l'any 1964.

La reforma del segle XX
Però no serà fins l'any 1969 quan, amb el «Proyecto de urbanización, rectificación de alineaciones de la manzana limitada por las calles: Valls, San Benito y prolongación C.Navata», firmat per l'arquitecte municipal Francesc Figueras de Ameller, s'acabi de tirar endavant el projecte. Per aquest motiu, i per acabar d'obrir el carrer de Navata, en el tram que va del carrer de Sant Benet al carrer dels Valls, que en aquells moments, com hem dit, en la seva major part n'era només un petit corriol que passava per enmig de les hortes, calia enderrocar les parets de «la huerta de los Herederos de Dn P. Riera» i fer-ne una de nova, de 2 metres d'alçada, conforme a les noves alineacions, així com una construcció que hi havia a tocar del carrer dels Valls.
Un cop es va fer el pla, es va completar amb una plaça semicircular en el seu encreuament amb el carrer dels Valls. I d'aquesta manera és va bastir l'espai d'avui dia.

Bookmark and Share