Artículos - Historia local
ELS PRIMERS NAVEGANTS A L'ESTANY
La B. Revista de l'agència de promoció econòmica
núm.3. Banyoles, abril-juny 2004
Este artículo corresponde a un capítulo del libro que publiqué bajo el título: El Remo en el lago de Banyoles (en catalán). Banyoles 2004
ELS PRIMERS NAVEGANTS A L'ESTANY.
Va sortir publicat a , . Correspon a un capítol del llibre El Rem a l'Estany de Banyoles. Banyoles, 2004.
Els arqueòlegs poden situar un jaciment en el temps gràcies als objectes que s'hi troben. En el nostre cas, gràcies a les dades obtingudes per les proves fetes amb el C-14, podem dir que les restes més antigues de la zona de La Draga es remunten a uns 7.000 anys. Segons això, es pot dir que La Draga pertany a la cultura cardial del neolític antic català, entre el VI i el V mil·lenni aC.
Als voltants de l'any 5.200 aC., quan va començar la construcció d'aquest poblat neolític, les aigües de l'Estany estaven més baixes que ara, de manera que les restes que avui dia s'estan recuperant en aquella època estaven en terra ferma. Segons els estudis fets, l'àrea de l'hàbitat quedava una mica elevada, amb un pendent suau vers el nord i oest en direcció a l'Estany. En canvi, al sud, on corria un riu de desguàs, i a l'est, vers la carretera, el pendent era abrupte. Aquestes dades han portat a suposar que, molt probablement, el camí que menava al poblat venint des de l'est molt sovint devia estar inundat i la zona habitada quedava així dins d'una illa o península segons l'època de l'any.
Els arqueòlegs han pogut deduir, per les dades obtingudes, que les cabanes estaven separades uns 10 m de l'antiga vora de l'Estany. Ocupaven, en una o dues rengleres, una franja litoral d'uns 40 m de fons per una longitud de més de 100 m. Possiblement eren grans edificis rectangulars, de 15 per 5 m, amb parets bastides amb pilars de roure, cada 80 cm, entrelligats amb branques i fang i amb cobertes que devien ser de canyís. Darrere seu sembla que hi havia un espai dedicat als graners rodons, als fogars culinaris i zones d'abocament de residus orgànics.
Aquest primerencs habitants de La Draga formaven part dels primers grups de pagesos i ramaders de Catalunya. Les pràctiques agrícoles del moment es basaven en camps de cereals situats a les terres altes properes, mentre que a prop del poblat hi devia haver horts de lleguminoses. Els boscos que envoltaven el poblat proporcionaven avellanes, pinyons i fruites.
Gràcies als ossos que s'hi han recuperat, sabem que criaven bous, cabres, ovelles i porcs. D'aquests animals, destinats a l'obtenció de carn i de llet, se n'aprofitava la llana, les pells, les banyes i els ossos. També practicaven la cacera de conills, guilles, cérvols, cabirols, senglars, cabres i els grans bous salvatges extingits a Europa al segle XVII. A l'Estany i al seu entorn s'hi atrapaven ànecs, tortugues de rierol, musclos d'aigua dolça i peixos com ara els barbs i les anguiles.
Tot i que no hi ha evidències físiques de navegació, si ens atenem a altres jaciments de l'època com el de La Marmotta al Llac Bracchiano, a prop de Roma, i a les restes d'animals aquàtics, no seria gaire agosarat assegurar que aquests primitius habitants de les nostres terres ja coneixien algun tipus de navegació. Possiblement era molt primitiva; però en tot cas suficient com per poder-se desplaçar per les aigües de l'Estany, ja sigui per obtenir millors preses, ja sigui per poder arribar a la seva llar en període de pluges, quan el seu poblat quedava aïllat de la terra ferma.
Aquest tipus d'embarcació primitiva devia ser una piragua feta amb un tronc de roure buidat a cops de destral i amb les vores o amures polides, d'una longitud entre els quatre i els sis metres, que podria ser tripulada per una o més persones. Per impulsar l'embarcació devien fer servir perxes o més probablement rems, ja que les perxes s'utilitzen sobretot en llocs amb poca profunditat. Aquests rems consistirien en unes pales d'uns 20 o 25 centímetres, adossades a un pal d'un metre i mig, més o menys.
Però això ens porta a fer-nos dues preguntes, que esperem que les futures excavacions ens puguin desvelar: la primera, seria si feien servir una barca comunal o cadascú tenia la seva pròpia barca; i la segona, si utilitzaven un embarcador comú o cadascú en tenia un a tocar de casa seva.
Però aquest poblat no va ser l'únic de la zona i en conseqüència, els seus habitants tampoc no van ser els únics candidats a poder emprar algun tipus d'embarcació. Si deixem de banda els habitants de les coves de Serinyà i de Martís, que ben bé podrien fer desplaçaments esporàdics a l'Estany per proveir-se de pesca, s'han trobat restes d'un poblat ibèric, a tocar de l'església de Santa Maria de Porqueres, que denotaria la presència humana en aquesta zona entre els segles V i II aC. També hi ha restes de la mateixa època a la zona de la Font del Rector, arran de l'Estany. Més tard, tenim constància de la presència romana, també a la banda de Porqueres, entre els segles I aC i I dC; i ja dins l'era cristiana, la necròpolis paleocristiana del Castell de Porqueres ens dóna una idea d'un poble una mica nombrós. Altres restes a la zona de Lió ens vénen a configurar un Estany poblat, en la mida del seu temps, en totes les seves bandes.
