Artículos - Historia local

ELS PARCS DE BOMBERS DE BANYOLES

Revista de Banyoles
núm.970, agost 2014, pp.18-19.

Corria el mes d'abril de l'any 1887, quan un grup de ciutadans banyolins adscrits a La Juventud Católica —una associació de tradició carlista—, varen decidir crear el Montepio de Bomberos, sota la presidència d’en Pere Alsius, i al que varen acompanyar en Jaume Genover, com a vice-president; en Manuel Coromina, com a tresorer; i en Martirià Garcia i en Joaquim Hostench, com a secretaris primer i segon respectivament. Aquell mateix any, per subscripció popular varen comprar una bomba contra incendis marca La Española, i poc abans d'acabar-lo ja tenien redactat —tot i que no s'aprovaria fins el mes de març de l'any següent— el Reglamento del Montepio de Bomberos bajo la Advocación de San Antonio de Padua, establecido en Bañolas, calle Abeurado nº 12.
Amb poc menys d'un any de vida, el recent creat Cos de Bombers, ja havia aconseguit material i tenia un reglament que marcava la seva manera de procedir, però els mancava un local, cosa que varen aconseguir el mes de juny de 1888, als baixos de la casa que el senyor Enrique de Manresa tenia al número 4 del Carrer de l’Aurora —actualment Àngel Guimerà—, a tocar del carrer del Born. I tot i que la seva presencia en aquest local va ser ser més bé curta, si que es pot dir que fou el primer Parc de Bombers de Banyoles.
Mig any desprès, a començaments del 1889, es varen traslladar a la Plaça de la Font, al baixos de la Casa Consistorial, a l’edifici de la Pia Almoina, on hi varen romandre fins ben entrat el segle XX, en una data incerta anterior a 1925, data en que ja s'ha trobat documentació que assegura que estaven ubicats a la Plaça del Doctor Rovira, núm. 4, en un local de 185 metres quadrats propietat d'en Martirià Dilmer que «linda por frente con la calle, por derecha con Paseo de la Indústria, por izquierda con la calle San Esteban, por la espalda con calle Isern».Tot i que podria ser, tal i com es pot veure en un projecte de l'època que l'entrada la tingues pel carrer de Sant Esteve.
I si dic que en una data incerta és pel fet que precisament en aquest plaça, que quedava tot just davant d'on el 1925 sabem que hi havia el parc de bombers —cosa que pot o no ser casualitat— el 15 de novembre de 1911, segons informava el Semanari de Banyoles, es varen dur a terme «[...] les proves anunciades de les granades matafochs –sistema Biosca [...]», per part d'un tal Casellas, representant d'aquesta marca comercial a la província.
Però el creixement sofert, tant pel que feia en material, com pel que feia en personal, va fer que aquest local se'ls quedés petit i per aquest motiu va caldre buscar una nova ubicació. Així, segons diu l’Acta Municipal del 9 de febrer de 1928, es va acordar llogar uns baixos situats al número 20 del Carrer de la Rambla (actual número 28), per a guardar el material. Un edifici que tenia la particularitat de que per la banda del carrer de la Rambla era un edifici de dues plantes més un soterrià, però per la banda del carrer del Conill el soterrià quedava al mateix nivell de carrer, i aquest estava destinat a hostatjar els animals de la brigada municipal. D'aquesta manera el bombers es varen trobar que tenien que conviure amb el cavalls que l’Ajuntament tenia a les quadres i a més, durant uns anys amb el parvulari municipal que entre 1931 i 1936 s'hi va instal·lar per la banda del carrer del Conill però que al que s'accedia des del carrer de la rambla, per un llarg passadís que feia paret amb el parc de bombers.
Però els anys anaven passant i aquells rudimentaris materials, consistents amb una bomba manual, unes mànegues, una destral, una corda i poca cosa més, donaven pas a nous materials, més específics, i aquest local novament se'ls va anar quedant petit, de manera que calia pensar en un espai mes ampli. Es per aquest motiu que a començaments de l’any 1950 es duu a terme en un solar de la Ronda Fortià, que fa cantonada amb el Carrer de Sant Martirià, l’anomenat Proyecto de edificio de Parque de Bomberos, Cuadras y Almacenes en el Matadero Municipal, obres que varen estar adjudicades a Juan Trias, en el decurs del Ple Municipal del darrer trimestre de 1949 segons un projecte, d'agost d'aquell any, signat per l'arquitecte municipal Francesc Figueras.
L'edifici projectat constava de «[...] bajos y piso. Los bajos estan divididos en dos departamentos, uno destinado a Parque de Bomberos y el otro a cuadras y almacén de carros[...] El piso estará destinado a depósito de forrajes; el Parque de Bomberos ocupará también una pequeña parte de este piso, destinadolo a secadero de mangueras [...]».
I la veritat es que les obres es varen fer molt ràpidament, doncs l'octubre de 1950 ja estaven acabades i els bombers ja s'hi havien traslladat, tal i com podem llegir a la revista Horizontes «[...] descuella por su importe, el edificio construido junto al matadero municipal, que aloja el parque de bomberos, los carros y el ganado destinado a los distintos servicios municipales de transporte». I la veritat es que, en un principi, mentre ambdós cosos compartien material —com per exemple el tractor que feien servir tant per traslladar el material de les obres públiques com per traslladar la bomba d'incendis— no va haver-hi cap problema d'espai, però quan la brigada municipal ja va disposar del seu propi vehicle i el cos de Bombers dels seus, l’espai es va tornar insuficient, de manera que aquest últims es varen tenir que repartir entre el l'edifici de la Ronda del Monestir i un altre que varen llogar més tard al Passeig de la Indústria, a tocar de l’Ajuntament. I això que en Figueras en el seu projecte deia: «[...] con la construcción del edificio [...] se resolverá un problema desde tiempo planteado y al mismo tiempo quedaran dos edificios con una gran capacidad de almacenamiento, punto muy importante dado el constante crecimiento de la ciuda [...]».
A començaments dels anys vuitanta del passat segle XX, una reestructuració del cos de bombers, primer duta a terme a nivell provincial i més tard a nivell català, va dur a la progressiva desaparició dels cossos de bombers que, com el de Banyoles, funcionaven amb voluntaris molt d'ells adscrits a la pròpia brigada municipal. Per aquest motiu poc a poc es va començar a plantejar la creació d'un nou cos format per professionals. L'any 1981 es signava un conveni entre la Generalitat, la Diputació de Girona i l’Ajuntament de Banyoles, per crear un Parc de Bombers d'abast comarcal, amb centre a Banyoles, de manera que «la cobertura primària del terme municipal de Banyoles es realitzarà des del Parc de Banyoles».
Però no va ser fins el 5 d’agost de 1982, quan es van fer las transferències dels serveis de prevenció i extinció d’incendis de les Diputacions de Barcelona i Girona a la Generalitat de Catalunya. A partir d’aquesta transferència, la Generalitat va assumir el serveis de prevenció i extinció d’incendis, va estructurar-ne l’organització i va integrar, com a funcionariat propi, el personal dels parcs, creant-se a finals de 1986 el Cos de Bombers de la Generalitat.
La nova disposició del cos de bombers, on ja es preveia que sempre tindria que haver-hi personal de guàrdia, que tindria que dormir en el propi lloc de treball va fer que aquests anys l’Ajuntament es comences a plantejar buscar un nou local, més ampli. Fou amb aquest propòsit que a mitjans dels anys vuitanta es varen començar a dur a terme obres d’adequació de l’antic escorxador, situat darrera del Sindicat, per traslladar-hi el parc de bombers, i per això el primer que s’havia de fer era ampliar les portes d’entrada, tal i com es pot comprovar avui en dia. Al final, però, va prevaldre l’opinió de que estava més ben situat on estava, i es va decidir no tirar endavant la proposta.
D'aquesta manera fou com es va decidir fer algunes reformes al local de la Ronda Fortià, de manera que durant dos llargs anys, els propis bombers es varen dedicar a fer-hi obres per adequar l’altell que hi havia sobre les dues cotxeres, per convertir-lo en vivenda.
Fou una obra d'urgència però que va servir per aguantar una quinzena d'any més, fins que el 20 de desembre de 2002 desprès de més d'un segle d'existència es varen poder traslladar a un edifici de nova construcció, pensat per a tal fi, aixecat en un solar cedit per l'Ajuntament, situat al Veïnat de Puigpalter de Baix, al peu de la variant que comunica Girona amb Olot.
La nova instal·lació consta de dos cossos. El primer d'elles, on hi ha les cotxeres, es una nau de 20 metres de façana, amb 4 portes per als vehicles de bombers i una superfície total de 357,64 m². Just al costat, s'hi han ubicat els serveis del parc, on a part de les oficines, s'hi troba una cuina, un menjador, un gimnàs, una sala per veure la televisió i diferents dormitoris, en fi tot allò necessari per fer mes agradables les 24 hores que duren les jornades de treball.