Artículos - Deportes

LES PRIMERES PASSES DEL TENIS BANYOLI

LES PRIMERES PASSES DEL TENIS BANYOLI

El Mirador. La revista del Pla de l'Estany
núm. 25, octubre de 2007

Ser propietari d'una o dues raquetes i de mitja dotzena de pilotes; lluir uns pantalons blancs, un "pullover" i anar calçat d'unes sabates també expresses que els feia semblar uns colomets; a mes a mes saber pronunciar mots com: game, set, drive, ready, smatch,,... i per últim pertànyer al grup d'escollits que podien accedir a una pista particular, aquests eren els requisits que, segons explica Ventura Pau en el seu recull de "75 anys d'Historia del Deport a Banyoles" eren necessaris per poder practicar l'esport del tenis a començaments del segle XX.

I es que per començar no tothom podia disposar a casa seva d'una pista de les característiques necessàries per dur a terme aquest esport. La primera pista de tenis que va haver-hi a Banyoles, fou "inaugurada" el 1930 i estava situada en un solar que hi havia a tocar del Passeig de la Indústria, concretament al carrer del Pou, anomenat "l'horta d'en Fina", o millor dit "la paret d'en Fina", que es com tothom la coneixia, en referència a la petita muralla que l'envoltava. Al seu costat hi havia uns terrenys nomenats "l'horta del pebrot" i com que estaven separats de la pista de tenis per un seguit de matolls, el seu propietari es queixava de que les pilotes perdudes malmetien els sembrats. Al final es va arribar a l'acord de pagar-li 2 pessetes mensuals pels possibles danys ocasionats en els sembrats, no per la caiguda de la pilota en si, sinó pels desperfectes causats en intentar trobar-la.

Aquesta primera pista, "construïda" en aquesta propietat de la família Alsius, no comptava pas amb les mesures reglamentàries fixades per la federació i a mes a mes, com comenta en Ventura Pau, al començament de la pista s'hi trobava un magraner que dificultava força "els saques", i al que el seu propietari deuria de tenir força apreciï doncs es negava a tallar-lo, però si mes no, fou suficient per poder practicar aquest esport amb una cert, podríem dir, rigor. Sobre aquest magraner, en Manuel Hostench també en fa esment en una carta enviada amb en Jaume Butiñà en data 3 d'octubre de 1932: ".... i se us mengen les mangranes si al tenis esteu jugant....".

Uns anys desprès, de tornada d'un viatge d'estudis a França, on entre altres esports van practicar el tenis, en Josep Masoliver i el seu cosí Andreu Agustí, convenceren als seus familiars per que en uns horts que hi havia darrera la casa pairal, molt a prop de la Plaça de les Rodes, construïssin una pista reglamentaria per poder practicar aquest esport. Fou així com el 17 de juny 1934 naixia, al carrer del Conill, el "Lawn Tennis Club Banyoles", que s'incorporaria ràpidament al grup provincial de tenis, del que ja formaven part: Camprodon, Olot, S'Agaró, Santa Coloma de Farners i Girona.

D'aquells primers partits cal recordar jugadors com Josep i Ramon Alsius, Martirà Butiñá, Josep Masoliver i Andreu Agustí entre d'altres, i de la valia d'aquests primers jugadors locals, en dona nota un escrit aparegut el 23 de setembre de 1931 en la revista "Esplai" molt abans de la constitució oficial del "Lawn Tennis Club Banyoles":
"... El campionat de tenis per equips de la comarques gironines ha quedat dividit en dos grups: el de muntanya i el de llevant, del que Banyoles n'ha quedat campió i el club olotí ha quedat primer de la muntanya, deguent competir aquests dos en una final en la que els banyolins guanyaren en tres individual i els olotins en una individual i una doble, quedant empatats en la puntuació, deguent fer un nou doble pel desempat, que no es va poder acabar per manca de claror quan estaven a un set per banda, i el campìonat va quedar resolt comptant el nombre de sets guanyats per cada club, siguent el resultat favorable als banyolins..."

Fou així com l'equip de Banyoles va tenir l'honor de ser el primer equip en gravar el seu nom en aquest primer trofeu establert per la Generalitat i que durant tot un any tenia que estar dipositat en les"vitrines" de l'equip guanyador.

Bookmark and Share