Artículos - Deportes

ELS GIMNASOS DEL CARRER DE COLOM

ELS GIMNASOS DEL CARRER DE COLOM

Revista de Banyoles
núm.927, gener 2011, p.23

Sempre m'ha intrigat el fet de que els dos primers gimnasos que tingué Banyoles estiguessin emplaçats en el mateix carrer: el de Colom i això que els separen un de l'altre més de trenta anys.

El primer d'ells, es va posar en marxa a primers de novembre de 1897, tal i com reflectia el diari El Pueblo del dia 6 d'aquell mes: "Ha quedado abierto al público el Gimnasio Higiénico y Academia de esgrima que dirigen el señor don Julio Bartomeu y la señora Vicenta Ibañez". Però a banda d'això, ben poca cosa més en sabem d'aquest gimnàs, tret de que el Consistori, a primers de 1898, s'havia plantejat la possibilitat de que aquest professor de gimnàstica donés classes d'aquest esport a la mainada de les escoles i al recent creat cos de bombers, i de que el mes d'abril, va organitzar una vetllada de gimnàstica al Teatre de la Vila.

Sobre la seva ubicació la única referència ens la dona l'Anton Rigau, que diu que a finals de la darrera dècada del segle XIX, s'instal·la Banyoles, un estranger de formes atlètiques, que havia actuat des de la seva infància amb diverses "troupes" i que n'era equilibrista, trapezista i prestidigitador. Aquest personatge, anomenat Onrey, muntà un gimnàs al carrer Colom que a la façana lluïa el nom de Gimnásio Higiénico, una pintura obra de l'artista banyolí Ciril Masoliver.

Ara aquí cal preguntar-se, ja que no hi cap altra informació, si en Juli Bartomeu i l'Onrey foren un mateix personatge? si n'eren socis? o si en Juli Bartomeu fou el continuador del negoci muntat per l'Onrey o a l'inrevés ... Ara, del que si podem estar segurs, es que al carrer de Colom va existir-hi a les darreries del segle XIX un gimnàs anomenat Gimnásio Higiénico.

Tres dècades més tard, l'estiu de l'any 1932, fruit de les inquietuds d'un grup de joves que a les golfes de casa seva tenien instal·lades unes anelles i una corda, naixia un nou gimnàs: el Gimnàstic Club. En un primer moment, es varen instal·lar prop de la plaça del Monestir, en una sala on només van tenir-hi que aixecar una paret. Entre els primers associats hi havia de tot: des d'estudiants en període de vacances, fins a treballadors de tots tipus, fusters, pintors, etc. Pocs mesos desprès,, es tingueren que traslladar de local i ho van fer al pis de dalt d'unes quadres que hi havia al carrer de la Barca, "on des de fa molts anys Casa Nostra hi havia construït una casa". En aquest nou local, el creixement de socis, els permeté comprar diferents aparells i fins i tot van poder-hi fer, en un racó, una petita dutxa. A començaments de 1934 i amb un número de socis cada cop mes elevat, el local se'ls va quedar petit i es van traslladar a un altre de mes gran situat al carrer de Colom.

Gracies a l'ajut proporcionat per un soci, que havia residit a França i que els portà llibres i els ensenyà a combinar els esforços físics amb la respiració, evitant els esforços inútils i als components d'un circ que durant uns quants mesos va tenir la seva carpa instal·lada a la Plaça de les Rodes, i que els van ensenyar a fer diferents exercicis, com les "volteretes" en la barra fixa o els salts i doble salts en el trampolí, l'afecció a la gimnàstica va anar creixent, arribant a tenir mes d'un centenar de socis, molt d'ells dedicats a la boxa, un fet que els va dur a organitzar al Cine Modern una vetllada de boxa. L'agost de 1935 es va repetir la experiència i al festival van participar-hi en Gironès, campió d'Europa de pesos ploma, i l'Alcalà, campió de Catalunya de pesos mitjans, i aspirant al títol nacional.

Però arribà la Guerra del 1936 i amb ella va desaparèixer aquest Club, que com deia un soci "si ve no varem tenir estatuts, ni escut, fórem tant romàntics per a tenir un himne que el cantàvem quan anàvem d'excursió".

Bookmark and Share