Artículos - Entrevistas

MARC SERRA, UN EXEMPLE DE LA DUALITAT ESTUDIS-ESPORTS

MARC SERRA, UN EXEMPLE DE LA DUALITAT ESTUDIS-ESPORTS

Club Natació Banyoles. Revista d'informació al soci
núm.57, juliol 2016, pp.24-25

Un jove que acompleix amb escreix amb la «filosofia» de combinar estudis i esport és en Marc Serra Cargol. Un jove banyolí nascut l'any 1998, estudiant de l'Institut Pere Alsius de Banyoles, que aquest any ha acabat el segon curs de batxillerat amb una mitjana de 9,8. Uns resultats que desprès ha repetit en l'examen de selectivitat on ha tret una mitjana de 13,5 sobre 14.
Però no tant sols és un bon estudiant, sinó també és un bon esportista, i no en el sentit de grans resultats, si no en el de la constància. D'entrenar dia a dia. D'estar sempre disposat a treballar i quan cal a competir. D'aquí que hàgim volgut parlar amb ell per què ens expliqui quin és el seu secret
.

Com a estudiant podríem dir que ets brillant, però com a esportista, com et defineixes? El meu objectiu com a esportista és passar-m'ho bé tant entrenant com competint. Si en una competició m'ho he passat bé, no em cal una medalla al coll, ja que el sol fet de gaudir-la ja representa una bona competició. Això si, sense deixar de lluitar per estar el més endavant possible.

Des de quan fas esport? Des dels 8 anys faig piragüisme, abans havia fet natació.

I per què piragüisme? En un casal d'estiu del Club ens van donar a conèixer diferents esports i quan vaig provar el piragüisme vaig saber que aquell era per mi. Vaig anar a secretaria a preguntar com ho podria fer i em van dir que quan tingués 8 anys ja podria començar. I el dia que vaig complir els 8 anys vaig anar a veure en «Coro» i des d'aquell dia que no he parat.

En quina modalitat? En marató m'agrada el K1, per que si ja és difícil entendre's amb un mateix, imagina’t amb parella. En pista ja és una altre cosa i aleshores en K2 i K4 m'agrada més.

I l'any vinent? Ara sóc juvenil però la propera temporada serè sènior i aquí hi haurà molta més competència. Sóc una persona amb resistència i m'agrada la marató i la llarga distància, tot i que practico totes les modalitats. Però de cares a sènior potser hauré de buscar parella, en K1 hi ha molta competència.

Vols dir que et consideres individualista? No, al contrari. Els companys són molt importants. Entrenar sol és molt dur. Amb equip sempre hi ha qui fa una broma i trenca una mica... Combinar esport i estudi, es possible? La veritat és que sí. Al matí anava a l'institut. Desprès dinava i descansava una estona, fins l'hora de l'entrenament, a dos quarts de cinc, i a partir de les set cap a casa a estudiar.

Tot l'any? Sí, i sobretot en època d'exàmens. Quan la gent diu que es quedarà tota la tarda tancat a casa estudiant, jo faig el contrari: entreno tant com puc. És una manera de relaxar-me i de desconnectar. I quan he acabat i arribo a casa estic molt més fresc. Entrenar i estudiar, per mi és la clau. Quan tinc un problema i no me’n surto, me'n vaig a entrenar i quan torno a casa ho veig tot més clar.

Però l'any vinent a la Universitat... No sé com m’organitzaré, però m'agraden els reptes, o sigui que ja me'n sortiré.

Que vols estudiar? Una carrera doble d'enginyeria industrial i ADE a Girona, i després m'agradaria fer un màster a l’estranger.

Sembla ser que en Marc ho té molt clar. I de cares al futur sembla que el «2» serà el seu número: 2 carreres i K2 en competició. I de la mateixa manera que ell ho té clar, desprès d'escoltar-lo, nosaltres també tenim clar que ho aconseguirà.

Bookmark and Share