Artículos - Costumbres y tradiciones
SANT MARTIRIÀ EN EL DIA A DIA BANYOLÍ
El Mirador. La revista del Pla de l'Estany
núm.97, octubre 2013, p.23
D'ençà que els dos joves florentins que transportaven les restes de Sant Martirià, varen arribar a Banyoles, el nom del sant s'ha anat introduït en el dia a dia de la ciutat.
El primer lloc on trobar quelcom associat al seu nom és al lloc on, segons diu la llegenda, l'animal que transportava les despulles del sant es va parar en sec sense voler avançar. És l'anomenat Puig de Lió, que amb el pas del temps va esdevenir el Puig de Sant Martirià. És el mateix que va passar amb l'antiga carretera que passava a tocar d'aquest puig, la que anava de Banyoles a Besalú, la qual, més enllà de les muralles i del que era el portal de Besalú —més tard Portal de Sant Martirià—, el 1577 ja era coneguda com Carrer de Sant Martirià. És el mateix carrer on trobem dos blocs de pisos, en el números 112 i 117, que reben el nom d'Edifici Sant Martirià.
Seguint amb la llegenda, sabem que l'abat va fer bastir una construcció per acollir les restes del sant, i que el 1279 era coneguda com a Capella de Sant Martirià. Unes restes que a partir de 1453 es varen dipositar en una nova caixa, folrada de plata, coneguda com l'Arqueta de Sant Martirià. La gran devoció que va anar agafant aquest indret, va fer que aquesta capella fos substituïda por una edificació que va rebre el nom de Monestir de Sant Martirià, però el pas dels anys, varen malmetre el conjunt, de manera que el 1784 es col·locava la primera pedra de la que havia de ser l'Església de Maria S.S. dels Dolors i de Sant Martirià. D'aquesta església, ben poca cosa en queda, d'aquí que amb l'objectiu de recuperar-la, l'any 1966 es va crear l'Associació pro-capella de Sant Martirià en el Puig de Lió.
Seguint dins l'àmbit religiós podem esmentar la Capella de Sant Martirià, inaugurada el 1944 al monestir de Sant Esteve. El mateix monestir que tenia com a campana més emblemàtica l'anomenada Martiriana. També era d'on sortia la processó per tal de Portar Sant Martirià a l'Estany, en la qual es demanava la protecció del sant; també n'és la seu de la Confraria de Sant Martirià, la primera referència de la qual es remunta a l'any 1400, i és on es canten els Goigs del Gloriós Bisbe y Màrtir.
Fora de l'entorn del monestir, a l'església de Santa Maria dels Turers es venera la seva imatge en un vitrall; a la façana del número 18 del carrer Jacint Verdaguer, una placa recorda que el lloc on hi hagué una capella dedicada al sant; a la façana del número 26 del carrer de Sant Martirià, hi havia una imatge de fusta que fou destrossada a la Guerra Civil. Anys després, se'n va comprar una de nova que és la que hi ha avui en dia. Per últim a l'avinguda dels Països Catalans 195, hi ha una finca on, al cim de la porta d’entrada de la vivenda, s'hi pot veure una capella dedicada al sant, beneïda l’any 1965.
Poc a poc, aquesta devoció va anar agafant tanta volada que el 1368, el rei Pere III de Catalunya-Aragó va concedir a la població les Fires de Sant Martirià, coincidint amb els dies que es festejava la diada del sant, que era el 24 de novembre. Però, amb els anys, la fira va agafar un caire lúdic i festiu, i el barreig amb la religiosa, va fer que una es deslluís en favor de l'altra, d'aquí que l'any 1959, es va modificar la data de la festa major banyolina, per tal de diferenciar-la de la fira comercial: la festa religiosa, la Festa de Sant Martirià, es va separar de la Fira de Sant Martirià i va passar a celebrar-se el 24 d’octubre, un mes abans. Unes festes que van associades al pas dels nostres gegants, la Maria i en Martirià, a la sardana i al fet musical en general i en la que no podria faltar una institució que portés el nom del sant, l'Orquestra Sant Martirià, creada els anys setanta del segle passat i ressuscitada l'any 2011, desprès de trenta anys d'inactivitat, en motiu d'un homenatge a l'artista banyolí Lluís Vilà. I parlant de grups, hem de recordar també el primer grup d'escoltisme masculí, creat a Banyoles l'any 1955, i que responia al nom d'Agrupament Escolta Sant Martirià.
Així mateix hi ha un grup de cases a les Cases Barates que porten el nom del sant, i també hi havia una fàbrica i marca de galetes i rebosteria industrial, que durant molts d'anys va portar el nom del sant arreu de l'estat, el Forn San Martirià.
I per últim comentar que moltes proves esportives, al llarg del temps han portat el nom o patrocini del Sant com ara la Travessia de Sant Martirià o la Regata de Sant Martirià.
