Artículos - Costumbres y tradiciones

LES TRADICIONS NADALENQUES

LES TRADICIONS NADALENQUES

El Mirador. La revista del Pla de l'Estany
núm.63 i 64, desembre 2010 i gener 2011, p.13

Si hi ha un mes carregat de tradicions, aquest es el mes de desembre, amb les festes de nadal i tot el que això comporta: llums, pessebres, àpats, etc. Llums i girnaldes, que avui en dia ja podem veure un mes abans, encara que fins fa uns anys qui realment donava el tret de sortida a aquestes festes eren els carters, escombriaires, ... qui anaven casa per casa portant unes felicitacions on pel davant hi havia la imatge d'un home vestit d'uniforme amb una carta, un fanal o una escombra i a la part del darrera un vers. Aquests, juntament amb els llums als carrers i els "christmas" a les bústies eren l'anunci de les Festes de Nadal.

Un altra tradició començava amb sortides familiars al bosc, a recol·lectar molsa, llosa, sorra, pedres, galzeran ,... després a casa farina per la neu i paper de plata pels rius ... un cel pintat ... i ja teníem els ingredients bàsics per seguir la tradició; ara nomes calia anar a l'armari on l'any anterior havíem endreçat el suro, les cases i les figures de fang ....ah!! i els llums ... i amb imaginació sortia allò que durant totes les fetes n'era l'orgull de tots els habitants de la casa ... alló que ensenyàvem als amics i convidats ... allò que a Banyoles feia mes d'un segle que poc a poc s'anava instaurant a les cases: els pessebres. Una tradició que es remunta a mitjans del segle XIX, concretament a Can Bach, del carrer de les Escrivanies, el pessebre més antic documentat, amb unes figures de més d'un pam, vestides amb roba; desprès vindrien el de la família Mascaró al carrer de Sant Antoni, o el que des de l'any 1876 es podia veure a la botiga de Can Tonet Parrassa, amb unes figures que feien servir una indumentària popular i pagesa de l'època, amb barretines, calces, esclops, caputxes, espardenyes ... Li seguirien en Quimet Boschmonar i Guardiola, del carrer dels Ameller; Can Franch, del carrer de Sant Antoni; Can Torrent del carrer de les Escrivanies; Can Pandai Sabater, del carrer de Girona i el notari Narcís Moner, també del carrer Girona, amb unes figures que tenien moviment, etc.

D'aquí, amb el anys naixeria la tradició dels concursos pessebristes, primer a través d'Acció Catòlica, que amb el suport de l'Ajuntament, l'any 1941 va començar a fer uns concursos de pessebres artístics; anys més tard, el 1964, n'agafaria el relleu el Centre Excursionista; i des del 1970 s'en farà càrrec la recent creada Associació de Pessebristes de Banyoles, sota el lema de "Un pessebre a cada llar".

Però mentre, quan encara faltava ben be una setmana per Nadal, entrava en joc un altre personatge, en forma de caixa buida o de tronc d'arbre, el qual tapat amb una manta i arraulit vora del foc, passava les hores del dia, esperant que li donessin de menjar i beure. Aquest nou personatge n'era el Tió, un element de les tradicions nadalenques catalanes que arribada la nit de Nadal començava a "cagar" tot allò que tenia a la seva panxa: dolços, figueretes de massapans, torrons, monedes de xocolata,... i que la mainada s'encarregaven de que no s'en quedes ni un tros, no parant de picar fins que "cagava" carbó, donant a entendre que ja no hi havia res més.

Però la nit de Nadal desprès del Caga Tió i del sopar, en guardava una altra de costum: la Missa del Gall (que hi havia qui fins i tot anava a Rocacorba a celebrar-la, tornat a casa a punta de matí) a la que seguia el con-sabut ressopó, a base de xocolata desfeta, i la quina, una tradició aquesta associada als dies nadalencs, on locals com la Granja Canadell o Cal Nunci, sortejaven des de torrons a animals de corral.

I al dia següent el gran dia, el dia de Nadal, on tota la família asseguda al voltant de la taula donaven compta de l'escudella, la carn d'olla, el pollastre rostit, els torrons, les neules i el cava, mentre la mainada recitava el "vers de Nadal" fent les delícies d'avis i parents.... desprès vindrien les nadales i les tertúlies de sobre taula, amb familiars i parentela units per tant especial celebració ... i l'endemà Sant Esteve, ...... un altra dia festiu, però força més reposat.

Arribada l'hora de les neules i els torrons, estava a punt de començar una altra de les tradicions nadalenques: anar a la representació dels pastores. Amb la panxa plena i les galtes vermelles, la família s'embotia dins els seus abrics i tots plegats es dirigien a veure l'Alcalde Borrego i els seus pastors. Una representació que començava el dia de Nadal a les cinc de la tarda, i que s'allargava durant totes les festes. Aquesta tradició es remunta ja al any 1899 on al Teatre dels Catòlics es representà per primera vegada una versió de 1888 d'"El Nacimiento del Salvador o la redención del esclavo" d'Antoni Molins i Gelada, amb música d'Ignasi Rubió. Cal a dir que fins l'any 1940 tots els actors n'eren homes i nomes a partir d'aquesta data es va permetre que hi participessin dones, però fent els papers dels Arcàngels Gabriel i Miquel.

Podríem dir que de totes les tradicions nadalenques, la més recent es la de les dotze campanades, un "invent" de principis del segle XX que segons es diu, sorgí d'un grup d'empresaris que amb una gran imaginació varen convèncer a la població que prendre 12 grans de raïm a les 12 del vespre del dia 31 de desembre, els portaria sort. D'aquesta manera varen aconseguir treure's de sobre un gran excedent que tenien de raïm. Sigui cert o no, el que si que es cert es que es la menys familiar de totes les tradicions nadalenques.

Fins fa pocs anys, el primer dia de l'any encara es duia a terme una altra tradició: la processó del Nen Jesús, l'origen de la qual arranca al segle XVII amb la fundació de la Confraria del Sant Nom de Jesús, la qual va decidir celebrar la seva festivitat en aquesta data tant assenyalada. A començaments del segle XX es feia a la tarda i la comitiva estava formada per mainada, acompanyats dels clergat i l'orquestra. Els més grans portaven la imatge del Nen Jesús a sobre un baiard, al qual normalment s'hi lligaven botifarres dolces, mentre que. la resta de la mainada portava ofrenes en forma de fruita, dolços i animals de granja (xais, conills, pollastres,... ) que eren recollits pels pabordes i portats a la Plaça on es subhastaven i amb els diners es feien diversos actes social, com ara ajudar a les famílies més necessitades. Aquesta processó va desaparèixer durant la Guerra Civil i tot i que es recuperà l'any 1960, l'any 1988 tornà a desaparèixer definitivament.

Però on realment la mainada n'és la protagonista, és a la festa dels Reis. Una festa que comença la nit del dia 5 de gener, amb la Cavalcada dels Tres Reis, i que te el seu punt culminant a primeres hores del matí del dia 6, quan encara, mig adormits, recerquen les joguines que hi havien demanat.

Fins la Guerra Civil, la mainada, acompanyats dels pares, donava tombs per la ciutat amb una canya d'on penjava una bomba o fanal rodó de paper mentre cantaven "... els tres reis d'Orient porten coses a tota la gent ...". Acabada la Guerra, a partir dels anys quaranta es va implantar la costum de fer la cavalcada, la primera de les quals va sortir de davant de Casa Nostra, uns anys més tard, però, ja sortia de l'escorxador i acabava davant l'Asil. A la dècada dels seixanta se li donà una nova empenta, doncs si be fins aquells moments, un cop la mainada havia escrit la carta la dipositava en unes bústies de cartró que en forma de rei hi havia a les botigues de joguines, a partir de llavors podia anar a l'Ajuntament amb la seva carta, on el Rei Gaspar, acompanyat del seu patge Reial, les recollia. A més,l'any 1967, s'estrenaren tres carrosses i vestits nous, per la qual cosa la cavalcada agafà una nova dimensió.

Als anys 90 els Reis s'impregnaren de l'eufòria olímpica arran de la celebració dels Jocs Olímìcs del 92 i era costum que travessessin l'estany en barca arribant a les ribes de la part de la ciutat on els esperava tota la munió de gent per començar la cavalcada.

El dia de Reis era i és el dia "més màgic de l'any". Un dia en que tota la mainada tenia els seus regals, doncs fins i tot les famílies amb pocs recursos podien oferir regals als seus fills gracies als anomenats "Reis Pobres", pels quals l'ajuntament hi destinava una part del pressupost de les festes per a tal fi. Així mateix s'organitzava una representació teatral a càrrec d'aficionats els beneficis dels qual anaven per la compra de joguines i dolces per a preparar els lots.

I de sota el seu embolcall sortien a la llum cotxes i camions de llauna, "firetes" d'alumini, carros de fusta, cavalls de cartró, patinets i tricicles, nines de drap i de cartró, soldadets de plom, fortins de fusta i cow boys, el cinema Nic, jocs de construcció de fusta i de metall (Mecano), .... i un llarg reguitzell de joguines que de casa en casa la mainada anava atresorant.

Bookmark and Share