Artículos - Costumbres y tradiciones

LA GUARDIOLA

LA GUARDIOLA

L'Agenda
núm.64, novembre 2017, pp.56-57.

No sé ara, però quan jo era petit era un element que no podia faltar a cap casa. Era un petit recipient que els nens tenien a la seva habitació destinat a guardar diners, normalment el que en dèiem «calderilla». Aquelles monedes, de poc valor, que de quan en quan ens donaven i que nosaltres teníem com un tresor. D'aquí que les entitats bancàries, per tal incentivar l'estalvi entre els nens, a vegades en regalessin. Fins i tot recordo haver-ne tingut una de metàl·lica, en forma de caixa de cabdals, que em varen regalar a la «Caja de Ahorros y Monte de Piedad», que incorporava un sistema per el que era impossible de treure els diners per la ranura i la única manera d'obrir-la era anant a la pròpia entitat bancària. I aquest és un dels objectius d'aquest element: que els diners es poden ficar dins la guardiola fàcilment, però per treure'ls, s'ha de trencar l'objecte o utilitzar una clau, un fet aquest que ens duu a reflexionar la decisió d'obrir-la inculcant sense voler la idea de l'estalvi.

Un costum que no tant sols es duia a terme al nostre país, ja que des de l'any 1967 una de les entitats bancàries més importants de Dinamarca, reparteix guardioles amb la forma d'un pingüí anomenat Pondus, el personatge principal d'un llibre infantil danès.

I tot i que tradicionalment les guardioles tenen forma de porquet, i estan fetes de ceràmica o porcellana, poden tenir altres formes i estar fetes d'altres materials, com la terrissa, la fusta, el metall o el plàstic, ja que de fet qualsevol recipient amb un forat a la part superior pot utilitzar-se com a guardiola. Però com dic la més tradicional és la de forma de porquet, un costum aquest que cal anar-lo a buscar a l'Anglaterra del segle XV, en que es feien servir olles i jerres de color ataronjat «pygg» per guardar els diners i a les que es coneixia amb el nom de «pygg jar». Amb el pas dels anys, ja dins el segle XVIII, varen passar a nomenar-se «piggy bank» en un joc de paraules sorgit entre l'argila rosada «pygg» i un porquet «pig». D'aquí que, a poc a poca s'associés la figura del porc a la riquesa i l'abundància, i fins i tot hi ha qui relaciona la simbologia de trencar la guardiola amb la cerimònia de matar el porc, el qual s'ha anat engreixant de manera que desprès de la matança ens proporciona menjar per el hivern.

També hi ha una altra versió que diu que fer servir el porquet com a símbol d'estalvi va ser una idea de l'enginyer francès Sebastián la Pestre, al segle XVII, el qual va calcular que en deu anys una truja pot produir sis milions de garrins, el que el va dur a la conclusió de que la figura d'aquest animal era ideal per representar la idea de l'economització.

Aquest simbolisme relacionat amb la fortuna fa que aquest element, en altres cultures, adopti altres formes, com per exemple a la Xina, que tenen el «Chan Chu», gripau o granota de tres potes que porta una moneda a la boca; al Japó, que tenen el «Maneki Neko», el conegut gat groc de la fortuna; o el «Celengan o Celeng», el porc senglar indonesi, que fins i tot és el símbol dels bancs nacionals d'aquest país.

L'ús de la guardiola com element d'estalvi, o de la «huaca» com l'anomenen a Bolivia, Costa Rica i Cuba, o de la «alcancía», que és com li diuen a Andalusia i bona part d'Hispanoamèrica (de l'àrab hispánic alkanzíyya) ja ve de lluny i el mateix Miguel de Cervantes ja hi fa referencia a ella en un passatge del Quixot, escrit l'any 1605, en una carta a Sancho Panza en la que diu «gana cada día ocho maravedís, que los va echando en una alcancía para ayuda a su ajuar».

Bookmark and Share