Artículos - Costumbres y tradiciones

JO VULL UN TREN ELÈCTRIC ... !!!

JO VULL UN TREN ELÈCTRIC ... !!!


núm.75, desembre 2011, p.15

Jo vull un tren elèctric ... !!! i mentre esperàvem que s'acomplissin els nostres desitjos, ens conformàvem amb lligar diverses llaunes entre si, una darrera l'altre, imitant el tren somniat o agafant una caixa de fusta a la que amb sort ens hi havien posat un parell de rodes i mitjançant un cordill l'anàvem passejant amunt i avall.

Però es que jugar, infantessa i imaginació son tres coses que van molt lligades. Per jugar, no feia falta cap joguina, per que amb elements senzills i objectes que no servien ens fabricàvem un tren, una espasa ... i fins i tot una guitarra, amb els seves cordes, que no eren una altra cosa que les anomenades "gomes de pollastre" fixades al cim d'un fusta. Però també hi havien altres jocs que per dur-los a terme no feia falta res o quasi res, com podia ser a "polis i lladres" o "lladres i serenos" ", a "fet i amagar", a "pica-paret", a la "pesta alta", als "quatre cantons", a saltar a la corda, a carreres de sacs, al joc del mocador, a les baldufes, les caniques, el io-ió, ... o be aquells jocs que servien per a començar un altre joc, per exemple per saber qui començava, res millor que fer-ho a "parells i sanasos", o a "pedra, paper i tisora" ... tot i que sempre hi havien jocs més violents, com el d'"arrencar cebes" o el "churro, mediamanga, mangotero" ... i evidentment tots els jocs de pilota.

Però això era el dia a dia, quan es jugava al carrer o al pati de l'escola ... però quan s'acostava la diada de Reis, aleshores somniàvem amb aquella joguina que havíem vist o de la que ens havien parlat, i si be els nostres avis eren els reis de les joguines de fusta, de llautó i de drap, i nosaltres de les de plàstic, els nostres fills ho son de l'electrònica. I es així com un llarg seguit de joguines i de marques comercials es barregen en les nostres memòries.

Les nenes somniaven amb poder tenir una nina, i poden així jugar a ser gran. Amb els sues vestits, complemets, ... Les nines més famoses foren les Pepes ... mentre les classes benestants es podien permetre's el luxe de la Mariquita Pérez ... i als anys seixanta entra en joc la casa Mattel i la seva Barbie - un nou model de nina, que prioritzarà uns nous cànons de bellesa molt més sofisticats – i el seu xicot, en Kent ... o la coneguda Barriguitas. I una que també va fer furor fou la Nancy i el seu xicot Lucas, família d'aquelles "muñeques de Famosa se dirigen al portal"... Però juntament amb les nines, podem considerar les cuinetes i els jocs de fireta també com l'altra joguina típicament femenina i comuna en totes les generacions de nenes.

I els nens? Doncs el soldadets, primer de plom i desprès de plàstic. Cavallers, guerrers, soldats ... i el Far West, els indis, els combois, les diligències ... desprès els Airgam Boys, els Madelman, els Playmobil ... i els super-herois com Mazzinger-Z, o Battman. I conseqüència directa d'ells, les seves armes: espases, pistoles, escopetes, arcs i fletxes, amb que perseguir imaginaris enemics pels racons i patis de les cases. I dels soldats al món de la locomoció, els cotxes, Minicars, Ecco, Burago, Matchbox, Tyco, ... primer de llauna, desprès amb corda, desprès amb motor ... i desprès teledirigits i per sobre de tots, els de carreres amb l'omnipresent Scalextric. El tren, també primer amb corda, desprès a piles i finalment elèctric, amb marques com Electrotrén, Ibertren, Marklin, Payá ...

Tot i que no sempre tenien que ser jocs moguts. Hi havien els de sobre taula, com els Juegos Reunidos Geyper o el Monopoly; de construccions, com el Meccano (que poc a poc incorporà (motors elèctrics, rodes, politges,....), l'Exin Castillos, el Lego, el Tente, ... científics, com el Cheminova, i de família com el de Magia Borras, el Cine Nic i el posterior CinExin.

Tot un món fins que a partir dels any vuitanta del passat segle poc a poc s'han anat incorporant les Game Boy de Nintendo, les Play Station, les nines ultramodernes, els scalextrics i trens elèctrics digitals, ... En fi, la tecnologia al servei del joguet ... que lluny queda el cavall de cartró, el carretó de fusta i les nines de drap ...

Bookmark and Share