Artículos - Biografias

VICENÇ COMAS CASASAYAS, COMPOSITOR, ORGANISTA I MESTRE DE CAPELLA

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.202, octubre 2016, p.60

Fill d'una família banyolina refugiada a la ciutat del Túria en motiu de la invasió francesa, havia nascut pels volts de l'any 1811 al carrer de la Llonganiça ?actual carrer del Periodista Azzati? del valencià barri de Sant Francesc.

Un cop passada la conflagració, la família tornà a Banyoles on per mediació d'un seu oncle sacerdot, va entrar a formar part dels estadants del Monestir de Sant Esteve on va educar-se musicalment de la mà de l'organista del mateix, el banyolí mossèn Joaquim Ramió, ja que acomplia amb les condicions establertes per aquesta comunitat per a ser escolar: «majors de 9 anys i menors de 15, sense tara en cos, morigerats i bona veu», una condició aquesta última que assolia amb escreix, ja que va arribar a ser un bon tenor.

Arribats al 21 de maig de 1829, tot just amb 19 anys complerts, es presenta a les oposicions per a cobrir la vacant que Antoni Guiu havia deixat com a organista de la catedral de Girona, plaça que no aconsegueix, així com tampoc no ho fan els altres dos aspirants segons es desprèn de la lectura del informe del tribunal, format pel mateix Guiu, el mestre Barba i el violinista Quilmetas: «estos tres Opositores distan mucho de las Circunstancias que se requiere para el desempeño de las Obligaciones del Organo de esta S.Ygla».

Tres anys més tard, aprova les oposicions per la plaça d'organista de la ciutat de Morella, càrrec del que pren possessió el 12 d'agost d'aquell mateix any de 1832. Mentre s'estava a la ciutat castellonenca, va ensenyar solfeig i a tocar diferents instrument a un grup d'alumnes amb els que va formar una banda que portava el nom del «Rosario». I també fou en aquest anys, concretament el 1839, quan va ser ordenat prevere. El 1852 oposita i aconsegueix la plaça d'organista a la Catedral de Terol, assolint el càrrec el 25 de febrer d'aquell any, essent nomenat mestre de capella l'any següent.

El 1857 va vestir l'hàbit de Sant Francesc, al convent franciscà de Pego, marxant l'any següent a Terra Santa, on va fixar la seva residència, primer a Betlem i després a Jerusalem, ciutat en la que va morir el 10 de novembre de 1884.

Al llarg de la seva vida va escriure una gran quantitat d'obres musicals: diverses sonates i ofertoris, així com motets, simfonies, himnes, nadales, salves, trisagis i misteris a tres i quatre veus, amb acompanyament d'òrgan. D'entre totes elles podríem destacar un Magnificat a 4 veus, un Cum invocarem també a 4 veus, dues Salmodias orgánicas (una de misses i una altre de misereres), una Missa en re major (1846), una Missa en si bemoll (1856), l'himne Deum nostrum (1882), Pastorela i dues misses amb orquestra (1846), a vuit veus, escrita expressament per a la capella castellonenca. I estant al Convent de Sant Francesc de Jerusalem va compondre un Gran Miserere i el 1882, en el centenari de la mort de Sant Francesc, un Himne a Sant Francesc que s'interpretava davant del Sant Sepulcre en motiu de les peregrinacions espanyoles.