Artículos - Biografias

L'HONORABLE MOSSÈN GUERAU BASSEDAS I POU, PARAIRE I COMERCIANT

Els Colors del Pla de l'Estany
num.143 novembre 2011 p.50

De la família Bacedas, Basedas o Bassedas, que trobem com a paraires i mercaders a la Banyoles de la segona meitat del segle XVI, en varen sortir dues branques importants. Una que va seguir a Banyoles, i una altra que es va establir a Figueres, des de 1590 i fins 1650, i que va donar lloc a mercaders, burgesos i cavallers establerts a Figueres, i que després culminà amb un ascens cap a la notorietat i la noblesa, entroncant amb els Calvó exiliats al Rosselló.

De la branca que va decidir seguir a Banyoles, l'iniciador de la mateixa podríem dir que fou en Guerau Bassedas, fill de Pere Bassedas, nomenat en quatre ocasions jurat de la Vila de Banyoles entre 1561 i 1581, i de Maria Pou. Una branca emparentada directament amb la del Benet Bassedas que donarà lloc als Bassedas de Biure, als Bassedas de Moner i als Moner i de Bassedas, arrelats tots ells, com ja he dit, a les comarques empordaneses.

Nascut a Banyoles dins el darrer quart del segle XVI, en Guerau casà en primeres núpcies amb Anastàsia, la qual li donà dos fills en Josep i la Gràcia (1601). Morta la seva primera dona el 20 de desembre de 1601, casà el 3 de novembre de 1602 amb Margarida Perpinyà, filla d'en Montserrat Perpinyà, d'una bona família banyolina, tal i com ho demostra el fet de que el 1603 fos la madrina de la nova campana de Santa Maria. D'aquesta unió nasqueren deu fills: Francesca (1604), Margarida (1607), Francesca (1608), Francesc (1610), Ramon (1613), Margarida (1615), Anna (1616), Pere Benet (nascut el 1618, fou monjo del Monestir de Sant Esteve del que en serà Dispenser Prior Claustral i Vicari general, així com procurador de l'abat Planella), Gràcia (1620) i Maria (1622).

Mercader, botiguer i paraire, assolí una bona posició dins la vila, constant l'any 1612 com a propietari del mas Pou i Bou. L'any 1616, en l'acta de naixement de la seva filla Anna se l'esmenta com a filla "del Honorable Garau Bassedas mercader". Aquest tractament es repetirà més vegades, com per exemple en dues escriptures datades el 26/5/1629 i 11/7/1629 en que consta com "Honorable Geraldus Bassedas, comerciante y escribiente de la villa de Banyolas". Així mateix també se l'esmenta amb l'adjectiu de Mossèn, un tractament d'origen medieval de la Corona d'Aragó, reservat als cavallers (precedit sovint del títol de Magnífic), als Ciutadans Honrats (precedit sovint del títol d'Honorable o de Discret) i posteriorment associat també a la resta de membres de la Mà Major.

L'any 1603 com a Síndic de la Vila, presenta comptes dels menuts (moneda banyolina) al Mestre Racional. L'any 1618 és un dels testimonis en l'entrada de l'Abat Antoni de Cartellà i el 1622 torna a sortir esmentat com a Síndic, el mateix any que personat a Banyoles el 24 d'abril, el Governador de Catalunya, Alex de Marimon, per seguir la causa que hi havia oberta contra els autors de l'atemptat que va costar la vida a l'abat Cartellà, escorcollen la casa dels Perpinyà, tot cercant al germà de la Margarida, en Benet Perpinyà, i detenint-la a ella que es duta a presó. Fou un fet sobre el que ara per ara no tenim més dades, però que com a nota curiosa cal a dir que a partir d'aquesta data no consta que la Margarida tingues cap més fill, havent nascut el darrer el gener d'aquell mateix any, un fet que per si sol no vol dir que hagués mort, ni molt menys - doncs en data 26 de març de 1670, el seu fill fra Pere Benet, disposa fer misses cada any per l'ànima de la seva mare Margarida Perpinya - però el que si fa es donar que pensar sobre quan de temps va estar empresonada.

El 1626 el Consell Extraordinari de la Universitat de Banyoles, escolleix Guerau, juntament amb Pau Matas, ambdós síndics, per "anar a suplicar a les Corts i al rei Felip IV per demanar nous privilegis convenients a la Universitat i per altres negocis profitosos".

El 3 de gener de 1636 fou enterrat Guerau Bassedas, "merchader que staua fora lo portal del ospital"