Artículos - Biografias

FREDERIC CASTAÑER MONER, METGE MILITAR

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.221, maig 2018. p.60.

Nascut a Banyoles el 20 de juliol de 1834, i fill del metge Josep Castañer Vila i Teresa Moner Noguès, va tenir tres germans: Joaquim, que es va casar amb l'olotina Antònia Cortada Casabaona i que fou secretari de l'ajuntament de la capital garrotxina; Adelina, que va professar en la congregació de germanes carmelitanes del Sagrat Cor de Jesús; i Teresa, casada amb el metge Joan Mascaró Cos, que va arribar a ser director del Balneari de la Puda de Banyoles.

Va cursar els seus estudis universitaris a la Universitat de Barcelona, llicenciant-se en Medicina i Cirurgia, el dia 20 de juny de 1860, amb una nota excel·lent. Es dona la circumstància de que el pagament pels drets de revàlida se li varen reduir a una tercera part del cost total degut al fet de que durant dos anys havia exercit com a interí en la mateixa facultat de medicina.

De Barcelona es traslladà a la capital de l'estat per tal de doctorar-se, títol que va obtenir el 1861 igualment amb una nota excel·lent, essent nomenat aquell mateix any «Médico supernumerario de la hospitalidad domiciliaria de Madrid» i destinat a la parròquia de Sant Sebastià, al carrer d'Atocha de la capital madrilenya.

Abraçà la carrera militar, ingressant el 4 d'abril de 1862, com a ajudant metge del Segon Batalló del Regiment d'Infanteria Princesa, en el que va romandre fins el 14 d'octubre de 1865, quan, ascendit al càrrec de primer ajudant metge, fou destinat al Regiment de Cavalleria de Bailèn.

I com és normal dins l'estament militar, els destins es varen anar succeint, passat pel de Caçadors de Béjar, pel d'Infanteria de Savoia i finalment pel Segon Regiment d'Artilleria de Muntanya.

El 20 de gener de 1875 un nou destí el va portar a la capital del Segrià, essent destinat a l'hospital militar d'aquesta ciutat, en uns moments en que aquest hospital estava sota les ordres de l'exèrcit del centre, tota vegada que feia poc que s'havia posat fi a la Primera República i s'estava a les acaballes de la Tercera Guerra Carlina.

Tres anys més tard, el 13 de juliol de 1878, per antiguitat, el varen ascendir a «Médico mayor del Cuerpo» a la vegada que el nomenaven director de l'Hospital Militar de Lleida, càrrec que tenia quan li va sobrevenir la seva defunció el 12 de desembre de 1881.

Al llarg de la seva existència va prendre part en diferents conflictes bèl·lics, essent, fins i tot, fet presoner. Per tots aquest motius en el seu haver comptava amb dos creus de primera classe i altres dues de segona classe al mèrit militar de color vermell, així com la Creu d'Isabel la Catòlica «en recompensa a los servicios que ha prestado al combatir las facciones levantadas en Cataluña». Així mateix, per Reial Ordre de 3 de juliol de 1876, havia estat declarat «benemérito de la patria».