Artículos - Biografias

CARME RIERA I GINJAUME, UNA DE LES PRIMERES PINTORES BANYOLINES

CARME RIERA I GINJAUME, UNA DE LES PRIMERES PINTORES BANYOLINES

Revista de Banyoles
núm.1057, desembre 2021, pp.12-14.

Article escrit conjuntament amb Josep Grabuleda

Carme Riera, filla del mas Hort
Carme Riera i Ginjaume va néixer a Banyoles el 30 de gener de 1863. L'endemà va ser batejada a l’església parroquial de Santa Maria dels Turers amb els noms de Maria del Carme, Teresa i Cecília. Setanta-cinc anys més tard, el 10 de febrer de 1938, va morir.
Els seus pares eren el fabricant paperer i propietari banyolí Pere Riera i Oriol (fill de Joan Riera i Callicó i Maria Oriol i Compta, ambdós de Banyoles) i Carlota Ginjaume i Tarafa (filla de Paulí Ginjaume, de Vilanant, i Magdalena Tarafa, de Banyoles). La família vivia al mas Hort, al carrer de la Ronda Fortià, davant de can Teixidor del Terme.
Carme Riera va tenir sis germans, entre ells: Pere, Joan, Encarnació i Martirià. Pere es va casar amb la barcelonina Elena Simó i Majà. Joan va seguir la carrera sacerdotal i va ser beneficiat de l’església de Sant Feliu de Girona. I Encarnació va estudiar magisteri i el 1894 va obtenir el títol a Barcelona i va obrir una escola de dibuix i pintura a Banyoles, al número 6 del carrer de Sant Martirià. Aquesta escola va ser, però, de curta durada, ja que el 1895, en casar-se, va passar a residir a Girona. El 1895 es va casar, en un acte celebrat pel seu germà Joan a l’església parroquial de Santa Maria dels Turers, amb el comerciant gironí Prudenci Xifra i Antiga, que tenia un negoci a la carretera de Santa Eugènia (amb botiga i magatzem de grans), amb el qual es guanyava molt bé la vida.
Els Riera de ca n'Hort, doncs, eren una família benestant banyolina. El seu pare, Pere Riera i Oriol, va ser regidor de l'Ajuntament banyolí des del 1885 fins al 1889.

Membre d'una família molt religiosa
Era una família amb unes fortes arrels (creences) religioses. El seu germà Joan, com ja s'ha dit, va ser sacerdot. La seva germana Encarnació, el mateix any del casament, havia estat nomenada com una de les representants de les joves solteres del Terme a les 40 Hores; i un cop casada va formar part de diverses entitats religioses gironines, entre elles la Junta de Defensa de l’Ensenyança Catòlica, entitat de la que, l’any 1913, va ser vocal. I un nebot, Joan Riera i Simó, fill del seu germà Pere, va ser ordenat el 1926, després d'estudiar al seminari de l'abadia de Montserrat.
Amb aquests antecedents familiars, no es fa estrany que Carme Riera es vinculés ben aviat a les institucions religioses de Banyoles, com eren la parròquia de Santa Maria dels Turers i la Juventut Católica de Banyolas. Inclús, el 1884, als vint-i-un anys, va decidir ingressar de monja novícia al convent del Sagrat Cor de Banyoles. Tanmateix, la vida al convent no va arribar a convèncer-la i poc després va abandonar la vida conventual. Segurament, les seves aficions artístiques i el seu caràcter més aviat creatiu no combinaven gaire amb la rigidesa d'una vida conventual.

Una veritable artista
Carme Riera aviat va desenvolupar un interès per l'art, en concret per la pintura. No se sap on va aprendre a pintar. No obstant, el 1883 va participar, als dinou o vint anys d'edat, a una exposició al Centro Artístico de Olot, amb una pintura titulada Paisaje.
Se sap que va regalar un quadre el 1884, titulat La Campanya del Bruch, a la Juventut Católica de Banyolas, fundada no feia gaire i que més tard donaria lloc al Círculo de Católicos. El quadre va decorar durant anys la seu de l'entitat, de tendència carlina. I segons va escriure a la crònica de l’acte que va fer el sacerdot Joan Garrigolas per a la publicació barcelonina El Correo Catalán, se li va dedicar un poema “en prueba de gratitud, á una joven de esta villa, llamada Carmen Riera, que la regaló un magnífico cuadro al óleo titulado "La Campanya del Bruch", obra es esta, como las demás que ha hecho, de gran maestría y cuyo mérito aumenta más, sabiendo que es pintado por una joven que, aparte de ser esto raro en las de su sexo, consagró sus talentos al Dador de ellos, entrando religiosa en aquel mismo día en el Convento del Sagrado Corazón de Jesús, instalado en esta población (...)”. En aquest poema del febrer de 1884 dedicat per la Junta de l'entitat se la titlla de “donsella recatada” i es comenta que ha entrat en el convent del Sagrat Cor.
Aquest mateix any 1884 va participar en una exposició col·lectiva, organitzada durant les fires de Sant Narcís de Girona, per l'Asociación para el Fomento de las Bellas Artes.
L'any següent, el 1885, va pintar dos quadres de Sant Martirià, que es conserven actualment al Museu d'Art de Girona. El primer d'aquests dos quadres representa Sant Martirià a la seva ciutat natal, Florència, quan dona almoina a un captaire. El segon tracta de l'arribada dels monjos a Banyoles amb les despulles del sant. Aquestes dues pintures, en realitat, són dues còpies de les realitzades per el pintor olotí Marià Vayreda l'any 1879.
Dos anys més tard, el 1887, va pintar un quadre de Jesús resant i el 25 d'octubre de 1887 la revista cultural La Ilustración Católica la mencionava en un escrit: “Con las fiestas que estos días consagra la villa de Bañolas á su patrono San Martirián ha coincidido la exposición de objetos que regala dicha villa á Su Santidad León XIII con motivo del quincuagésimo aniversario de su Ordenación Sacerdotal. En dicha exposición están de manifiesto una rica y variada colección de casullas, varios objetos para el culto, un bonito cuadro al óleo de algunas dimensiones, pintado por la distinguida señorita Doña Carmen Riera, de dicha villa. El asunto del cuadro representa á Jesús orando en el Huerto”.
Dos anys després, el 1889, va pintar dos quadres sobre Sant Mer, que es conserven al monestir de Sant Esteve de Banyoles: en el primer es veu el sant victoriós després d'haver vençut el Drac; i en el segon el sant, agenollat, prega.
Ja cap a les acaballes de segle, l'any 1898, va obrir una acadèmia de dibuix i pintura a Girona, que estava, segons s'anunciava, a la «Plassa del Correu, número 9, botiga. Casa del Capellà de les Germanetes dels pobres». Es tractava d'una escola "exclusivament per a senyoretes", que estava ubicada a casa del seu germà capellà. Podria ser que el detonant que la va portar a obrir aquesta acadèmia fos la que la seva germana Encarnació havia obert a Banyoles uns anys abans i on potser van coincidir les dues germanes. En aquesta època, doncs, la trobem vivint amb el seu germà Joan i fent, més o menys, de majordoma d'ell. Als darrers anys de la seva vida, a Amer, va participar en una exposició col·lectiva juntament a la també banyolina Teresa Branyes i Morera.

Una obra molt desconeguda
Avui dia, la seva obra, encara ens és molt desconeguda i només en coneixem poques de les seves pintures.
Només es conserven les dues pintures sobre la vida de Sant Martirià al Museu d'Art de Girona i els dos quadres de Sant Mer custodiats als monestir de Banyoles. Pel que es coneix, la seva obra era de temàtica paisatgística, religiosa i històrica. La resta de la seva obra la trobem parcialment citada a les premsa de l'època, però, se'n desconeix la seva sort (o dissort).

Bookmark and Share