Ous

GOIGS EN ALABANÇA DELS GLORIOSOS SANT ACISCLE I SANTA VICTORIA QUE ES VENEREN EN LA ESGLÉSIA PARROQUIAL DE CENTENYS. BISBAT DE GIRONA

GOIGS EN ALABANÇA DELS GLORIOSOS SANT ACISCLE I SANTA VICTORIA QUE ES VENEREN EN LA ESGLÉSIA PARROQUIAL DE CENTENYS. BISBAT DE GIRONA

Revista de Banyoles,
núm.1045, novembre 2020, pp.12-13.

D'Espanya sou naturals /// i en Còrdova us criàreu, /// la fe de Crist professàreu /// que és font de ben immortals; /// joves, ja ben esforçats /// del món n'aborriu l'escòria
Segons la seva hagiografia, Aciscle (Iscle) i Victòria eren dos germans que vivien a la ciutat de Cordoba durant la persecució decretada per l'emperador romà Dioclecià contra els cristians.

Dion crudel President /// amb astucia disfreçada /// us diu uba i altra vegada /// que dels ídols sieu servents; [...]
Seguint les ordres de Dioclecià, el prefecte de la capital andalusa, Dion, va fer capturar als dos germans als que va torturar fins a la mort, desprès que aquests no s'avinguessin a venerar els ídols pagans.

Al fons del Guadalquivir /// sou amb grans pedres tirats, /// perquè sieu anegats /// i així us vegin morir; /// però àngels del cel baixats /// us obren escapatòria [...] No us espanta la foguera /// en la que armats de la creu, /// valerosos hi entreu [...]
Primer va intentar acabar amb les seves vides ficant-los en un forn, però els germans començaren a elevar càntics al cel. A continuació va ordenar que els llençassin al riu Guadalquivir, lligats amb pedres, però al poc els dos germans varen emergir surant sense haver patit cap mal.

Amb vergues us açotaren /// perquè sous ferms en la fe, /// però amb aquella sang que isqué /// la corona us esmaltaren /// desprès d'esser açotat [...] en la presó nit i dia /// us deixen sense aliment; però àngels del cel enviats /// us ofrenen dolça toia.
Se'ls privà aliments, se'ls assota, però no hi havia res que aconseguís vèncer la fe indestructible dels germans, d'aquí que manéssim que fossin col·locats sobre un foc, no obstant això el foc va escapar del control dels botxins i segons s'afirma que van morir molts pagans sense que els sants es veiessin afectats.

Victòria amb fletxes crudels, /// a Aciscle un coltell degolla, /// satisfà així l'ira folla /// d'aquells malvats infidels [...]
Finalment es va donar l'ordre de la seva decapitació. Fou així com Aciscle, que és representat amb una línia vermella de sang al coll, va ser degollat prop del riu Guadalquivir, mentre que la seva germana, Victòria, va ser assassinada amb fletxes a l'amfiteatre romà de la ciutat.
Era el 17 de novembre de l’any 313.

Segons la tradició, els cossos del germans van ser recollits per una dona que duia de nom Minciana. que els va enterrar prop del riu, on el jove fou assassinat. Amb el temps, a finals de l'Imperi Romà, en aquest lloc es va construir una basílica, on avui es troba la Porta de Sevilla, la qual perdurava en època visigoda. Però per que les relíquies no fossin profanades durant l'ocupació almohade, van ser traslladades a l'actual basílica de Sant Pere, on intentant que hi estiguessin més protegits, les restes van ser amagades en un dels pilars.
Segons la tradició, les relíquies dels dos germans van ser trobades a la parròquia de Sant Pere el dilluns dia 21 de novembre de l'any 1575 amb motiu d'unes obres de fonamentació a la torre i la primera vegada que van sortir en processó va ser al juliol de 1602 cap a la Catedral, a rogatives per una terrible epidèmia que assotava la ciutat.
D'altra banda, una altra tradició diu que quan l'any 1010, l'aleshores capital del Califat va ésser saquejada per un contingent d’uns nou mil catalans, que va arribar-se a Còrdova per ajudar Muhammad II contra els berbers de Sulayman, al front de les quals s'hi trobaven Ramon Borrell III i d’Ermengol d’Urgell, en companyia dels bisbes de Barcelona Girona i Vic, varen aprofitar per salvaguardar les relíquies dels germans, les quals a travès dels vescomtes de Girona, varen anar a parar a la població de Breda.
I un cop a Breda tenim dues noves llegendes, tot i que les dues passen per dir que aquestes foren robades del monestir de Breda pels habitants de Vidreres.
La primera es referix al dia del robatori. Aquell dia van carregar les reliquies en unes mules que en arribar a l’empedrat del Batlle van caure com si tinguessin les cames trencades. Llavors, els vidrenencs van reflexionar que els Sants no volien marxar de Breda i els van retornar tot i negociant que una part es quedessin a Vidreres.
La segona diu que els de Vidreres, després de robar les relíquies i en passar pel Repiaix van ser sorpresos per alguns de Breda i van iniciar una baralla; en el decurs de la mateixa, els de Vidreres van agafar els cossos pels peus i els de Breda pel cap i de tant estirar es van partir i van decidir, quedar-se, cadascú amb la part corresponent.
Tot i això, sembla ser que la devoció als sants era ben arrelada a Catalunya quan les relíquies van ser dutes des d’Andalusia; és més, hi ha la possibilitat que la localització d’aquestes a Còrdova i posterior trasllat respongués a una acció premeditada si, com diuen les cròniques de l’expedició, tres bisbes acompanyaven l’exèrcit.
Evidentment, a la ciutat cordovesa, de la que els dos germans en son els patrons, hi ha una gran devoció popular per aquests màrtirs. Així, en el lloc del seu martiri es va alçar el convent dels Sants Màrtirs, que va desaparèixer amb la desamortització de 1835. A la confluència dels carrers Lineros i Candelaria hi havia un altar. Un centenari col·legi porta el nom de Santa Victòria, així com la parròquia de barri del Naranjo. La de Valdeolleros porta el de Sant Iscle. I en el nou Pont Romà, una fornícula recorda a tots dos, amb els seus noms i els palmells simbòliques del martiri. I, com no, l'ermita construïda el 1881 per Felipe Sainz de Veranda, arquitecte municipal, sobre els terrenys de l'antic convent dels Sants Màrtirs, a la Ribera, davant el Molí de Martos.
A Catalunya, sobre tot a la Catalunya Vella, són molts els llocs també on, sota el nom d'Iscle o Aciscle, es venera als dos sants germans. Pel que fa al Pla de l'Estany, l'únic lloc on he trobat constància de la seva veneració és al municipi d'Esponellà, on, al veïnat de Centenys, s'hi troba una església romànica d'una sola nau que respon al nom de Sant Iscle i Santa Victòria.
Per acabar una dita recollida pel folklorista Joan Amades el qual ens recorda que la festa dels dos sants, que eren invocats, especialment, per guarir el mal de pits i per afavorir la lactació dels infants, s’escau el 17 de novembre, quan l’hivern és ben proper, i d'aquí la dita que diu «per sant Iscle, lo fred xiscle».

Bookmark and Share