Llibres

QUI TÉ ROBA PER RENTAR?. RENTADORS, SAFAREIGS I VIVERS DEL PLA DE L'ESTANY

QUI TÉ ROBA PER RENTAR?. RENTADORS, SAFAREIGS I VIVERS DEL PLA DE L

Editat per MMV, l'any 2016

Escrit conjuntament amb en Ramon Casadevall.

Article aparegut en el diari El Punt, el 22 de novembre de 2016, signat per Ramon Esteban, on sota el títol "Una monografia treu de l'oblit els rentadors del Pla de l'Estany" el periodista fa una descripció del que es aquest llibre.

Abans que, a mitjan segle passat, l'aigua corrent i els safareigs domèstics (i més tard, les rentadores elèctriques) s'instal·lessin a la majoria de cases, a l'hora de fer la bugada les dones de ciutat o de pagès havien de recórrer a uns rentadors situats a tocar d'un curs d'aigua, generalment comunitaris. D'aquests espais n'hi havia arreu, però en el cas del Pla de l'Estany es donava la particularitat de l'aprofitament dels recs de Banyoles. Dels que han sobreviscut a la comarca i dels que només en resta documentació tracta Qui té roba per rentar?, un exhaustiu recull elaborat per Joan Anton Abellan i Ramon Casadevall i editat per Mia Masgrau (MMV Edicions).

En la recopilació figuren 284 rentadors, la majoria dels quals encara existeixen, mentre que de 90 només n'hi ha referències. Es presenten ordenats per municipis i, en el cas de Banyoles, per recs. D'aquesta ciutat es facilita informació de 65 rentadors. Curiosament, el 1972 encara es pagaven unes taxes per tenir-ne un de privat. Estaven situats a la vora del rec a la finca i solien ser construccions senzilles: excavaven un cubicle perquè fes de safareig i obrien un pas d'aigua des del rec. A sobre, hi posaven una llosa per ensabonar la roba. Al rec Major n'hi va haver, almenys, 15, però només n'han sobreviscut cinc. Els rentadors públics tenien més envergadura i estaven repartits a tots els barris i, per descomptat, n'hi havia a l'estany, un a la zona de Lió i un altre a l'altura del carrer de la Barca. Fora de Banyoles, on se n'han conservat més és a Vilademuls (46, més deu de referenciats), i on menys, a Crespià (quatre i un). Per cada rentador s'ofereix una fitxa amb la localització, una descripció de l'entorn, informació complementària i abundant material gràfic, tant fotografies com plànols.

En la tasca de recerca, començada a partir d'un blog que sobre el tema havia obert Ramon Casadevall, hi han participat desenes de persones de cada municipi. El pròleg l'ha escrit l'historiador Joaquim Nadal, que demana la conservació d'aquest tipus de patrimoni.

Si bé el cos central del llibre és la informació sobre els rentadors del Pla de l'Estany, el lector hi trobarà també una sèrie de capítols complementaris, que tracten, per exemple, dels sistemes de rentar al llarg de la història, dels tipus de rentadors amb un punt de vista arquitectònic, els materials utilitzats per rentar, el seu paper social, el folklore (com les frases fetes) que han generat i com els ha representat l'art.

Bookmark and Share