Llibres

LA HISTÒRIA DE L'ESPORT A BANYOLES FINS ALS JJOO'92

LA HISTÒRIA DE L

Editat en català per MMV, l'any 2017, amb un resúm en castellà i inglès

Article aparegut en el diari El Punt, sota el nom «L’esport banyolí té una història », el 7 de desembre de 2017, i signat per Ramon Esteban, on el periodista fa una descripció del llibre.

Els Jocs Olímpics del 1992 van ser un punt d’inflexió per a l’esport a Banyoles, entre altres raons perquè van suposar la construcció del primer pavelló de la ciutat i això va permetre l’expansió dels esports de pista. Des d’aleshores han crescut molt el nombre de clubs, de disciplines i de practicants, fins al punt que la ciutat de l’Estany ha fet de l’esport una marca identitària i està donant prioritat a la promoció de l’anomenat turisme esportiu.

Però abans de la cita olímpica, Banyoles era una ciutat esportiva? El llibre La història de l’esport a Banyoles fins als JJOO’92 (MMV Edicions) posa a l’abast del lector prou informació perquè ell mateix es respongui la pregunta. L’autor, Joan Anton Abellan, hi descriu 38 disciplines diferents –amb fotografies de gran valor documental–, la majoria de les quals practicades a partir de finals del segle XIX o principis del XX, com a la resta del país. Les primeres referències, però, són molt més reculades. La més antiga és del “joc de la pilota de vent”, a finals del segle XVI. I això se sap perquè va quedar documentada la mort d’un home arran d’una baralla produïda quan estava jugant a aquell esport.

La llista d’Abellan inclou modalitats que ara no s’admeten com a esport. Per exemple, la lluita de galls o el tir a l’ànec. Respecte de la primera, se sap que a principis del segle passat existia el club Sport Gallista, que va organitzar diversos tornejos. Quant a la segona, es conserva una instància del 1890 en què es demana permís per establir “tiro de gallinas, patos y demás aves en una casita pesquera” i hi ha testimonis de “caça de l’ànec” als anys vint dels vint del segle passat. També es practicaven alguns esports en llocs on ara no es tolerarien perquè són espais naturals protegits: motonàutica a l’estany i motocròs a la platja d’Espolla de Melianta. Crida l’atenció que, contràriament al que es podria suposar, la disponibilitat de l’estany no fos un incentiu per als esports aquàtics, els quals –quant a nombre de practicants– no tenen una rellevància especial abans dels Jocs. Les disciplines de més recorregut són les que actualment es mantenen com a més populars, com ara l’handbol, el futbol i el bàsquet. Queda palesa també la transcendència que en les dècades preolímpiques van tenir a l’hora de fomentar determinats esports dos clubs locals: el Centre Excursionista i el Club Natació.

Bookmark and Share