Llibres

L'ESCOLA A BANYOLES (SEGLES IX-XX)

L


Editat per l'Ajuntament de Banyoles, l'any 2008, dins de la col·lecció Quaderns de Banyoles, núm.9

Article aparegut en el diari El Punt, el 28 de febrer de 2008, signat per Ramon Esteban, on sota el títol "Banyoles des de les aules. Una monografia recull per primer cop la història dels centres d'ensenyament de la ciutat". el periodista fa una descripció del que es aquest llibre.

L'escola a Banyoles (segles IX-XX) aparenta ser un llibre sobre les escoles que ha tingut la ciutat, però en realitat és una història de Banyoles amb majúscules, ja que a través dels centres d'ensenyament es percep com era la societat de cada moment. L'autor és el prolífic Joan Anton Abellan i l'han editat l'Ajuntament i la Diputació a la col·lecció Quaderns de Banyoles. L'obra es capbussa en els orígens inevitablement religiosos de l'ensenyament - com arreu del país -, ressegueix els alts i baixos que ha experimentat aquesta activitat al llarg dels segles i finalitza en la dècada dels anys 70 del segle passat.

Com no podia ser d'una altra manera, el monestir de Sant Esteve, documentat ja al segle IX i nucli a partir del qual creix la vila, va ser la institució que va implantar i va monopolitzar l'ensenyament a Banyoles fins ben bé al segle XV. Durant sis segles, accedir al coneixement, encara que passat pel sedàs de les sotanes, va ser un luxe a l'abast exclusiu dels homes de les classes poderoses i que s'obtenia rere les parets del recinte monàstic. Al 1445, però, es produeix un punt d'inflexió de gran transcendència. Explica Abellan: «Els jurats de la vila aconsegueixen establir, per concessió apostòlica i d'acord amb els monjos del monestir, un Estudi de Gramàtica de Minyons, que anys més tard, al segle XVI, passaria a anomenar-se Escola de la Vila. Aquesta escola, instal·lada en el clos del monestir, seria la precursora de l'actual escola pública.» D'aquell primer centre impulsat des de fora del poder eclesiàstic n'és hereva l'actual Escola de la Vila, la Baldiri Reixach, que precisament aquest any commemora el 50è aniversari de l'edifici actual.

A final del segle XVIII, les classes obreres banyolines, aparegudes poques dècades abans arran de la industrialització, van començar a disposar d'aules. Es té constància que al 1781 funcionaven, encara que de manera precària, una escola de lletres i una altra de gramàtica. En aquells moments l'Ajuntament ja s'havia dotat d'unes juntes d'estudis (un remot precedent dels actuals consells escolars), que eren una mena d'enllaç entre el consistori i els centres d'ensenyament i que tenien la missió d'«avaluar el grau de coneixement dels estudiants a final de curs, inspeccionar les escoles, marcar les pautes d'ensenyament i escoltar les queixes que hi hagués, per transmetre-les al consistori». El formaven - descriu Abellan - ciutadans de la vila, un metge o un regidor de l'Ajuntament, un eclesiàstic, que normalment era el rector, i algun pare de família. Tots els membres de les juntes eren homes, fins a principis del segle XX, que és quan s'hi integren les primeres dones. També del segle XVIII és mossèn Baldiri Reixach, personatge de gran transcendència en la història de l'educació al nostre país. L'autor de les Instruccions per a l'ensenyança de minyons, una obra molt progressista en aquell 1749 en què es va publicar, no va tenir una influència directa en Banyoles però sí que deuria influir els servites, la comunitat religiosa que deixaria una important empremta a la ciutat al segle següent, en què, d'altra banda, es produirien canvis notables. Mestres, institucions, escoles, acadèmies... poblen el llibre d'Abellan, de lectura indispensable per qui l'interessi la història de l'educació i, sobretot, per qui vulgui saber més de la història de Banyoles.

Bookmark and Share