Llibres

HISTÒRIA DELS BOMBERS DEL PLA DE L'ESTANY

HISTÒRIA DELS BOMBERS DEL PLA DE L


Editat pel Consell Comarcal del Pla de l'Estany, l'any 2008

Article aparegut en el diari El Punt, el 28 de juny de 2006, signat per Ramon Esteban, on es fa una descripció del que es aquest llibre:

Resseguir la història dels bombers és també resseguir l'evolució de la societat en general, de tan presents que hi són els focs. Qui en dubti, que llegeixi l'esplèndida monografia Història dels bombers del Pla de l'Estany, de Joan Anton Abellán, que a les vuit d'aquest vespre es presenta a la seu del Consell Comarcal, editor del llibre. Els bombers i els incendis en són els protagonistes, però no del tot. Són sobretot uns atractius fils conductors que remeten el lector a aquella Banyoles de l'abril del 1887 en què neix el Montepío de Bomberos, el transporten pel complex i canviant segle XX i el situen en els nostres dies, quan finalment el cos, ja plenament professionalitzat, s'estableix en un edifici propi, a Puigpalter.

Explica Abellán que el primer gran incendi que van haver d'afrontar els bombers de la comarca (gent voluntariosa, sí, però equipada amb mitjans més aviat precaris, dels quals l'estrella era una bomba que perquè funcionés calien tres homes) va ser el foc de l'església de Santa Maria dels Turers, el 8 de febrer del 1910. Aquell incendi "esgarrifós" suposadament originat per una espelma de l'altar major, segons les cròniques de l'època, va servir de toc d'alerta perquè les autoritats decidissin reestructurar el servei. L'any 1926, els bombers van passar a dependre de l'Ajuntament. Precisament aquell any va irrompre a la comarca el tren Pinxo, entranyable i útil per a la majoria, però un verdader maldecap per als que havien d'apagar foc: les guspires del comboi van cremar camps de conreu i, més d'un cop, la càrrega mateixa, com va passar el gener del 1932 a Mata, amb les bales de jute de can Gimferrer. Per cert, després d'un gran incendi a les Saques, l'octubre del 1952, la fàbrica es va animar a crear el seu propi cos de bombers (dotat amb una moderníssima bomba mecànica), que quan convenia servia de reforç al cos municipal.

Als lectors més joves els sorprendrà l'organització dels bombers voluntaris, vigent fins fa tot just uns vint-i-cinc anys, quan les administracions van anar professionalitzant-ho. El testimoni de Francesc Bonaventura, en actiu entre el 1947 i 1961, és il·lustratiu: «Tan bon punt corria la notícia que hi havia un incendi, si era de nit els serenos ens venien a trucar a les portes de casa i si era de dia es tocaven les campanes, perquè cadascú estava treballant i com que molts érem paletes o fusters... no es sabia en quina casa estàvem, però les campanes sí que les sentíem.»

Les sortides més espectaculars, l'increment dels incendis forestals a partir de la segona meitat dels anys 60 (com els tres que van arrasar boscos de Palol i Porqueres l'estiu del 1979), les inundacions de l'estany del 1982, estadístiques, la relació de les persones que han estat bombers i una bona col·lecció de fotografies basteixen el contingut d'aquesta obra, indispensable per submergir-se en la història de Banyoles i la seva comarca

Bookmark and Share