Llibres

ESTELS I MIRALLS

ESTELS I MIRALLS


Publicat per el Centre Excursionista de Banyoles

Capítol dedicat a la Mare de Déu del Mont, dins el llibre: "50 anys 50 cims 50 miralls 50 pedres 50 históries"

Fa un temps que en parlem. Tindríem que agafar el telescopi i anar a algun cim, on no tinguem les llums de les ciutats a tocar i on poder passar la nit, però està clar que hem d'arribar-hi en cotxe, per que l'aparell pesa prop dels cinquanta quilos. I en seguim parlant, però ens falta allò que ens animi a fer-ho.

Reunió de junta al Centre, es parla de diferents temes i ja quasi al final, com el que no vol la cosa, quasi de passada, algú comenta quelcom sobre 50 cims, un mirall,.....

He vist la llum, el meu cap a fet una ràpida operació matemàtica i l'ordinador s'ha posat a processar: 50 cims + miralls + telescopi + carretera asfaltada + passar la nit = ...... ha passat una estona i per fi ha sortit la resposta: Mare de Déu del Mont.

Ho comento a uns quants companys de la secció. Ja està, irem a la Mare de Déu del Mont el dissabte per la tarda, instal·larem el telescopi amb llum de dia (força mes fàcil que fer-ho de nit), una petita reunió per parlar de les properes activitats de la secció i desprès d'un bon sopar a mirar estrelles. Pel matí una passejada i a esperar l'hora de fer la "rateta" amb els miralls. Perfecte!!! Lliguem dues activitats en una.

Truco al Santuari. Només hi ha cinc habitacions. Ho comento a la gent de la secció. Només podem ser cinc parelles. S'apunten quatre. Reservo les habitacions i truco en Joan per dir-li que la secció d'astronomia irà a la Mare de Déu de Mont.

Ja està tot. Ara només fa falta que arribi el dia i que el temps ens acompanyi.

Arriba el dissabte. El matí està força solejat encara que les previsions pel cap de setmana no son bones. Ben dinat carreguem el cotxe i cap el Mont. Arribem a mitja tarda. El cel comença a fer el burro. Muntem el telescopi. El cel ja fa el burro del tot. Entrem al Santuari. Un bon "cubata". Uns sofàs força còmodes. Fem una reunió per parlar de les properes sortides. Sopem. Se'ns ajunten altres companys que arriben mes tard i a les onze sortim a fora. S'albira alguna estrella, però no podem ni orientar el telescopi ja que no veiem ni la Polar. I així fins les dues en que el cel es comença a esparracar. Ara si. La Ossa Major, la Polar, la M57, l'anular de Lliura,.... molt be, ja podem anar a dormir i a esperar que l'endemà s'aixequi un bon dia.

Diumenge. Quarts de nou del matí. Hi ha força calitja però pinta força be. Si mes no, encara podia estar pitjor. Son les onze, arriba l'Albert tot esbufegant. Te que anar a la Tossa i no troba el camí. L'hostaler l'indica on es i surt esperitat. Queda menys d'una hora per arribar-hi. Sort i no et cansis.

Una mica abans de les 12 comencem a fer pràctiques de mirall i al punt ens contesten des del Malveí. Això vol dir que ho fem be.

Les 12 en punt. Enfoquem cap el Puig de Sant Martirià. Truquem per telèfon a la gent del Puig per si ens veuen: Joan ens veus? Si i força be. D'acord. Hem acertat. Molt be ara cap els altres cims: fem una escombrada de Nord a Sud, d'Est a Oest. I ens comencen a contestar: de Rocacorba, del Bassegoda, del Comanegra, de la banda de Falgons....

Ens truquen pel mòbil. Es en Josep, que treballa a les antenes de Rocacorba. Sembla que porteu un làser. I es que amb el mirall de la sala de bany que hem portat.... Ara es en Jordi des de les Salines. Que no em veieu? Giro el cap i veig el reflex. Contestem.

La gent surt de missa de dotze i se'ns apropen. Arriben uns excursionistes de Vilanova i la Geltrú. Que feu? Els hi expliquem. Al final allò es converteix en un concurs de guaites. Mirà un allà. Un altre a la dreta. Ara el del fons.

De veritat que mes col·laboradors no podem tenir

... però i la gent de la Tossa, on estan?. Tenim el cim a tocar, mirem amb els prismàtics i no veiem ningú. Tornem a fer mes senyals. I ens segueixen contestant tots menys els de la Tossa. I la gent segueix senyalant a dreta i esquerra.

Per fi a tocar de tres quarts d'una una petita senyal, que poc a poc es fa mes forta. Son ells. Ja han arribat. Doncs be. Ja està. Només ens ha faltat la zona del Canigó que estava força tapada. Però la resta molt be.

Esperem que a la resta de companys els hi hagi anat tant be com a nosaltres.

I ara cap a casa, que es hora de dinar.

Bookmark and Share