Llibres

ELS GOIGS DEL PLA DE L'ESTANY, EL COLLELL I ROCACORBA - VOL.II

ELS GOIGS DEL PLA DE L


Article aparegut en el diari El Punt, el 16 d'abril de 2003, signat per Ramon Esteban, on aquest fa una descripció del que es aquest segon volum

Un segon volum completa la recopilació "Els goigs del Pla de l'Estany, el Collell i Rocacorba".

L'obra, elaborada per Joan Anton Abellan aplega un total de 351 composicions.

Els 178 exemplars que faltaven per completar el recull dels goigs de la comarca del Pla de l'Estany acaben de sortir publicats en un segon volum, editat, com el primer, pel Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles a partir d'un treball de recerca de Joan Anton Abellan. Les composicions d'aquest lliurament definitiu corresponen als termes de Sant Miquel de Campmajor, Serinyà i Vilademuls i els santuaris del Collell i Rocacorba. El llibre inclou un goig a sant Martirià editat per a l'ocasió.

La majoria dels goigs recollits són originaris dels segles XVIII i XIX. Un cop completada, la col·lecció es converteix en un material de gran utilitat per als estudiosos o encuriosits per aquesta singular manifestació religiosa i artística, molt usual fins a principis del segle XX però escassa a partir d'aquell moment. Per cadascuna de les composicions localitzades, el col·leccionista Joan Anton Abellan (Barcelona, 1955) aporta un breu text explicatiu; normalment referit al moment en què es cantaven i altres circumstàncies com l'autor de la lletra i l'editor. El gruix de l'obra, però, el constitueixen la reproducció de cadascun dels goigs en una mida propera a la real.

Els cants es presenten ordenats pels municipis i santuaris esmentats, seguidament es mostren distribuïts per esglésies i, dins d'aquest apartat, pels sants i verges als quals es dediquen. Així, es pot comprovar que a Sant Miquel de Campmajor, la devoció està molt concentrada en sant Ferriol i santa Quitèria, a diferència de Serinyà i Vilademuls, on consten edicions per a desenes de sants i verges. En els casos dels dos monestirs, Abellan posa el lector al corrent dels seus orígens i la transformació que han anat experimentant al llarg dels segles. Els goigs més antics del Collell són del 1726 i els més moderns, del 1989. Aquesta cronologia gairebé coincideix amb la de Rocacorba. En tots dos casos, el major nombre d'estrofes recollides en el llibre es van compondre als segles XVIII i XIX.

Estèticament, els goigs aplegats en aquesta col·lecció són força similars. Juguen amb la imatge venerada, la lletra del cant (sempre en català), una orla i, en alguns casos, la partitura. Alguns exemplars moderns incorporen una fotografia de la imatge, en lloc del clàssic dibuix.

Bookmark and Share