Llibres

ELS GOIGS DEL PLA DE L'ESTANY, EL COLLELL I ROCACORBA - VOL.I

ELS GOIGS DEL PLA DE L


Article aparegut en el diari El Punt, el 8 de febrer de 2002, signat per Ramon Esteban, on es fa una descripció del que es aquest llibre

Els goigs de les parròquies del Pla de l'Estany, aplegats en un treball de recerca.

La recopilació és de Joan Anton Abellan i l'Edició, del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles.

La rica tradició dels pobles del Pla de l'Estany en matèria de cants litúrgics en honor dels seus sants queda fixada en la recopilació Els goigs del Pla de l'Estany, el Collell i Rocacorba, que acaba de sortir al carrer. L'autor de la recerca és el col·leccionista Joan Anton Abellan i la publicació, en format d'edició comentada, del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles. En el recull s'hi reprodueixen exemplars dels goigs, l'origen dels quals es remunta probablement al segle XV, però no es van començar a distribuir, impresos, fins al XVII. Del patró de Banyoles, sant Martirià, se'n conserven tres edicions.

L'obra està dividida en dos volums. En el primer - l'únic que s'ha publicat, i fins d'aquí a un any no sortirà el segon - es reprodueixen i comenten 172 goigs que el col·leccionista Joan Anton Abellan (Barcelona; 1955) ha anat localïtzant des de fa cinc anys en arxius del Principat i també de Perpinyà i Montferrer, provinents de parròquies dels actuals termes municipals de Banyoles, Camós, Cornellà del Terri, Crespià, Esponellà, Fontcoberta, Palol de Revardit, Porqueres i Sant Miquel de Campmajor. La majoria van ser impresos al segle XIX, però en alguns casos van sortir d'una impremta al segle XVII. Com que en moltes parròquies fa molts anys que no es canten els goigs; molts dels que s'han recuperat en aquest treball resulten desconeguts. Només unes quantes de les edicions incorporen la partitura corresponent, un costum que - segons apunta Abellan - va anar creixent al llarg del segle passat. Sant Martirià és el destinatari de més goigs, dels quals Abellan aporta tres edicions: el 1668, la primera meitat del segle XVIII i el 1852. Formalment, tots són molt similars i tenen com a element gràfic més característic una sanefa que envolta el text i unes imatges, escasses, del sant o la mare de déu. A tall anecdòtic, el recull inclou també uns quants goigs manuscrits i, tot i que són eminentment religiosos, Joan Anton demostra que existeixen també cants profans: precisament els primers goigs que reprodueix són els titulats "Goits en alabansa de les aiguas sudfurosas de la Vila de Bañolas", que tot i això no deixen de dirigir-se a sant Martirià per agrair-li les propietats quasi miraculoses d'algunes fonts.

Bookmark and Share