Llibres

EL REM A L'ESTANY DE BANYOLES

EL REM A L


Editat per l'Ajuntament de Banyoles, l'any 2004, dins de la col·lecció Quaderns de Banyoles, núm.6

El llibre, comença amb unes breus pinzellades a la història del rem, fent referència a als antic egipcis, a Homer, a Plató i a Virgili fins arribar al segle XVIII en que es produeix l'eclosió del rem com a esport. A partir d'aquí i una mica mes detingudament es fa un repàs al naixement dels primers clubs, tant a nivell del nostre país, com d'Europa.
A casa nostra, començo per fer una petita història-ficció, amb un primitiu habitant de la Draga que al cim d'un tronc es desplaça per les aigües del nostre estany, per anar a fets mes concrets com l'avarada d'una barca que amb capacitat per 30 remers es va dur a terme a començament del segle XVI al nostre estany per part de l'Abat Martirià de Prats.
També faig referència a diferents motius, podríem dir nàutics, que trobem a Banyoles, com els grafits i les pintures medievals de la Pia Almoina i el vaixell de la façana del monestir.
Tota aquesta primera part ens condueix al segle XIX que es quan realment es planta la llavor de la història del rem com a esport a Banyoles. I es que aquest segle el podriem anomenar com el del descobriment social de l'estany, donat entre d'altres coses per l'augment del turisme entre la burgesia forana, atreta principalment pel nou balneari que està creixent a la zona de la Font Pudosa. Un turisme que ve a reposar, a passejar, a gaudir del paisatge i de l'Estany, a pescar i a anar amb barca. Una de les conseqüencies d'això es les concessions que l'Ajuntament fa a diferents persones per poder construir unes edificacions a la riva de l'estany: les anomenades pesqueres.
Aquest descobriment de l'Estany, tampoc és aliè als artistes locals i forans, que l'agafen com a model per a les seves obres pictòriques o literàries. Així trobem pintors com Ramon Martí i Alsina, Manuel Pigem i Ras o Joan Llimona que el prenen per model en les seves obres.
Es l'epoca de l'avarada de les barques Dolores i Tirona, que reuniran el millor de la societat banyolina de les darreries del segle XIX al voltant d'questes barques, i es que el barquejar ha esdevingut ja un fet habitual. Recordem les passejades que Mossèn Cinto Verdaguer va fer, acompanyat dels prohoms de la Vila, l'estiu de 1884.
Així arribem a les festes de la Mare de Déu d'agost de l'any 1886. La població estava força desanimada, després d'haver patit l'any anterior una forta epidèmia de pesta. Fet que també va incidir en la pèrdua de visites de forasters. Per poder fer front a ambdues situacions i recuperar d'una banda l'ànim de la població i d'altra l'arribada de visitants, l'Ajuntament va voler organitzar una festa molt lluïda, amb un gran desplegament d'activitats: bandes militars, aixecament de globus aerostàtics, focs d'artifici, balls, teatre... i el que havia d'estar l'acte insigne de les festes, les regates de rem.

Així doncs pòdem dir que la data del 16 d'agost de 1886 marca, a casa nostra, el tret de sortida de les primeres regates documentades. Tot i això, de ben segur que abans ja existia una certa afició a aquest esport incipient, ja que en aquesta primera competició hi varen participar dues embarcacions locals, fet que ens demostra que poc o molt ja hi havia un grup homogeni de gent que agafava el bot, no per passejar o per pescar, sinó per remar amb força, amb coordinació i amb velocitat; en fi, per poder competir amb altres embarcacions.
L'any 1887 es tornen a repetir però desapareixeran del calendari festiu fins l'agost de l'any 1911, en el decurs dels actes organitzats amb motiu de la segona Festa del Peix, on en el programa de festes s'anuncien unes Grans Regatas pel Real Club de Barcelona,
La revifalla del rem com a esport, fins ara, sempre havia vingut precedida d'alguna celebració on les regates tenien un paper festiu. Però a partir del final de la dècada dels anys 20, la cosa canvia i ja no és la festa la que porta la gent a remar a l'Estany, sinó les seves condicions. Es així com els anys 1927/28 un equip de remers barcelonins, amb la finalitat d'entrenar-se en un lloc adient i que reunis millors condicions que les del port barceloní els donava, vingueren molt sovint amb les seves embarcacions per a preparar-se i poder fer un bon paper a les Olimpíades de 1928.
Allò que és cert és que la llavor del rem ja germinava i dos anys més tard, per les festes d'agost de 1930, es porten a terme unes noves regates organitzades per la Comissió de Festes de l'Ajuntament amb la cooperació del Club de Mar i Club Marítim de Barcelona.

Mentrestant, ja feia uns anys que a la nostra ciutat una nova entitat esportiva anava agafant força: el Club Natació Banyoles (creat el desembre de 1925). Tanmateix, tot i la il·lusió, esforç i tenacitat dels pioners del nou club, un seguit de problemes interns, agreujats per una crisi econòmica fa que aquest tanqui les portes a finals de 1934. Però, com l'au Fènix de la llegenda, l'any 1944 ressorgeix de les seves cendres i torna a obrir les portes. Dos anys més tard, el 1946, es dóna d'alta de la Federación Española de Remo i el 15 d'agost del mateix any organitza unes Regatas de yolas de mar y outriggers a càrrec del Club Marítim de Barcelona.
És també en aquests anys que a Catalunya es produeix un creixement del rem, l'any 1945 el GEiEG de Girona crea la seva Sección de Remo y Vela i l'any següent, el 1946, neix el Club de Rem Tortosa.
L'any següent, el 15 i 16 d'agost de 1947, coincidint de nou amb les festes d'agost i quan encara faltava més d'una dècada perquè nasqués oficialment la secció de rem, el Club Natació Banyoles i el GEiEG organitzaren los Campeonatos Nacionales de Remo.
També fou per aquest anys que l'empresari barceloni Llus Omedes, (campió espanyol de skiff, exremer olímpic del Club Marítim, directiu de les federacions catalana i espanyola de rem i fundador del Club de Rem Ruber de Barcelona) es va fer construir una "pesquera" en un marge del "Cap de Bou" (la caseta de fusta), on poder-hi guardar com a garatge les seves embarcacions i per preparar-se per a les Olimpíades de Hèlsinki. Omedes va portar a Banyoles uns remers que havia vist un estiu en una regata de llaguts al Port de la Selva. Els va entrenar i els va pagar l'estada intensiva prèvia als jocs. Dos anys després d'Hèlsinki, el 1954, Omedes va deixar el rem, però aquell esport havia creat ja molta expectació entre els joves de la ciutat.
El 28 d'agost de 1956, coincidint amb les festes d'agost, com ja s'havia fet anys abans per aquestes mateixes dates, s'organitzen, per part de la recent creada secció de rem del GEiEG, unes Regatas de Yolas y Outrigger.
Entre el 26 i el 29 de maig de 1958 es duen a terme, també a casa nostra, els Campionats de Catalunya i tot just un mes més tard el Club Natació Banyoles organitza el XIV Campeonato de España de Outriggers.

L'estiu de 1958, Jordi Gimferrer, delegat de rem, anunciava la creació de la nova secció.
A partir d'aquí ja entrem en la història del rem del Club Natació Banyoles.

- Campionat d'Espanya de Malaga de l'any 1958.
- La inauguració del nou Club l'any 1960.
- Inauguració de la pista de rem olímpica. La regata Oxford Cambridge de 1964.
- Jean Tarcher i el Remers de l'Armada, a finals del seixanta.
- L'epoca de Pedro Abreu i Dick Pieper dels anys setanta.
- La desfeta de la secció de l'any 1981. El conseqüent resorgiment i la Generació del 92.
- Match des Sèniors de 1985.
- Campionat del Mon Juvenil del 1991.
- Olimpíades del 1992.

I per últim cal esmentar l'ultim capítol del llibre, titulat "Camí del segle XXI" , que ha estat escrit per en Miquel Juncà i Riuró.

Bookmark and Share