Cursos, conferències i altres publicacions

INAUGURACIÓ D'UN MONUMENT AL GENERAL CARLÍ GERONI GALCERAN I TARRES

INAUGURACIÓ D


Aquesta breu pinzellada històrica la vaig fer amb motiu de la inauguració d'un monument a la memòria del general carlí Jeroni Galceran.
Sobre aquest general, i d'altres familiars seus, tinc fet un estudi de l'any 2002, que vaig lliurar al seus descendents, titulat "La Nissaga dels Galceran"

LLOC: VINYOLES D'ORIS (OSONA)
DATA: 4 DE MAIG DE 2003

Bona tarda a tothom:

Fa gairebé trenta anys, la que desprès seria la meva dona em va comentar, tota orgullosa, que un seu parent sortia a l'Enciclopèdia Espasa. La veritat es que en aquella època no vaig fer-hi molt de cas, però amb el pas dels anys, suposo que aquella petita guspira em va quedar a dins i quan molt anys mes tard, per motiu de feina vaig fer cap a Prat de Lluçanès, es va encendre i em va crear un desig d'esbrinar qui era aquell home que sortia en aquella enciclopèdia: en Geroni Galceran i Tarres.

El seu avi, en Jeroni, havia estat regidor de l'ajuntament de Prats, però ja va tenir que abandonar la finca familiar degut a les seves tendències realistes. Mes tard fou desterrat a Igualada i quan va esclatar la primera guerra, va estar empresonat gairebé dos anys a l'últim pis de la rectoria, juntament amb bona part de la seva família.
El seu pare, en Josep, home d'una bona posició econòmica es dedica en cor i ànima a la causa realista. Havia estat oficial, assolint el grau de tinent coronel, el que ens demostra que estava ben dotat pel comandament. Però abandonà l'exercit i es dedicà a la vida familiar, exercint l'ofici d'administrador de correus. Malauradament, la seva esposa morí i es quan en Josep veu revifar dins d'ell la flama realista. Inverteix part del seu patrimoni en formar el seu propi batalló, del que ell n'era el comandant i el seu germà l'ajudant, i es dedicà a la guerra de guerrilles, assetjant els lliberals. Fruit de tot això, no es d'estranyar, que a la mort de Ferran VII, sigui el primer català en aixecar-se en armes i recolzar la causa carlina. A partir d'aquí es converteix en un home força perseguit per l'exercit isabelí, però ell sempre es fa fonedís.
Com que no poden amb en Josep, aleshores la venjança es gira contra la seva família, contra els seus pares i contra el seus fills, que son empresonats. I també contra les seves propietats que son embargades, saquejades i per últim cremades.
La seva aurèola d'heroi creix per la conrrada i moltes vegades se'l dona per mort, però sempre torna a reaparèixer. En acabar la guerra, juntament amb altres capitostos carlins i familiars passa a França.
Es en aquest ambient, en el del seu pare, que malgrat l'angoixa en que la trista situació familiar el sumí, continuà fidel a la milícia, es en el que creix en Jeroni.

Als dos anys ja va ser foragitat de casa seva i es per això que estudià primerament a Cervera i desprès a Manresa. Als catorze anys es pres com a ostatge i amenaçat de mort, juntament amb els seus avis, però aconsegueix escapar i reunir-se amb el seu pare. I a partir d'aquí comença la seva carrera militar. Apadrinat en un primer moment pel General Comte d'Espanya, fou alferes de granaders abans de complir els vint anys, i als vint-i-set capità sota les ordes d'en Cabrera. Amb el pas dels anys arribà a assolir el grau de coronel.
Les seves accions bèl·liques, reforçades pel seu caràcter afable i cordial i pel seu valor van fer d'ell un home de llegenda. A l'igual que el seu pare, ho va sacrificar tot per la causa.
A la seva mort, foren moltes les mostres de condolença dins l'estol carlí. El comandant General de Catalunya, en Francesc Savalls envia una carta a tots els ajuntaments per tal de oferir dret de bagatge a la vídua. I el propi Alfons Carles, germà del pretendent al tro, envia de puny i lletra a la vídua el nomenament pòstum de Brigadier.

Però el seu record no es va oblidar, ens el contrari, i això en ho demostra que 39 anys desprès de la seva mort, en aquest lloc on ens trobem ara, molt a prop del lloc on va ser ferit de mort, se l'hi aixecà un monument de pedra, coronat per una creu de ferro.
La inauguració es va fer el 23 de juny de 1912 i es convertí en una gran festa dels tradicionalistes. Segons dades de l'època es varen arribar a reunir prop de 15.000 persones, vingudes de tots el punt de Catalunya. Per això es van organitzar trens especials que van venir des de Tarragona i Lleida fins a Barcelona, i de l'estació del Nord d'aquesta última, tots junts fins a Torelló, fi del trajecte en tren.
I que millor per descriure el viatge, que transcriure les paraules d'un dels periodistes que van assistir a l'aplec.
"...para calcular el número de expedicionarios es preciso tener presente que el tren de las seis llevaba el numero maximo de unidades y que todos y cada uno de los vagones fueron ocupados completamente....En los departamentos de primera realizaron el viaje las autoridades del partido.... los vagones de segunda fueron ocupados por los oradores, periodistas y representaciones de entidades y en los de tercera seguia la masa de nuestro partido....."
"... en las estaciones de tránsito iban agregandose a la expedición numerosos tradicionalistas........ en Vich sobretodo, una multitud incontable invadió el tren i fue preciso añadir al convoy unos diez vagones....".

Dissortadament, en el decurs de l'ultima guerra, el monument fou destruït. Però avui, nou dècades mes tard, tornem a repetir aquell acte, que encara que no ha aplegat tantissima gent, no per això deixa de tenir la brillantor i el simbolisme que envoltaren el primer.

I res mes, resta tant sols, en nom de la família, agrair a l'ajuntament de les Masies de Voltregà, al seu alcalde i a totes les persones que han fet possible que aquest monument tornés a reeixir de les seves cendres.
Gràcies

Bookmark and Share