Artículos - Historia

ELS ORDES RELIGIOSOS AL PLA DE L'ESTANY. GERMANS DE SANT GABRIEL

ELS ORDES RELIGIOSOS AL PLA DE L

Revista de Banyoles
núm.1024, febrer 2019, pp.8-9.

L’any 1903, Emile Combes, president del Consell del Govern de França, va decretar la clausura i expulsió de l’orde de Sant Gabriel del seu pais, un fet que va portar a molts d’ells a traspassar els Pirineus i instal·larse a Catalunya. La primera comunitat ho va fer a Girona l’agost del mateix any. A partir d’aquí, es varen anar expandint per tot Catalunya, obrint escoles a diferents poblacions. A Castelló d’Empúries i Torroella de Montgrí el 1904, l'any següent a Banyoles i Sant Sadurní d’Anoia, el 1906 a Valls,...

El primer col·legi dels «Hermanos» al carrer de Sant Martirià (1905)
El 2 de desembre de 1904, arribaven a Banyoles els Germans Gabrielistes —«els Hermanos» com se’ls conegué popularment—, i s’instal·laven al Carrer de Sant Martirià, a tocar de la Plaça d’en Ges, —en un edifici de dos pisos que actualment està enderrocat— on lloguen una finca regentada per la família Barceló, que varen posar com condició que es fessin càrrec de l’educació dels seus fills. A la planta baixa es trobava la cuina, el menjador i l’habitació del servei; al primer pis dues aules i una sala; i al segon pis dues aules mes i el dormitori.
La seva labor educativa va començar l’1 de març del 1905, amb la direcció del Germà Ligori (Luis Bourasseau Gaborit), i ajudat pels germans Adrien, Gabriel-Perboyre i Mamertin.
L'èxit de la nova escola, que venia a suplir una mancança en la pedagogia religiosa masculina, va fer que d'una matricula inicial de 60 nens s'ampliés en una cinquantena al començar el segon trimestre. I així successivament: el setembre de l’any 1905, 170 alumnes; el 1907, 190; el 1908, 220.
En una carta datada l’any 1924, el que fou director de l’escola entre els anys 1919 i 1924, el Germà Augusto José, explica com van ser els primers dies: «es comença amb 60 nens molt desorientats de veure que se’ls demana a l’ordre i a la disciplina, no estant gaire acostumats a totes aquestes coses; però desprès d’un mes, gràcies a la paciència dels frares i el caràcter, malgrat tot, dòcil dels nens, els atropellaments i els crits van cessant i es pot començant a treballar una mica seriosament».
Uns dels grans problemes de la comunitat era l’econòmic, i per augmentar els seus ingressos, durant els mesos d’hivern de 1906 comencen a impartir uns cursos per la tarda, que va ser un èxit en quan a participació, però costava molt que la gent pagués i l’esgotament que comportava no compensava i van acabar desapareixent. Aquest mateix any, un canvi en la direcció desagrada a la família Barceló ja que l’escola passa per fortes penúries econòmiques, el que fa que amenacin amb rescindir el contracte que hi tenien amb ells. Desprès de diferents pressions, l'antic director torna a Banyoles i el que havia estat el seu successor ocupa la plaça que ell tenia destinada en el seminari.
A finals de l’any 1914, la família Barceló deixa d’ocupar-se del càrrec d’administrador de la finca i es nomena una comissió per dur a terme aquesta tasca. Per augmentar els ingressos dels frares, que eren força minsos, aquesta comissió proposa que comencin a impartir classes de batxillerat, cosa que fan, encara que amb mes pena que glòria, fins l’any 1917, en que es suprimeix.

El Col·legi de la Immaculada Concepció del carrer de Sant Pere (1916)
Degut a l'acabament del contracte d'inquilinat de l'escola, i sabent que el seu propietari no volia renovar-lo, l'any 1915 varen començar a buscar un nou local. Es així com a començament de l’any 1916 es traslladaren al número 10 del carrer de Sant Pere. A la planta baixa hi havia tres sales, al primer pis dues sales més, així com la cuina i el menjador; al segon pis 12 habitacions de 3 x 4 metres, de les quals una servia d’oratori, un altre de sala d’estudi i la resta de dormitoris dels frares; i al pis de sobre un graner obert que servia de traster. Però tot i ser una escola religiosa no tenien lloc on fer els serveis religiosos (tret d’un petit oratori d’us de la comunitat), i per aquest motiu la mainada, quan els diumenges feien catecisme, es repartien entre el Monestir i Santa Maria.
A finals de la segona dècada, la situació econòmica del centre es molt precària i el Provincial de l’ordre vol tancar-lo, però la població de Banyoles s’oposa i gràcies a la intervenció d’en Martirià Butiñà (ex-alcalde de Banyoles), s’aconsegueix que el novembre de 1921, el Consistori atorgui una subvenció anual de 1200 pessetes a canvi de que facin un curs de dibuix. Aquesta primera «Escuela Municipal de Dibujo» estarà dirigida a «enseñanza especial para jovenes obreros» d'entre 12 i 20 anys, i es dedicarà especialment «a la enseñanza del dibujo lineal».
I tot i que amb el pas dels anys la comunitat va deixar de ser exclusivament francesa, el director ho va seguir sent. És així com trobem que l'any 1930 la comunitat està formada tota ella per frares burgalesos, tret del director que n'és Louis Courgeau.

El Col·legi Jaume Balmes
En el moment de la instauració de la II República el director de l’escola era un frare francès anomenat Juan de Avila. Aquest es va veure obligat a plegar doncs una de les condicions, entre moltes d’altres que va comportar el nou règim, fou la de que el director tenia que ser català, i així va estar com la direcció va passar a mans del Germà Pau, en Martí Rafeques fill de San Pau d’Ordal. Un altre del canvis que van sofrir va ser la formació d’una societat, presidida pel pare d’en Gussinyè, un dels alumnes de batxillerat, perdent del nom de l’escola de la Immaculada Concepció per passar a nomenar-se Jaume Balmes. I també van ser obligats a treure’s la sotana, per passar a vestir de paisà, i donar les classes en català. Però com que no tenien potestat per fer el exàmens de batxillerat reglats, els alumnes es tenien que traslladar a Figueres.
Però amb l'esclat de la Guerra Civil l'escola es va veure obligada a tancar les seves portes i la majoria dels «Hermanos» varen fugir a França, tot i que alguns es van amagar retornant a la vida civil, o bé refugiant-se a la casa que tenien a Montcada on van ser fets presoners i afusellats el novembre del mateix any, entre ells el germà Martirià (Salvador Pigem i Roset), fill de Banyoles (1897), que era el Director de l’Escola Apostòlica de Can Valls.

L’escola de l'«Hermano Benito»
Acabada la Guerra, per manca de personal, l’escola ja no va tornar a obrir les seves portes, però un dels que havia estat professor dels petits, l’«hermano» Benito, que s’havia refugiat a França, va tornar a Banyoles, i es va instal·lar fins els començaments dels anys quaranta en dues aules de l’antic edifici de l’escola, on va impartir classes.

Bookmark and Share