Artículos - Entrevistas

DEFENSANT ELS COLORS DEL CLUB AMB EN GERARD RUIZ, DOCTOR EN BIOQUÍMICA.

DEFENSANT ELS COLORS DEL CLUB AMB EN GERARD RUIZ, DOCTOR EN BIOQUÍMICA.

Club Natació Banyoles. Revista d'informació al soci.
núm.51, juliol 2014, pp.26-27.

De fet són molts els esportistes que defensen els colors del Club, però com tot, sempre hi ha casos que podríem anomenar curiosos. I aquest és el cas d'un caiacpolista, en Gerard Ruiz, que des de fa uns quants anys, ja sigui per motius d'estudis o per motius laborals resideix amb una certa assiduïtat fora de Banyoles, però no per això deixa de disputar cap partit amb el seu equip: el Club Natació Banyoles.
En Gerard Ruiz, doctor en Bioquímica, Biologia Molecular i Biomedicina, va néixer a Banyoles l'any 1986 i a l'edat de 9 anys va entrar a formar part de la secció de piragüisme del Club, a la que ha estat lligat des de llavors. Primer com a piragüista d’aigües tranquil·les i des del 2004 com a caiacpolista, tot just coincidint amb el seu primer any a la facultat. Primer a Girona, on estudià el primer cicle de Biologia i després a la Universitat Autònoma de Barcelona on realitzà el segon cicle de Bioquímica. Serà al final d'aquest segon cicle, que es desplaçarà a Itàlia, on al llarg del primer semestre de 2008 realitzarà a la Università degli Studi de Florencia un Erasmus i on fitxarà per un equip d'aquest país, el ASD Canottieri Comunali Firenze, amb qui disputarà la lliga italiana. A l'estiu d'aquest mateix any, seguirà el seus estudis a Alemanya, al Klinikum der Johann Wolfgang-Goethe Universität, a Frankfurt am Main, on entrenarà amb un equip proper a aquesta ciutat, el SKG Hanau.
De tornada al nostre país, romandrà a la Ciutat Comtal, des de l'any 2009 fins finals del 2012, el primer any fent un Màster en Bioquímica, Biologia Molecular i Biomedicina, i desprès el doctorat en aquesta mateixa especialitat.
A començaments del 2013 i fins mitjans d'estiu, de nou els estudis el porten lluny del país. Aquest cop a Bèlgica, on en la Universitat Catòlica de Leuven duu a terme una estància predoctoral, mentre aprofita per participar, amb l’equip Triton Lokeren, en els tornejos Helmond International Tournament i Amsterdam Open.
Actualment, des del març d'aquest any, està realitzant un postdoctorat al William Harvery Research Institute (WHRI) a la Queen Mary University de Londres, ciutat en la qual amb el Castle Canoe Club ha disputat la lliga i el torneig internacional de Hull.


Gerard, un llarg currículum per un jove de 27 anys que sempre ha estat al costat del seu equip, el Club Natació Banyoles, tant els anys que vivia a Barcelona com els que ha passat a diferents països. És així?
Sí, quan vivia a Barcelona, venia cada cap de setmana i entrenava amb l'equip. I quan he estat fora he entrenat amb els equips de la ciutat on he viscut, però he intentat seguir competint amb el Banyoles.

Com t'ho fas per no perdre't cap partit?
Actualment l'equip de caiacpolo del Club estem a la primera divisió espanyola, lliga que està dividida en quatre torneigs, per evitar que cada setmana ens toqui fer llargs viatges. D’aquesta manera, comptant el campionat d’Espanya, al cap de l’any fem unes cinc sortides a nivell nacional i desprès una d'internacional.

Que tampoc et perds?
No, tampoc. La darrera va ser a Suïssa. Vaig volar a Ginebra des de Londres i allà em va passar a recollir l’equip amb la furgoneta.

Parlem d'això d'anar-hi directament, perquè en tu no és habitual, ja que acostumes a viatjar amb l'equip.
La veritat es que sí. I de fet quan surt el calendari de la temporada busco vols d'avió econòmics, i ja m'ho programo per poder venir i sortir amb l’equip des de Banyoles.

Però amb uns horaris molt ajustats. Per exemple el darrer torneig el vau disputar a Múrcia. Com ho vas fer?.
Vaig venir en un vol des de Londres i arribava a Banyoles el divendres a l'hora de dinar i a primera hora de la tarda amb la furgoneta vam anar cap a Múrcia on vam arribar a mitjanit. Com que ens va anar molt bé i vam arribar a semi-finals, els partits es van allargar tot el dissabte i diumenge fins al migdia, o sigui que arribàvem a Banyoles entre les nou o les deu del vespre... i el vol cap a Londres em sortia a les sis del matí.

I tot t'ho pagues tu o tens alguna ajuda.
No, m'ho pago tot jo, tot i que també s'ha de dir que el companys de l'equip més d'una vegada m'han dit de pagar-me quelcom. Per exemple amb els diners que surten de la “barraca” que muntem per Sant Martirià. De moment, i mentre m’ho pugui permetre, m’intentaré costejar les sortides.

Dels triatletes es diu que «dormen» amb la bicicleta, i els piragüistes, i en el teu cas els caiacpolistes, és cert que «dormiu» amb la pala?.
Jo fa temps que tinc dues pales idèntiques. Quan he hagut de jugar amb equips estrangers sempre intento portar-me’n una al principi de l’estada i mantenir-la allí durant tot el temps que sóc fora, ja que portar-la en avió amunt i avall en un vol pot costar uns cent euros. Actualment en tinc una a Londres, on preveig estar-hi un mínim de tres anys, i l’altra la mantinc a Banyoles per jugar la lliga.

Es fàcil això de fitxar per un equip estranger?.
Contacto amb els equips per internet, comento que estic allà per estudis, o per motius laborals, que hi passaré una temporada i demano si podria entrenar amb ells i si em poden deixar material, ... i així fins que acabo jugant. La primera vegada, a Florència, jo estava començant en el món del caiacpolo, així que vaig jugar en el segon equip, però des de llavors sempre m’han permès jugar en el primer equip.

Parla'ns del teu equip londinenc.
Ara estic amb el Castle Canoe Club, amb el que he jugat uns quants partits. De cares a la temporada vinent segurament seguiré entrenant amb ells però per competir estic en contactes amb el Meridian Canoe Club, un dels millors equips del Regne Unit i amb l’equip de la Universitat de Londres.

Has dit que estaràs un mínim de tres anys a Londres. O sigui que preveus tres anys d'anar i venir de Londres a Banyoles sovint?.
De moment aquesta és la idea, però aquest any ha començat a entrar gent jove a l’equip, que en un futur espero que «em jubilin», però mentre «encara faci feina» seguiré venint a ajudar a l‘equip en la mesura del possible.

I seguiríem parlant ... però aquí hem de deixar l'entrevista per que s'acosta l'hora d'agafar la furgoneta amb el «seu equip» per tal d'anar a disputar un nou torneig.

Bookmark and Share