Artículos - Costumbres y tradiciones

GOIGS EN LLOANÇA I GLÒRIA DEL GLORIÓS SANT MARSAL QUE ES CANTEN EN L'ESGLÉSIA PARROQUIAL DE ST. MARSAL DE CORANTELLA

GOIGS EN LLOANÇA I GLÒRIA DEL GLORIÓS SANT MARSAL QUE ES CANTEN EN L

Revista de Banyoles
núm.1050, maig 2021, pp.12-13.

Foreu fill de Galilea, /// del Patró-màrtir parent, /// gran deixeble de Sant Pere, /// predicador excel·lent [...] Prengereu el sant Baptisme, del Vicari de Jesús [...]
Poca cosa podem extreure'n de la lectura d'aquests goigs, tota vegada que no se'n conserven gaire dades de la seva vida i el poc que diuen els goigs, en aquest cas són motiu de controvèrsia, doncs molts dels fets que se li atribuïen provenien de la vida del sant escrita el segle XI per Ademar de Chabannes, el qual a la seva vegada l'atribuïa a la ploma d'Aurelià de Llemotges, que segons deia hauria estat el successor de Marçal, i que havia estat testimoni de la presència del sant en l'Últim Sopar i en la crucifixió de Crist, de manera que el sant havia estat un dels 72 apòstols originals. Ademar, a més, de dir que el mateix Sant Pera va batejar al sant, el fa testimoni de la resurrecció de Llàtzer, hebreu de naixement, i parent proper de Sant Esteve.
La falsificació no va ser definitivament descoberta fins als anys vint del passat segle XX tot i que des del segle XVII ja havia perdut força credibilitat, però això no va privar que el 1854, monsenyor Buissas bisbe de Llemotges, demanés al papa Pius IX que atorgués a Marçal els honors de deixeble de Crist, cosa la Sagrada Congregació per unanimitat va negar. Tot i així, anys abans, el papa Joan XIX (1024-1032) ja l'havia reconegut com a apòstol i més tard el llemosí Pere Roger, papa amb el nom de Climent VI (1342-1352) l'havia declarat apòstol d'Aquitània.
També fins al segle XVII fou considerat el primer evangelitzador de Tolosa, d'acord amb una vita perduda escrita per Sant Sadurní de Tolosa i citada per Gregori de Tours a la seva Historia Francorum, però posteriorment aquesta opinió fou rebutjada pel gran erudit tolosà Guillaume de Catel (1560-1626) i altres.
Per regla general tota la vida del sant ha estat motiu de controvèrsia. Sant Marçal també va ser associat a santa Valèria de Llemotges, una màrtir llegendària del segle III o IV de la que es deia que, en ser decapitada pel seu pretendent en voler-se casar amb ell, havia agafat el seu cap i l'havia portat fins a Sant Marçal, morint als peus del sant.
També es deia que hauria arribat a França acompanyat del seu deixeble, sant Amador. Empresonat, fou torturat, però va sobreviure, i durant més de trenta anys va exercir el seu càrrec de bisbe.
I abans d'acabar, encara es podria afegir la Llegenda Àuria de Jaume de Voràgine, del segle XIII, que li atribuí una col·lecció exuberant de miracles, com resurrecció de morts i conversions en massa, ajudant-se d'una vareta que li havia donat el mateix sant Pere.

Vinguereu de Roma a França /// elegit predicador /// on guanyareu alabança /// de molt excel·lent Doctor [...]
El que sí que es dona per cert és que durant el regnat de l'emperador Deci (249-251), el papa Fabià I va enviar set bisbes des de Roma a la Gàl·lia per predicar l'Evangeli, essent un d'ells Marçal, que fou enviat a Llemotges. Els altres que l'acompanyaren varen ser Gacià a Tours, Tròfim a Arle, Pau a Narbona, Sadurní a Tolosa, Dionís a París i Austromoni a Clarmont d'Alvèrnia. Això el converteix en el primer evangelitzador de Llemotges i que és com avui en dia se'l considera. I també està el fet de que a la seva mort va ser enterrat fora de la ciutat, al costat de la Via Agrippa, convertint-se la seva tomba, situada en el camí de Sant Jaume, en un lloc de pelegrinatge important. Sobre ella va establir-s'hi una comunitat benedictina al segle IX, que donà lloc a l'Abadia de San Marçal, la qual va comptar amb una gran biblioteca i scriptorium, només inferiors als de Cluny. Però tot i la seva història i valor artístic, l'abadia va ser destruïda durant la Revolució Francesa i completament arrasada el segle XIX (en el seu lloc ara hi ha la plaça de la República, en el cor comercial de Llemotges) i només en resten alguns còdexs manuscrits dispersos que provenen de la seva biblioteca molts dels quals varen ser comprats pel rei Lluís XV que els va portar a París, i els va usar per crear la Biblioteca Nacional.
La cripta original, la que va donar lloc a l'abadia, va ser excavada entre 1966 i 1970, i es van descobrir diverses tombes, juntament amb un mosaic de l'Alt Imperi i dotze capitells romànics esculpits que avui es poden veure al museu diocesà de Llemotges.

Tot aquest seguit de despropòsits sobre la suposada vida del sant caldria buscar-lo en el gran flux de pelegrins que va patir, a partir del segle X, l'abadia de Sant Marçal, un fet que va encoratjar la creació d'un seguit de llegendes, de tal manera que a mesura que aquestes es multiplicaven, s'alterava cada cop més la realitat coneguda del sant.

Bookmark and Share