Artículos - Costumbres y tradiciones

GOIGS EN ALABANÇA DEL GLORIÓS SANT MATIES APÒSTOL I MÀRTIR VENERAT A CRESPIÀ

Revista de Banyoles
núm.1046, desembre 2020, pp.12-13.

Parlar de Maties, o el que és el mateix de Mataties o Macià, és parlar del 13é apòstol, doncs segons els Fets dels Apòstols, va ser triat apòstol després de la mort i resurrecció de Jesús de Natzaret per tal de substituir Judes Iscariot.

Aixis com lo Salvador /// en Betlem també nasquereu /// [...] testimoni vareu ser / de sos miragles famosos /// [...] en sa resurrecció /// gran goig experimentáreu /// lo triunfo contemplareu /// de las sua assenció.
De l'època anterior en que va entrar a formar part del que podríem anomenar el "cercle dels dotze" no se sap res, tot i que s'especula que va néixer a Betlem i que pertanyia a la tribu de Judà, una de les dotze tribus d'Israel, descendent del patriarca Judà, el quart fill de Jacob. També es pressuposa la idea de que ja deuria ser un deixeble de Jesús des dels primers moments i que seria un dels seus primers seguidors, des del moment en que Joan el Baptista el va batejar, formant part dels anomenant "setanta deixebles", que escollits per Jesús foren enviats per parelles, davant seu, a tots els pobles i llocs per on ell havia de passar. I fins i tot es creu que va ser testimoni de la Resurrecció de Jesús, arribant a presenciar alguna aparició del mateix.

Volent lo Col-legi sant /// dels Apostols provehir /// lo puesto, que va obtenir, /// y deixà, Judas vacant; vos ab Josep al instant /// á la sort sou destinat /// [...] Per disposició divina /// aá vos la sort os tocá, /// por apostol os nombrá [...]
Seguint amb aquesta línia, sembla ser que dies desprès de l'Ascensió de Jesús al Cel, Sant Pere va reunir a la comunitat cristiana, poc més d'un centenar de persones, i els va exposar que segons estava previst a les Escriptures, i desprès de la traïció i posterior suïcidi de Judes, un altre l'havia de substituir. I en conseqüència calia fer una nova elecció. Segons sembla es varen proposar dos noms: Josep, de sobrenom Barsaba o Bernabé, anomenat el Just; i Maties. Es va resar demanant a Déu que manifestés la seva voluntat i es va seguir el que era molt corrent a l'Antic Testament, fer-ho a sorts, per tal de que es manifestés la voluntat requerida, essent-ne l'escollit Maties.

Per les terres africanes /// vàreu predicar la Fe; /// les abelles que us seguien /// no varen picar mai més.
Que va fer a partir de llavors? Realment tampoc se sap, tot i que la tradició cristiana dona dues possibles versions a la que es pot afegir una tercera, considerada apòcrifa, que diu que fou enviat a predicar a la zona de l'actual Etiòpia, entre els caníbals, però que tot just arribar a la ciutat fou posat a la presó amb la resta d'estrangers arribats al país, on havia d'estar-s'hi trenta dies fins que fos devorat per la gent d'allà, però el darrer dia arriben Sant Andreu i alguns deixebles seus i l'alliberen miraculosament.
Sobre les altres dues versions, la primera afirma que va marxar a predicar a Etiòpia, marxant posteriorment cap a Sebastópolis (una antiga ciutat de la Capadòcia) on va morir. La segona de les versions en diu que va viatjar a predicar a Macedònia, des d'on es va traslladar primer a Amasea (a la vora del Mar Negre) i desprès, acompanyat per Andreu, a Edesa (Mesopotamia) i Sebastópolis, tornant finalment a Jerusalem on fou assassinat per ordre de Ananías ben Ananías, el summe sacerdot del Temple. Altre tradició diu que desprès de predicar per les costes del Mar Negre fou perseguit pels bàrbars de la zona que el varen crucificar.
I seguint amb les llegendes que envolten a aquest personatge, afegir que fou l'emperadriu romana Flavia Iulia Helena, també coneguda com a Santa Helena o Helena de Constantinoble qui va fer enviar les seves restes a Trèveris, al sud-oest d'Alemanya, essent la única tomba d'un apòstol situada al nord dels Alps.
A partir d'aquí, la que havia estat ciutat imperial va patir tot tipus d'invasions. Per ella varen passar el romans, els francs, els huns d'Atila i fins i tot el segle IX els vikings, de manera que entre uns i altres la varen saquejar i incendiar diverses vegades.
I no seria fins entrat el segle XII que en un treballs de restauració que es varen dur a terme a l'abadia benedictina de Sant Eucari, que tenia el seu origen en una comunitat cristiana nascuda a redòs de la tomba de Sant Maties, que varen tornar a sortir a la llum les restes del sant.
Tant bon punt la noticia arribà al món cristià, que els peregrins varen començar a arribar d'arreu de tal manera que el lloc va començar a ser conegut més pel nom de Sant Maties que no par pel de Sant Eucari, fins que finalment adoptà el nom del primer.
Fou un sant de gran popularitat a l'edat mitjana que va donar lloc a la creació de les anomenades Matthiasbruderschaften (Germandats de Maties) de les que avui en dia encara en sobreviuen punes 160 sobretot prop d'on es troba el monestir amb les despulles del sant. Grups que anualment organitzen peregrinacions per la qual cosa s'han creat tot un seguit de rutes, com la Mosel-Camino, el Hunsrück-Camino i el Eifel-Camino, algunes de les quals coincideixen amb les anomenades Rutes Jacobees, així com la ruta de senderisme, Matthiasweg, d'uns 240 km de recorregut.
A Maties se li atribueixen tres escrits apòcrifs, entre ells uns Evangelis.
La seva festa se celebra a l'església llatina el 14 de maig, tot i que Crespià, algunes comunitats autònomes com les Balears i Aragó, i les esglésies episcopalianes i luteranes i algunes altres tradicionalistes catòliques, la segueixen celebrant el 24 de febrer, que era la data en que es celebrava abans del Concili Vaticà II; i a l'església grega, el 9 d'agost.
Una curiositat entorn d'aquest sant és que és el patró dels jugadors de jocs d'atzar a causa de la forma com va esdevenir apòstol.
Se'l representa amb barca, amb una destral gran, un garrot o unes pedres; i també amb un llibre.

La mel que endolceix la vida /// i és llamí del paladar /// feu que brolli, generosa, /// de les bresques de Crespià /// Beneïu la Fira dolça /// del dia del vostre Sant /// que la celebrem amb joia; /// amb salut, i per molts anys.
A Crespià, pels volts de la festa del Sant es celebra la tradicional Fira de la Mel, una fira que té el seu origen a l'alta Edat Mitjana, i que si bé abans es duia a terme el 24 de febrer, en l'actualitat, la Fira es celebra l'últim cap de setmana de febrer.