Artículos - Biografias

JOSEP HOSPITAL PRAT, DE FIGUEROLES, PREVERE I BENEFICIAT DEL MONESTIR DE SANT ESTEVE

JOSEP HOSPITAL PRAT, DE FIGUEROLES, PREVERE I BENEFICIAT DEL MONESTIR DE SANT ESTEVE

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.215, novembre 2017, p.49.

Nascut al mas Hospital de Figueroles, a finals del segle XVII, era fill de Mateu Hospital Aulet i de la seva primera esposa, Anastàsia Prat, amb qui va tenir 5 fills: Pere Miquel, Josep, Maria, Martirià i Miquel. Es dona a circumstància, d’altra banda molt habitual en aquella època, de que quan en Mateu enviudà i es casà en segones núpcies amb Margarida Anna Serra, l'1 d'agost de 1712, també ho va fer el seu primogènit, en Pere Miquel, amb Francesca Serra, de Vilavenut.

Del seus primers anys, així com d'on cursà els seus estudis, no en sabem res fins l'any 1727 en que apareix com a clergue de Fontcoberta on aquell any funda un personat dotat amb 300 lliures, que abans d’acabar l’any augmentà en 200 lliures més. Un personat que aquell mateix any permuta amb amb Jaume Manyalich, obtentor del benefici de Santa Maria de Rombau de Sant Vicenç de Besalú.

Cinc anys més tard, el 1732, en virtut d'una sentència dictada pel Vicari General, obté també el benefici de Sant Francesc Xavier de Mieres, un benefici que encara posseïa a la seva mort, segons es pot llegir en un document en el que Dalmau Bustins, escolar de Sant Martí de Llémena, insta la col·lació de l'esmentat benefici vacant per òbit de Josep Hospital.

L'any 1737 el trobem que estant de clergue a Seguerò, permuta un personat fundat per ell mateix amb Jeroni Mirambell, prevere resident a Roma, obtentor del benefici de Sant Pere de Sant Esteve de Banyoles, a on es trasllada i on romandrà fins a la seva mort.

El 12 de maig de 1740 estava present quan en motiu de les obres que es duien a terme per enderrocar l'absis romànic de l'església del monestir, va caure al cim de l'altar major, una gran llosa de la volta que tancava el presbiteri, destruint l'ara que hi havia.

Vint anys més tard, el 21 d'abril de 1760, en motiu d'una gran sequera que feia perillar la collita dels camps, es va organitzar una processó per portar «lo Cos de Nostre Patró Sant Martirià» a l'estany, i en Josep juntament mossèn Puig, foren els dos encarregats de portar les relíquies del sant, sota el talam que era dut pels alcaldes de Serinyà, Cornellà i Sant Vicenç de Camos, així com per un regidor dels mateixos municipis.

El 1762 se l'esmenta com administrador dels Aniversaris del Monestir, és a dir que n'era l'encarregat d'administrar els diners o propietats que els difunts deixaven per que es celebressin diferents misses en la seva memòria.

I el 1766 ja se'l dona per difunt, tota vegada que aquell mateix any l'abat Ignasi de Francolí, confirma a Josep Ballada, el benefici porcioner, és a dir la d'encarregat de repartir les porcions de menjar, benefici que fins llavors ostentava Josep Hospital.

Desprès de la seva mort, el reverend Joan Lleopart, prevere i beneficiat degà del monestir de Banyoles, va fer entrega a la Parròquia de Fontcoberta del calze de plata del reverend Josep Hospital el qual l’havia deixat a l’Obra de Fontcoberta, de la qual n’era fill, sols amb la condició i obligació que dit beneficiat l’entregués a dita Obra, a la mort del reverend actual, que era el reverend Jaume Parer Faras. Així mateix, també posava com a condició que sempre i quan algun fill, parent o amic del mas Hospital de Figueroles, volgués dir missa tant es l’església parroquial com en la Mare de Déu de la Font se li deixés aquest calze.

La veritat es que tant sols he trobat dos descendents d'aquest mas que haguessin abraçat el sacerdoci. Un era un cosí d'en Josep, Joan Hospital Hort (1725-1800), fill de Martirià Hospital Aulet, jesuïta missioner a l'Equador, on el va agafar l’ordre d’expulsió dels jesuïtes decretada pel rei d’Espanya, i que el va dur a refugiar-se a Ravenna (Itàlia), on va morir. I un altre va ser el també jesuïta Francesc Xavier Butinyà Hospital (1834-1899) fundador de l’ordre de les “butinyanes” també descendent d'aquesta família, concretament d’en Pere Hospital Aulet.

I també esmentar que el lligam dels Hospital amb Fontcoberta ja venia, si més no de dos generacions anteriors, tota vegada que a la llinda de l’habitatge de l’ermita de la Mare de Déu de la Font, on hi havia un ermità, amb majordona, fins al 1917, s'hi pot llegir «Any 1683, Josep Hospital. Donada». En referència a Josep Hospital Guixeras (mort el 1695), avi del clergue Josep Hospital Prat.

Bookmark and Share