Artículos - Biografias

GUILLEM GALCERAN II DE CARTELLÀ, SENYOR DE FALGONS I CAP DE L'EXÈRCIT DELS ALMOGÀVERS

GUILLEM GALCERAN II DE CARTELLÀ, SENYOR DE FALGONS I CAP DE L

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.236, agost 2019, p.40.

Fill d'Arnau Guillem II de Cartellà i de la seva segona esposa Orpai de Romagós, Guillem Galceran II de Cartellà va ser senyor d’Hostoles i de Pontons, de Cartellà i de Falgons, i comte de Catanzaro. Nascut a Hostoles l'any 1232 va casar en primeres núpcies amb Blanca de Creixell que li va donar tres filles: Sibil·la, casada amb Francesc de Requesens; Ermessenda, casada amb Bernart-Hug de Serrallonga, baró de Cabrenys; i Guisla, monja del monestir cistercenc de Santa Maria de Valldaura. Mes endavant va contraure nou matrimoni amb Brunissenda de Cabrera, que li va donar tres fills més: Arnau Guillem; Agnès, casada amb Jaume de Besora, senyor de Besora; i Guillem Galceran III,que fou senyor de Cartellà i Falgons.

De temperament rebel i bel·licós, durant la primera meitat de la seva vida fou senyor feudal molt dur, quasi en permanent revolta contra el seu Rei. Va ser empresonat, gitat de Pau i Treva en diferents ocasions i obligat a retornar diverses vegades al seu castell d'Hostoles que sovint fou refugi d'enemics del Rei, arribant a ésser excomunicat pel bisbe de Girona.

L'any 1267 fou enviat per Jaume I a Tlemcen-Argèlia, amb el càrrec d'ambaixador i alcaid de la milícia cristiana.

Va retornar a Catalunya on s’adherí a la rebel·lió dels nobles contra Pere el Gran, essent fet presoner a Balaguer el 1280. Dos anys desprès quan s'estava gestant la conquesta de Sicília, el mateix Pere el Gran reclamà la seva presència, arribant a esser nomenat capità general de les forces de terra i virrei de Sicília.

En acabar va ser cridat a defensar el principat, com a lloctinent de l'infant Alfons a l'Empordà, durant la Croada contra la Corona d'Aragó, en la que l'exèrcit croat va ser derrotat i el seu líder, Felip III l'Ardit va morir. Aquesta Croada, declarada pel papa Martí IV contra Pere el Gran, per la seva intervenció en els afers sicilians en contra de la voluntat papal, va ser un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.

Assegurat el territori català, prengué partit per Frederic II S'enfrontà a les forces navals i terrestres dels Anjou, vencent-les repetidament. El 1297, a la batalla de Catanzaro derrotà al fins llavors invencible almirall Roger de Llúria, passat al bàndol contrari; en compensació i agraïment per la gesta fou nomenat comte de Catanzaro. Com a governador de Calàbria i cap de les forces almogàvers alliberà Catània del setge de Robert d’Anjou i dirigí nombroses altres batalles: la de la Falconara, la de Gagliano (on va va derrotar l'exèrcit napolità de Carles II d'Anjou), la de Ponza, la d'Orlando, el setge de Sciacca... i, amb Blasco d'Alagó el Vell, va aconseguir derrotar novament els angevins al setge de Messina de 1300.

Després de disset anys d'enfrontaments entre els comtes-reis catalans i el casal francès dels Anjou, Guillem Galceran de Cartellà es convertí en el mediador dels pactes que portaren a la Pau de Caltabellota, signada l'any 1302, que va posar fi definitivament a les hostilitats per Sicília.

Mentre els almogàvers formaven la Companyia Catalana d'Orient, va tornar a Catalunya, al seu castell Hostoles on va morir amb més de 80 anys.

D’ell, el cronista Ramon Muntaner va dir que era un dels millors cavallers del seu temps, tot comparant-lo a Lancelot.

Bookmark and Share