Artículos - Biografias

FRANCESC D'ESCOFET I DE ROGER, CABISCOL I CAMBRER DE SANT ESTEVE

FRANCESC D

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.230, febrer 2019, p.46.

Fill de Josep Escofet Matas, secretari de Cambra de la Reial Audiència de Catalunya, i d'Eulàlia Roger, els Escofet eren originaris de Figueres i disposaven del privilegi de ciutadania honrada des de l'any 1728 en que Felip V va concedir-li a l'avi d'en Francesc.

El 21 de març de 1748, essent monjo del monestir de Sant Pere de Besalú, el barceloní Francesc d'Escofet i de Roger, va professar al monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona en presencia de Francesc Cortada, abat de Sant Pere de Roda, per comissió d'Antoni de Barrera, prior de Besalú.

El 1753 fou nomenat cabiscol del monestir de Banyoles, càrrec que exercí fins el 1768 en que va esdevenir cambrer del mateix monestir, lluint, llavors, en el seu escut d'armes, un lleó passant i tres estels. Mentre estava al monestir de Sant Esteve de Banyoles va assistir a diversos capítols generals de la Congregació: a Sant Pau del Camp de Barcelona (1768 i 1774) i a Nostra Senyora de la Penya de Graus (1771). Va ser escollit covisitador de Catalunya (1771) i també per formar part del Definitori (1774), actuant com a síndic de Camprodón (1768 i 1771) i de Serrateix (1774). Serà precisament en aquest darrer capítol on llegirà una carta en la que diu que fa vint-i-un anys que vesteix la santa cogulla; que els primers anys els va passar al noviciat estudiant Filosofia i Teologia, havent defensat el acto general de Filosofia en el Capítulo General de 1749 y el de Theologia en el de 1752...; que el 1756 fou cridat pel seu monestir per exercir «al col·legio de la Religión a leer la Cathedra de Filosofia» on ha estat dotze anys, tres ensenyat filosofia i nou teologia, sense comptar el actes literaris presidits dins del mateix claustre, doncs diu que «presidió nueve de públicos, y entre ellos cinco de generales, esto es tres en los tres Capítulos G.les de 1759, 1765 y 1768, y los otros dos en otras ocasiones fuera del Capítulo» també en aquest temps a fet «el sermon funebre en el Cap.lo Gen.l de 1759» i que des de fa tres anys té el càrrec de sub-prior del Col·legi de Sant Pau del Camp. Finalment acaba dient que suplica que se li concedeixi la jubilació, cosa que és acceptada.

El 1762 fou nomenat membre de l'Acadèmia de les Bones Lletres, entitat que va presidir a partir de 1785, i on presentarà diversos treballs d’història eclesiàstica catalana.

El 1777, desprès que en la reunió de la Congregació Claustral, es comenti que el Rei Carles III havia demanat que calia tenir a Madrid, com a Síndic i Diputat, un monjo de confiança, en Francesc d'Escofet és escollit per dur a terme aquest càrrec, el qual exercirà fins el desembre de 1780, en que va ser promogut al càrrec d'abat de Serrateix, en substitució de Martín Martínez de Aspurz, mort el gener d'aquell any. A començaments de l'any següent, per mitjà d'un procurador, va prendre càrrec de l'abadiat, exercint-l'ho al llarg de quatre anys fins que fou electe pel monestir barceloní de Sant Pau del Camp i de Sant Pere de la Portella.

En el temps que va estar al front del monestir de Serrateix va renovar l'interior del Palau Abacial, per la seva banda nord, va fer un llegat important per a la construcció del nou claustre i va pagar l'orgue nou.

Bookmark and Share