Artículos - Biografias

EL MESTRE NARCÍS VASALLO DOMÈNECH

EL MESTRE NARCÍS VASALLO DOMÈNECH

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.220, abril 2018, p.60

Nascut a Besalú el 2 de novembre de 1879, va obtenir el grau de mestre nacional, arribant a Banyoles l'any 1901 per fer-se càrrec d'una de les dues aules de nens de l'escola de la Vila —l'altra estava a càrrec d'en Francesc Estartús i la de nenes de la Teresa Gascons—, càrrec que exercí fins l'any 1903, període en el que a les nits també donava classes gratuïtes per adults –per aquest concepte rebia un sobresou de 275 pessetes, que es venien a afegir al sou de mestre que en aquells moments era de 1.100 pessetes.

L'any 1904 i fins el 1909 va dirigir la seva pròpia escola, al carrer de Sant Martirià, el Col·legi Cervantes, en el que s’impartien classes de: «gramática, aritmética, geografía, derecho cívico, fisica y algunas otras materias». Dos anys més tard, va muntar un cinema a la plaça Major, que es va inaugurar el dia 16 d'abril de 1911 com reflecteix el Setmanari de Banyolas d'aquell dia «Para avuy está anunciada l'inauguració del Cinematógrafo que el Sr. Vasallo ha instalat en la casa de la viuda Masgrau, de la Plaça» (on avui en dia hi ha Can Duran).

En aquests anys, es va involucrar en la vida cultural ciutadana. Va ser membre de la junta directiva de Lliga de defensa de l'Agricultura, Indústria i Comerç de Banyoles i Comarca; tresorer de la societat de socors mutus Los Progresistas Españoles, i vocal de la secció d'estudi de l'Ateneo Bañolense. El 1917 l'ajuntament li deixa «los gigantes, cabezudos y caballines» per una funció al Teatre Principal a la plaça del Teatre, del que sabem que el 1919 en portava la seva programació, així com la del cinema Modern.

L'1 de maig de 1919 es fa càrrec de l'escola de Les Escaules (Alt Empordà) i a partir de llavors comença un llarg pelegrinatge, com a mestre, per diverses ciutats espanyoles ; per una carta escrita el 25 de juny de 1924 a Josep Alsius, en la que li demana que li envií una herba anomenada Escabellosa per poder curar l'epidèmia del xarampió que hi ha a la regió on es troba de mestre, sabem que està a Maeztu (Alaba); el 1926 es destinat a Echávarri-Viña (Etxabarri-Ibiña), també a la província d’Àlaba, on encara estava el 1929, ja que el seu nom, associat a aquesta població, surt en una revista referent a una subscripció nacional per erigir un monument a la Reina Maria Cristina en la que col·labora amb 1,25 pessetes; el 1931 a Vitòria; a finals de 1934 es farà càrrec de l'escola número 1 de L'Arboç (Alt Penedès), on romandrà durant la Guerra Civil. Acabada aquesta i després de ser sotmès al preceptiu procés depuratiu, el 1939 va ser confirmat de nou en el càrrec de mestre d'aquesta població; el 1941 el tornem a trobar exercint a Àlaba i el 1942 de nou dins la província de Tarragona.

Es va casar amb l'Amparo Pons Baquedano, filla d' Antoni Pons Arnau I de Maria Anna Baquedano, la vídua d'en Josep Toribi de Ameller.

D'aquest matrimoni varen néixer dos nois i tres noies, entre d'ells l'Albert que va casar amb Teodora Menoyo i que va morir a Vitòria (Alaba) el 18 de maig de 2010; la Maria, nascuda el 1917 i la Carmen, morta als pocs dies de néixer i que fou enterrada al cementiri de Banyoles, el 28 de maig de 1921 (quan, en principi, en Narcís estava destinat a l'Empordà).

Bookmark and Share