Articles - Sortides i viatges

UNA EXCURSIÓ EN EL TEMPS: ENTRE EL NEOLÍTIC MITJÀ I EL CALCOLÍTIC

UNA EXCURSIÓ EN EL TEMPS: ENTRE EL NEOLÍTIC MITJÀ I EL CALCOLÍTIC

Butlletí del Centre Excursionista de Banyoles
núm.433, desembre 2008-març 2009, pp.13-14

Article escrit juntament amb Joaquim Oliver "Xari"

Des de fa quatre anys, i com un acte més dels organitzats amb motiu de la nomenada Setmana de la Ciència, Astrobanyoles i la Secció d'Excursionisme Clàssic del Centre Excursionista de Banyoles, hem dut a terme una sortida conjunta. Enguany, el tema escollit ha estat el megalitisme, i per això el passat dissabte dia 8 de novembre, ens vàrem desplaçar a Roses, per dur a terme una excursió per aquesta zona nord de l'Empordà, que aplega prop de 150 megalits, el que representa un vint-i-cinc per cent del total dels menhirs trobats a Catalunya.

Així doncs, com si un cop a l'any voléssim retre un homenatge als primers excursionistes catalans que l'any 1876 crearen l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, i que amb els anys donaria lloc al Centre Excursionista de Catalunya, a les a les 10:45 i amb les "bateries carregades" desprès d'esmorzar, varem començar 1'excursió sota la guia del bon amic Josep Tarrús, arqueòleg i director del Museu Arqueològic de Banyoles.

En total érem 37 les persones que ens posàvem en marxa des de l'aparcament que hi ha al capdamunt del carrer de Pitàgores de Roses, i allà mateix vam poder veure el primer dels monuments: el Dolmen del Cap de l'Home o de la Sureda d'en Mairó. Aquesta es una construcció de planta trapezoïdal, realitzada en mineral de gneis; la llosa superior ha estat restaurada, i conserva quatre lloses verticals. Està orientat al sud-est i es pot datar entre els anys 3200 i 3000 a.C.

A tocar mateix d'aquest dolmen, surt un camí que ens portarà al següent monument funerari, el Dolmen del Llit de la Generala o de la Sureda d'en Falp. Al igual que l'anterior es un dolmen de corredor, però en aquest cas de granit, molt mes ben conservat, on es poden veure molt ben definits tant el corredor d'entrada com el cercle de pedres que l'envoltaven i que eren la base on començava el túmul de terra que el cobria quasi al complert deixant tant sols l'entrada lliure, que era el lloc per on s'entraven els difunts per tal de dipositar-los al fons. La particularitat d'aquesta construcció es que la cambra no segueix el mateix eix que el corredor, cosa que ens ve a dir que, quan es va construir, es van adonar que la orientació no era la correcta i van voler corregir-ho desviant el corredor d'entrada.

Seguint el corriol, passarem per un seguit de murs de pedra seca que separen unes finques de les altres, i arribarem a un paratge on les restes d'una casa cremada ha donat nom a diferents elements. El primer d'ells es un bloc de gneis, de 2,90 m d'alçada i que està travessat per una veta de quars blanc, conegut com el Menhir de la Casa Cremada-I. En alguns casos, segons explicà el nostre guia, hi pot haver-hi ofrenes enterrades al peu de la pedra i aleshores permet una datació mes o menys aproximada, però en aquest cas en no haver-hi cap resta, però tenint present la proximitat amb altres elements megalítics es pot datar entre el 4000 i el 2000 a.C. Seguint pel mateix camí i deixant la badia de Roses a la dreta trobarem les restes de l'anomenat Dolmen de la Casa Cremada, tot i que hi ha qui li diu Cista de la Casa Cremada. La diferència entre un i altra es que el primer era reutilitzable mentre que en segon era per un sol ús, i segons ens explicà en Josep Tarrús la confusió ve donada pel fet de que en aquest cas les pedres que es conserven son petites i per això se'l coneix amb el nom de Cista. D'aquest possible dolmen de corredor falten les pedres de la capçalera, las del davant i les del corredor i només se'n conserven dues de laterals.

Camí del tercer monument d'aquest paratge, trobarem diverses construccions que ens recorden l'època d'esplendor d'aquesta zona vitivinícola, abans que la fil·loxera en fes acta de presència a finals del segle XIX. Son les barraques o cabanes de vinya, fetes de pedra i cobertes amb falsa cúpula, i que els pagesos i pastors feien servir per guardar-hi els estris i resguardar-se de les inclemències del temps. El darrer monument al que feia referència es un altra menhir, el Menhir de la Casa Cremada-II, de forma d'estela i base triangular, te unes mides mes petites que l'anterior.

Camí amunt i mentre seguim contemplant les parets de pedra seca dels marges del camí i les cabanes fetes amb el mateix sistema arribarem al que es considerat el monument megalític mes important de Catalunya, declarat monument històric-artísitic l'any 1964: el Dolmen de la Creu d'en Cobertella. En bon estat de conservació, tot i que s'havia fet servir de cors dels porcs del mas que hi havia a tocar i per aquest motiu l'havien emblanquinat per dins, disposa d'una gran galeria coberta per una llosa de quatre tones, que fa 5,20 de longitud, 2,45 d'amplada i 2,14 d'alçada.

Seguint el nostre recorregut científic paisatgístic, i després de travessar la vall, agafarem un corriol que surt al peu mateix de la carretera i en una forta pujada, flanquejada per una gran plantació de vinyes ens portarà a la darrera de les zones megalítiques. En primer lloc trobem la Cova-Dolmen del Rec de la Quarentena-II, una cova que com el mateix nom indica es va fer servir per allotjar els mariners infectats i que els vaixells descarregaven en el proper port de Roses. Es tracta d'una cavitat natural, una cova de fractura, al que se li ha afegit un corredor artificial de lloses, de les quals se'n conserven tres i una estela funerària.

Des d'aquí mateix, i abans d'anar a trobar el darrer dels monument megalítics, aprofitem per gaudir de la impressionant vista del golf de Roses i la del Puig Rom, situat en primer terme. Un antic enclavament visigòtic, on durant una vuitantena d'anys, entre el 630 i el 710, un grup de guerrers encapçalats per Aquila-II, cosí del rei visigot Vamba, s'instal·là, o millor dit, s'independitzà, arribant fins i tot a encunyar les seves pròpies monedes d'or.

Per últim, un pocs metres mes amunt trobarem la Cova-Dolmen del Rec de la Quarentena-II, mes petita que l'anterior, però del mateix tipus, i els Gravats prehistòrics del Rec de la Quarantena-I, que son uns gravats, en forma de creu, fets en unes pedres que hi ha per damunt de la Cova.

Quan mirem el rellotge ja son les dues del migdia, ens ha passat el temps sense adonar-nos, però es que les explicacions del nostre guia ens han fet gaudir d'una matinal inoblidable, però ja es hora de pensar en tornar...... i en dinar. Per la primera només cal seguir el camí per el que veníem i en un quart d'hora estarem al lloc on havíem deixat els cotxes.... per la segona, ens desplacem a Peralada, on enmig de costelles, pa amb tomata i cava, seguim parlant de monuments megalítics i altres projectes.

Bookmark and Share