Articles - Sortides i viatges

UN VIATGE EN EL TEMPS A TRAVÈS DEL NOSTRE PATRIMONI

UN VIATGE EN EL TEMPS A TRAVÈS DEL NOSTRE PATRIMONI

L´agenda
núm.56, març 2017, pp.44-45

No és, ni molt menys, que hagi inventat la màquina del temps, però el que passa és que en una comarca com la nostra, de tant sols 262 km quadrats, el que la converteix en la tercera més petita de Catalunya, podem fer un recorregut, que comença al terciari inferior, a traves del seu patrimoni, ja sigui paleontològic, arqueològic o arquitectònic. I com que l’extensió d’aquest article no ens permet fer una parada a totes les restes patrimonials, en destacaré tant sols alguns d'ells.

Començaríem aquest recorregut pel Turó del Castell, al terme de Porqueres, on s'han trobat restes d’un cocodril marí d’ara fa 48 milions d’anys. D'aquí, i encara dins del mateix municipi, faríem un salt en el temps, fins el jaciment paleontològic de la Bòbila d'Ordis, un jaciment datat entre el pliocè i el plistocè inferior (entre 1 milió i uns 800.000 anys), on s'han extret restes de rinoceronts, hipopòtams i elefants, i desprès al d'Incarcal, dins del terme de Crespià, un jaciment del plistocè inferior, ric en material ossi localitzat dins d’antigues dolines reblertes d’argiles i que ha preservat restes de fauna com el felí de dents de sabre, l’elefant meridional, l’hipopòtam, el cérvol megacerí i el cavall.

Un nou salt en el temps ens portaria ja a les Coves de Serinyà, conjunt de jaciments prehistòrics, situats entre el paleolític mitjà i el superior, que va ser utilitzat com a refugi tant per animals, com per l'home de Neandertal i l'home modern, i que el converteix en el millor jaciment de l'Europa occidental per conèixer el pas de l'home de Neandertal a l’home modern, i on s'ha trobant una gran quantitat de restes dels seus habitants, entre elles una dent humana datada en uns 200.000 anys, que està considerada la resta humana més antiga trobada a Catalunya.

A Banyoles, a la riba de l'estany, trobem un assentament humà de les primeres comunitats pageses del mediterrani occidental, el poblat neolític de la Draga (entorn 3.200 anys aC). Un jaciment excepcional, en un medi aquàtic, que ha permès recuperar eines de fusta, objectes de cistelleria i de ceràmica i altres peces relacionades amb el dia a dia de la comunitat. en perfecte estat, així com recuperat una important col·lecció d'eines, estris i restes elaborades amb matèria orgànica.

Una mica més modern, encara que sembli que no ha de ser així, és el megalitisme, que a la comarca està representat pel dolmen de Can Closas, al municipi de Porqueres, un dolmen del tipus galeria catalana, amb una cambra funerària rectangular i un corredor ample més baix que la cambra, que es podria situar entre finals del quart mil·lenni aC. i inicis del tercer, i el dolmen del Turó de Sant Dalmau o de la Mota, al municipi de Palol de Revardit, més o menys de la mateixa època que l'anterior, frmat per un sepulcre de galeria coberta amb una llosa transversal al final de l'habitació.

Seguint amb aquest viatge, tornaríem de nou al turó del Castell, i en concret al poblat ibèric del Mas Castell de Porqueres, un habitat del segle VII aC, que ha proporcionat una gran riquesa de materials arqueològics.

Ja dins la nomenada era cristiana ens tindríem que situar primer al municipi de Camòs, a la vil·la romanovisigoda de Vilauba. i més tard al de Cornellà del Terri, a tocar del terme municipal de Palol de Revardit, on es troba la bòbila romana d'Ermedàs, un extens centre artesanal d’època romana, una bòbila dedicada a la fabricació d’objectes de terrissa destinats a diverses funcions d’us quotidià. I si ens atenim a la cronologia tindríem que tornar de nou al Mas Castell de Porqueres, ja que en aquest lloc també s'hi ha trobat una necròpolis tardoromana i una basílica paleocristiana que va del s. IV al s. VII dC., i tot just a tocar d'ell, el millor representant de l'art romànic que hi ha al Pla de l'Estany, l'església de Santa Maria de Porqueres, que podríem completar amb una visita a les pintures romàniques de l'església de Sant Cugat de Rabós del Terri, dins del municipi de Cornellà del Terri.

Per gaudir del gòtic ens hem de quedar a Banyoles, amb l'església de Santa Maria dels Turers i l'edifici de la Pia Almoina. Desprès vindria el Renaixement, amb petits elements com són les portalades d'algunes esglésies de la comarca (Fontcoberta, Santa Llogaia del Terri, Vilademuls) i finestres a moltes masies (Can Traver d'Usall, Can Pardala d'Ollers...), el monestir de Sant Esteve de Banyoles, que en una gran part seria d'estil neoclàssic-barroc (XVIII-XIX), el modernisme de Can Rovira de Sant Miquel de Campmajor i el noucentisme (XX) de Can Gussinyè de Banyoles.

Bookmark and Share