Articles - Sortides i viatges

PER LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA

PER LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA

Centre Excursionista de Banyoles
núm.445, gener-març 2012

Aquest mateix article es va publicar a El Butlletí d'Astrobanyoles, núm.3, octubre 2012, pp.10-11

Un anys més, i amb aquest ja en van set, el Centre Excursionista de Banyoles va col·laborar amb les activitats que es duen a terme durant l'anomenada Setmana de la Ciència, i en concret, a banda de cedir la sala d'actes per dur a terme un parell de conferències, el dissabte 12 de novembre dirigí una sortida al volcà de Santa Margarida, dins la zona volcànica de la Garrotxa.

I com ja va sent habitual en aquest tipus de sortides, el lloc de trobada fou, a les vuit del matí, en un dels aparcament d'una de les àrees comercials que hi ha a l'entrada de Banyoles. Un cop distribuïts els vint i escaig "excursionistes" en els cotxes, enfilarem la carretera de Santa Pau, tot passant per Olot, per tal d'evitar els revolts, fins arribar a l'aparcament del volcà de Santa Margarida, on en Joan Surroca - guia d'aquesta primera parada - ens va donar un seguit d'explicacions, unes sobre sismologia, i en concret sobre els terratrèmols que l'any 1427 i 1428 assolaren la comarca, i que a Banyoles foren causa de que el monestir de Sant Esteve quedes mig enrunat, i unes altres sobre vulcanologia, incidint en els diferents tipus d'erupcions que ha patit aquesta zona al llarg de la seva història, com poden ser les estrombolianes, les explosives i les mixtes. I per últim ens parlà dels dos volcans més característics de l'indret: el Croscat, d'origen estrombolià, i el de Santa Margarida, d'origen mixt.

Un cop acabada aquesta primera explicació, ens varem dirigir cap aquest darrer volcà, tot creuant un bosc format per castanyers, alzines i roures, on els primers rajos de sol que tímidament s'obrien pas enmig de la boira, ens oferiren un espectacle indescriptible, barreja de llum i color. Desprès d'un pujada força empinada pel mig d'aquest bosc, arribarem just a l'extrem superior del conus volcànic, des d'on vam poder contemplar tot el crater i la petita ermita romànica, que dona nom al volcà, enclavada tot just al mig del prat i on ens varem dirigir a continuació. Situats al bell mig del cràter en Joan ens impartí una nova xerrada, primer sobre la formació i composició de l'indret on ens trobàvem, la seva erupció, els materials piroclàstics, les "bombes de lava", ... i sobre tot el seu terra format de greda, producte de les erupcions, i desprès sobre la vegetació que ens envoltava - doncs no ens hem d'oblidar que enguany a banda de ser l'any internacional de la química, també ho és dels boscos - fent nos notar la diferencia de vegetació que hi havia entre la banda solana i l'obaga. Així ens va parlar de roures, alzines, faigs i molts altres components del món vegetal.

De tornada a l'aparcament, agafarem de nou els cotxes i ens varem dirigir cap a la segona parada del matí, l'aparcament de la Fageda d'en Jordà, on ens trobarem amb la resta de la gent i amb el segon guia de la jornada, la Dolors Salvadó, professora de l'IES Josep Brugulat, la qual, després d'endinsar-nos dins d'aquest meravellós bosc de faigs, ens va donar una nova xerrada. Aquest és un bosc que es troba assentat damunt d'una de les colades de lava que va emetre el Croscat, motiu pel qual podem gaudir d'aquest espectacle botànic en una cota relativament baixa - uns 500 m. - i planera, tret dels característics "tossols", unes prominències del terreny que poden arribar assolir els 20 metres d'alçada. Doncs be, enmig d'aquest indret la Dolors ens parlà de nou de vulcanologia, i com no, de botànica. Una xerrada força interessant, acompanyada d'apunts que repartí entre la cinquantena d'assistents, i que vingué a reforçar i ampliar, per als que ja havíem fet la primera part de la sortida, la que ja ens havia fet en Joan.

Per últim, i com a darrera parada, anàrem a visitar la Cooperativa la Fageda, una empresa dedicada a la producció de lactis, principalment als iogurts, situada dins la mateixa fageda i que dona feina a gent amb discapacitats mentals i/o amb infermetats mentals cròniques.

Be, he dit que era la ultima parada, i m'havia deixat el colofó de la jornada, el dinar a l'Hostal de Sant Miquel, on enmig de canalons, peus de porc i vi negre, varem acabar d'arrodonir aquesta matinal.

Bookmark and Share