Articles - Sortides i viatges

AMB RAQUETES DE NEU PEL COLL D'ARES

AMB RAQUETES DE NEU PEL COLL D

L'Agenda
núm.54, gener 2017, pp.42-43.

Tot i que encara ens queda per davant la festa de Reis, podem dir que ja hem deixat enrere el seguit de festes i àpats del mes de desembre i enfilem un nou any amb nous propòsits, que això sí, tardarem 365 dies en saber si els haurem acomplert o no. Però el que sí que està clar, és que desprès dels excessos nadalencs ?gastronòmicament parlant? ens cal fer alguna mena de propòsit per recuper-nos de tants de torrons, rostits, canelons, escudelles,... i no en parlem dels vins i licors. Ens hem de «desintoxicar» i una manera molt bona de fer-ho és sortint a passejar per la natura, de fer el que s'anomena «senderisme», però com que és un mes en que la neu ja fa la seva presència, fer-ho amb raquetes de neu és una opció.

El que antigament era una eina essencial per a qualsevol persona que necessités moure's per zones on nevava sovint, avui en dia s'ha convertit en un esport, que al poder-lo adaptar al nostre ritme, fa que no es requereix-hi d'un esforç físic excessiu.

Avui en dia en la majoria de les pistes d'esquí hi ha circuits adaptats per a practicar aquesta modalitat esportiva, però això comporta que en moments donats puguem trobar massa gent, cosa que, als que ens agrada gaudir de la natura, o com deia Lord Byron, ens agrada «somniar entre les roques per turons i rius [...] submergir-nos en la màgia de la natura», faci que no ens trobem còmodes. Per això us proposo un circuit que faig a vegades i que acompleix amb escreix les meves expectatives: està a poc més d'una hora de cotxe, hi ha unes vistes espectaculars i no hi ha problemes d'aparcament.

I aquest lloc no és altre que el Coll d'Ares, un punt a cavall entre les comarques del Ripollès i el Vallespir, antic pas fronterer entre Espanya i França i en el que encara es poden veure les construccions duaneres. És tot just passada aquesta construcció, que trobarem a mà dreta, on deixarem el cotxe i des d'on on començarem la nostre passejada, ja calçats amb les raquetes. I veieu que dic passejada i no pas excursió, doncs la intenció d'aquest article és que si no heu fet mai raquetes, descobriu el plaer d'un esport que, amb poc esforç, ens apropa a una natura que d'una altre manera ens estaria vedada fins que arribés el bon temps.

Des d'aquest punt, situat a 1512 metres d'altitud i en direcció sud/sud-est arranca un camí, amb una vista espectacular, que desprès d'uns 500 metres gira en direcció oest i voreja, per la seva banda nord, el pic de Montfalgars de 1610 metres d'altitud i al que podem pujar, si ens desviem del camí, en una ascensió que ens permetrà gaudir de les avantatges de caminar amb raquetes.

Malauradament una replantació de pins que es va dur a terme fa uns anys ens privarà de poder gaudir de la vista que podríem esperar després d'haver fet el cim, però això no vol dir que no sigui el moment de treure l'entrepà i gaudir del nostre entorn.

Desprès, és cosa nostra, o bé seguim pel camí que veníem, per tal de fer una mica més d'exercici, o be tornem enrere. No és una gran excursió, ni molt menys, és una passejada, però com ja he dit és una manera de que proveu les raquetes i que li trobeu allò que, per exemple a mi m'havia donat l'esquí de muntanya «endinsar-me en el silenci per regions boscoses» però que per culpa d'una lesió vaig tenir que deixar de costat.

Si ho proveu, de bon segur que repetireu, i tant sols cal que busqueu un camí al que la neu ha convertit en intransitable.

Bookmark and Share