Articles - Indústries i comerços

UN PETRICÓ DE LLET

UN PETRICÓ DE LLET

El Mirador. La revista del Pla de l'Estany
núm.58 i 59, juliol i agost 2010

Refredament, clarificació o neteja, pasteurització, desnatat, additius, homogeneïtzació, esterilització ... i per fi l'envasat. Ja ho veieu, un munt de processos els que pateix la llet des de que surt de la vaca fins que s'envasa. Això si, i tot s'ha de dir, l'augment del temps de conservació es espectacular, arribant fins i tot als 5 mesos en la llet UHT ... si es que encara es pot anomenar així, per que la veritat es que ben poc en deu quedar d'aquella llet que calia bullir i de la qual el primer que fèiem era barallar-nos amb la resta dels germans per veure qui es menjava aquell tel de nata, que surava, barrejat amb sucre.

Però tot i que a les grans ciutats ja varen començar a publicar-se lleis que obligaven a traslladar els estables fora dels centres urbans (a Barcelona el decret porta la data de 1918), no serà fins els anys seixanta que comencin a fer-se llistes dels denominats establiments insalubres, cosa que no volia dir que no es pogués comercialitzar el seu producte principal: la llet, la qual es va seguir venent a granel, o be a les pròpies botigues o be a domicili, un fet ben habitual encara a la Banyoles de les darreries del segle passat i que no va desaparèixer fins que a finals de 1990 un decret regulà la venda de llet certificada crua i es prohibí la venda de llet crua a granel, per tal d'evitar que es transmetessin malalties com el tifus o la tuberculosi, per culpa de no bullir-la adequadament.

Ara, ens hem de conformar amb llets que segons el tractament tèrmic rebut es poden classificar en pasteuritzades, esterilitzades o UHT (Ultra Hight Temperature); a més a més, segons el contingut en greix aleshores es divideixen en senceres, semi-desnatades o desnatades i per últim encara les podem classificar segons el seu contingut en aigua, en evaporades, concentrades, condensades o en pols. En resum, una carta de llets per a tots els gustos, però a mi personalment encara m'agrada mirar enrere i recordar, amb una certa nostàlgia, aquella llet acabada de munyir; l'estable de can Pipa, on fins fa ben poc encara s'hi podien veure les vaques estabulades; la Llúcia, que fins ben entrats els anys noranta del passat segle encara empenyia el seu carretó carregat amb les lleteres; o la botiga de Can Sala dels Turers, amb els seus rajols enllustrats i aquella olor ....

Però en fi anem per pams, doncs una cosa eren les lleteries, l'altre el lloc on estava estabulat el bestiar, i un altre les persones que anaven pel carrer venent la llet que, normalment, produïa el seu propi bestiar.

Les lleteries eren unes botigues on es podia comprar la llet acabada de munyir, perquè les vaques eren en un estable a la rebotiga o ben aprop d'ella. Aquests locals, que en un principi tenien un taulell, amb els estris per mesurar la llet, i a vegades un embut i poca cosa més, amb el pas dels anys varen anar ampliant el ventall de productes i van començar a vendre'n derivats, com ara nata, formatge, mantega, iogurts, recuits, ... però també s'ha de dir que en algun d'ells, ni tants sols hi havia el taulell, doncs eren particulars que venien la llet a casa seva. I si hem de començar per un, tindríem que fer-ho per l'establiment que hi havia sota les voltes dels Turers la lleteria d'en Planas, més coneguda com Can Sala, que a banda de vendre llet - al propi establiment o be per les cases - també tenien mantega, iogurts i nata. Fou l'establiment més important de Banyoles i si be al començament en feien prou amb el seu propi bestiar, que tenien estabulat al carrer de la Divina Pastora, amb el pas del temps, se'l van vendre i es van dedicar a recollir la llet per diferents masos de la comarca. Un cop la llet arribava als Turers, ells mateixos la pasteuritzaven (escalfant-la primer i refredant-la bruscament desprès).

Però a banda d'aquest establiment tant emblemàtic, i que fou un dels darrers en tancar les seves portes, son molts els establiments d'aquests tipus que s'hi trobaven pels seus carrers. Com a Can Xipis de Mata que a banda de vendre llet també elaboraven recuits, o a Ca la Consuelo de la plaça de les Rodes on hi havia un estable amb vaques estabulades on hi venien llet, el mateix que feien a Can Fares del carrer de les Rotes, a Can Bota del carrer del Canat, al Cal Llebré de l'antic carrer Alfons XII, a Can Teixidor del Terme i a Cal Noi Jan de Can Puig. També ho feien a Can Cadavallà de la plaça de les Rodes, la "vaqueria" d'en Teodoro a la placeta de Sant Pere, la lleteria dels Ferrer del carrer Major, a Can Boada del carrer de les Rotes, a Can Mascolom del carrer de Sant Esteve, Ca les Nenes del carrer dels Valls i a Can Güell, mes conegut com "La Lecheria" de la plaça de Sant Pere, a les Cases Barates, entre d'altres.

Però no només es venia la llet de vaca, sinó que per exemple al carrer de la Divina Pastora, la família Ramió, coneguda com Cal Cabrer, tenien un ramat de cabres i ovelles de les que a banda de vendre la llet en feien recuits.

Per que de fet, les lleteries feien olor de llet, de recuit, de nata,... però del que no podem dir el mateix era dels estables, tal i com l'Anton Maria Rigau deixava molt ben escrit en el seu article "les flaires del Rec del Tint" on els olors dels adobs i de les fabriques de xocolata es barrejaven amb " ... la bafarada animal exhalada del portal, sempre obert, de la vaqueria d'en Teodoro ..." i que donaven a la Banyoles d'abans, al igual que a moltissims pobles, aquells olors tant característics i que acceptavem amb total normalitat, per que com segueix dient en Rigau "... allò que per un nas esdevé alè finíssim, per a un altre resulta tuf embafador ..." I aquestes son les olors que desprenien les vaques que hi tenien estabulades els de Can Sala, al carrer de la Divina Pastora; a Can Pipa, de la Ronda Fortià; a ca la Consuelo, de la plaça de les Rodes; a Cal Llebré, de l'actual carrer de La Llibertat; a Cal Noi Jan, de Can Puig; a Can Fares, del carrer de les Rotes, ... i les cabres i xais de Cal Cabrit de la Divina Pastora. Però recordem que era una època en que moltes cases tenien bestiar i entre ells un parell o tres de vaques i així anaven pujant els vedells fins que fossin grans i arribes l'hora de vendre'ls, i mentrestant la vaca anava donant llet per la casa i fins i tot per a vendre a uns quants veïns.

I si bé podíem anar a buscar un petricó de llet, que corresponia a la mesura d'un quart de litre, amb les nostres lleteres, als establiments dedicats a aquest comerç, també hi havia la possibilitat de que te la portessin a casa, i aquí es on apareixen les lleteres, aquelles dones que carregades amb cantines de metall arribaven fins a les cuines, per tal de vessar-ne la llet, ajudant-se d'una mesura de quart o de mig litre, aconseguint així la quantitat desitjada. Qui no recorda la Llúcia empenyent el seu carret recorrent els carrers del barri vell de Banyoles, o La Cecília i la Francisqueta de Can Cisó de Guèmol, o fins i tot amb en Micaló, el marit de la Rosa Bertran, que amb el seu xiulet ens anunciava la seva arribada.

Han passat uns anys, i des de fa un temps hi ha qui reivindica la qualitat de la llet d'abans, directe de la granja, amb la seva nata ... per aquest motiu algunes empreses han començat a comercialitzar-ne una llet fresca, pasteuritzada, que es venen en uns expenedors. Actualment, a la comarca, en podem trobar dues màquines, una, Fontdellet, de l'empresa Via Làctea de Campllong, situada a la fleca Cal Flequer de Mata, i l'altra a poc més de 200 metres de la primera, la de la Granja Mas Colomer d'Esponellà situada dins les instal·lacions del "Poste de Mata", i que en breu n'instal·larà una segona al carrer Àngel Guimerà de Banyoles.

Bookmark and Share