Articles - Indústries i comerços

QUAN LA MARCA IDENTIFICA EL PRODUCTE

QUAN LA MARCA IDENTIFICA EL PRODUCTE

El Mirador. La revista del Pla de l'Estany
núm.126, març 2016, p.23.

No fa tants anys, per preparar-nos el berenar la mare no comprava ni paper d'alumini, ni pa de motllo, ni crema de cacau, sinó que per berenar ens donava «pa bimbo amb nocilla embolicat amb paper albal». Es així no?. De la mateixa manera que quan volíem lubricar la roda de la bici demanàvem «tres en uno». Doncs bé, suposo que ja us heu adonat de que tots aquests noms que fèiem i fem servir habitualment, son noms comercials que amb el pas dels anys s'han convertit en noms comuns, en noms genèrics. En poques paraules, el somni de tot empresari, que la seva marca identifiqui el producte. I algunes ho han aconseguit, doncs ens referim a ells com si aquest sigues el nom del producte, quan en realitat és una marca.

I ja que hem començat amb els aliments, a banda del BIMBO, que en realitat es pa de motlle i de la NOCILLA, que és una crema de cacau, també tenim el DANONE, que és un iogurt i els POTITOS, que de fet és menjar precuinat en forma de puré per a nens petits.

Pel que fa al calçat, tenim dos noms, un d'ells és la BAMBA (que de fet seria Wamba), que defineix unes sabatilles esportives, lleugeres i tancades, i CHIRUCA, que són botes de muntanya, de lona i sola resistent.

I si seguim amb peces de vestir, podem esmentar la LYCRA, que en realitat és elastà o spandex, una fibra sintètica molt coneguda per la seva gran elasticitat, que es fa servir per fabricar diferents teixits; de la mateixa manera que el GORE-TEX, és el nom amb què es coneix popularment a un tipus de teixits especials de tipus membrana, caracteritzats per la seva impermeabilitat; el VELCRO, un sistema d'apertura i tancament ràpid, i el BUFF, que podríem dir que és un escalfador de coll. També tenim els DODOTIS, que són bolquers de cel·lulosa; els KLEENEX, que son mocadors de paper d'un sol ús i el RIMMEL, un cosmètic per acolorir i ressaltar les pestanyes.

A la cuina tenim el paper ALBAL, que de fet és paper d'alumini per a la protecció i conservació d'aliments; els TUPPERWARE, recipients de plàstic, amb tancament hermètic, que preservar aliments; el TURMIX i el MINIPIMER, que són batedores elèctriques. I encara recordo el DURALEX, per nomenar gots i plats que en principi no es trencaven, però que quan ho feien, s'esmicolaven de tal manera que els vidres apareixien en els llocs més insospitats.

A l'estudi tenim l'AIRONFIX, aquell film transparent per folrar els llibres; el CEL.LO, una cinta de cel·lulosa, adhesiva per un dels costats; la CEL.LOFANA, transparent i flexible, que es fa servir per embolicar; el TIPP-EX, que és un líquid corrector, la PLASTILINA, un material de plàstic, modelable i de colors vius; i els dos adhesius per excel·lència: abans teníem el IMEDIO, que era el que en deien un «pegamento universal» i més tard el SUPER-GLUE, que pertany al grup dels anomenats adhesius ràpids.

Si fem bricolatge, sempre hem de tenir a ma 3-EN-UNO, que és un lubricant. I també hem de saber que la URALITA, és un teulat aïllant, però també son tuberies, teules,... i que la FORMICA, és un material plàstic, que originalment es va dissenyar com aïllant elèctric substitut de la mica, i que més tard va produir altres productes com les superfícies laminades decoratives.

I moltes altres com ASPIRINA, que és un medicament per combatre el dolor; el FOTOMATÓN, que era una cabina equipada per fer petites fotografies en pocs minuts; o els WALKMAN, aparell musical portàtil amb auriculars.

I per acabar recordar que també hi ha marques que avui en dia associem a les nostres converses com si fossin «paraules» i no «marques», com per exemple «cuerpo DANONE», «sonrisa PROFIDEN», «sonido DOLBY» i «galletas MARIA».

Bookmark and Share