Articles - Indústries i comerços

QUAN L'AIGUA FA FARINA

QUAN L

Les Garrotxes
núm.7, primavera-estiu 2011 pp.42-43

Moldre el gra, per tal d'obtenir-ne farina, ha estat una tasca important pels homes des d'èpoques remotes, però n'era una feina que és feia a ma i per això va buscar com lliurar-se'n d'aquest esforç aprofitant la força de la naturalesa i inventant mecanismes que pugessin moure les pesades moles de pedra amb què es molien els cereals. Fou així com naixerien els molins.

A la nostra comarca, l'energia hidràulica ha estat aprofitada des de l'època medieval i foren moltíssims el molins, que es varen bastir al costat de rius i recs. A Banyoles, al segle XIII trobem que al llarg dels recs hi funcionaven els molins fariners d'en Porxas, Mercadal, Guixeras, Labarut, Despuig, Brugada y Busquet, el del Portal de l'Hospital de Crist, i els del Mas Pujol de Les Rieres i Despujol de Lió. Amb els pas dels segles s'afegirien, entre d'altres, els d'en Montalt, Peraseca, Rabassa, Joan Serra, Can Boada, Joan Batlle, Mas Bou, Martirià Campolier, Miquel Busquets, Dionisia Gustar, Antoni Ferrer, Martirià Ramis, Can Trull, Jaume Puig, Surroca, Colomer i Martirià Pararols. A Camós, per exemple, el de Can Milleres, al riu Matamors; a Esponellà, el del Molinot, al riu Fluvià; a Orfes la família Damont en tenia un a tocar del Remirol; per la seva banda al Riu Terri els Vilardell en tenien tres: un a Ravos, un a Santa Llogaia i un darrer a Sords; a Sant Miquel de Campmajor, la riera de Sant Miquel, el Ritort i el Ser, alimentaven els d'en Prat, Plana i Roca, respectivament; mentre que a Serinyà teníem el de Can Carreras i el del Molinot, al riu Ser.

Però amb l'arribada de la industrialització i les noves tecnologies els vells molins fariners varen anar plegant, i tot i que alguns van treballar fins ben entrat el segle s.XX, desprès es varen abandonar o be es varen destinar a altres usos, tot i que encara són fàcilment identificables per les arcades situades a la part inferior a tocar del riu. Amb això, el que que més ha perdurat són les moles de pedra, que es troben arreu i que, en molts casos, s'han utilitzat com a motiu ornamental, com és el cas de Cornellà del Terri on, a finals de l'any passat, la família Figa-Felip va donar a aquest municipi una antiga mola de molí que es va destinar a monument als donants de sang.

Els molins fariners que podríem trobar al llarg dels diferents cursos d'aigua, tenien en la pressió de l'aigua la seva força, gràcies a l'aprofitament de la gravetat. Estaven instal·lats en edificis de pedra on hi havia l'obrador i que era on es feia la mòlta, i a sota un o diversos túnels, anomenats carcabà, on hi havia les rodes hidràuliques o rodets. Tot i que en els cas dels instal·lats al llarg dels recs de Banyoles, en molts casos no n'era el cas, però en els que estaven a tocar d'un riu, per tal de conduir l'aigua fins al molí, disposaven d'una canal i d'una petita resclosa que servia per tenir una bona reserva d'aigua i poder regularitzar l'aportació del líquid al rodet, la qual es feia per mitjà d'una canal inclinada que feia que el doll d'aigua incidís amb força sobre les paletes del rodet. Aquest rodet, que feia entre un metre i un metre i mig de diàmetre, i que era de fusta, girava en un pla horitzontal al voltant del seu eix, que n'era vertical, donant moviment a les moles. L'aigua, després d'haver impulsat el rodet, s'escorria pel carcabà i retornava al riu.

Les moles eren dues: la superior o volandera, que girava juntament amb el rodet i l'arbre, i la inferior o sotana, que era fixa. Entre totes dues s'introduïa el blat per sofrir la mòlta. Les dues moles eren de pedra, d'un diàmetre que sobrepassava el metre, i força gruixudes; tenien un forat central i unes incisions en forma de petits canals que facilitaven la mòlta i ajudaven a desplaçar el producte obtingut. El gra era introduït a la tremuja i des d'allà passava per una petita canal, anomenada canalot, que el portava al forat central de la mola volandera i es ficava entre les dues moles. La farina sortia per una canal o farinal i queia per una mena de caixa anomenada farinera, d'on el moliner la treia per posar-la en sacs.

Bookmark and Share